Enriqueta Batllem i Barceló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnriqueta Batllem i Barceló
Biografia
Naixement17 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 2008 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, cantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Enriqueta Batllem i Barceló (Palafrugell, 17 de novembre de 1925 - 15 de juliol de 2008) fou una cantant i actriu catalana, filla de Joan Batllem Nonell i Lola Barceló Damont. L'any 1943 es va casar amb Venanci Estanyol Poch, i va tenir dues filles, Nuri Estanyol Batllem i Dolors Estanyol Batllem.

Infantesa[modifica]

Enriqueta Batllem nasqué al carrer el Cementiri, en una família que es dedicava a vendre carbó. Posteriorment van abandonar el negoci a causa dels problemes de salut que comportava i van adquirir un solar al carrer Torres Jonama, on van construir i regentar la taverna i fonda coneguda com a can Batllem. Va ser en aquest negoci familiar on va començar a cantar. Més tard, ja de més gran, va començar a cantar a les Carmelites (Col·legi Vedruna de Palafrugell), posteriorment al cor de l'església de Sant Martí de Palafrugell.[1]

Joventut[modifica]

Amb 16 anys, Enriqueta Batllem es va iniciar en el món del teatre. Entre 1941 i 1943 va formar part del Grup de Teatre del Casal Popular de la vila, interpretant obres com La Santa Virreina, La nobleza del trabajo, i Las travesuras de Juana. En aquella època aquest grup de teatre no acceptava la barreja de sexes, i per tant, en alguns casos, com el de La Santa Virreina, només podien interpretar fragments de l'obra. Posteriorment va passar a formar part del grup de teatre Mercantil, també anomenat "Educación y Descanso".[2] Amb aquesta companyia va estrenar Los vejestorios, sent la més jove amb només dinou anys. L'any 1945 va participar a Horizonte Azul, amb Manel Bisbe.[3]

Maduresa[modifica]

La cantant i actriu palafrugellenca va tornar al seu poble i al teatre l'any 1962, participant en l'obra La casa de los milagros. A partir d'aquest moment s'incorporà al Patronat de l'Escola d'Arts i Oficis on participà en les obres Decíais, mi Lord? de Manel Bisbe, La dama del alba d'Alejandro Casona, Tenorio i Gente Bien. Entre el 1965 i el 1970 va participar en diverses obres radiofòniques de "La Voz de la Costa Brava", l'emissora de ràdio de Palamós. Entre aquestes obres hi trobem El pati blau, Anna Christie i La ferida lluminosa. També va intervenir a dos pel·lícules amateurs de la vila, El camarada i La culpa fue de la manzana. L'any 1979 va entrar a formar part de la Coral Mestre Sirés de Palafrugell i va esdevenir membre fundador.[4] L'última obra de teatre en què va participar la ser Taules separades de Terence Rattigan, l'any 1992.[3][5]

Participació cultural a Palafrugell[modifica]

Enriqueta Batllem va esdevenir un personatge públic de la vila de Palafrugell, participant activament a moltes activitats culturals que el poble oferia. L'any 1982 participà en un homenatge a Josep Martí i Clarà (Bepes) a Palafrugell.[6] El 1992 participà en un concert en record de la poetessa Narcisa Oliver.[7] L'any 2000 va participar en un homenatge a Joan Oliver del programa de ràdio El Racó Poètic[8]. L'any 2005 participà en un homenatge del mateix programa radiofònic a Ricard Viladesau.[9] L'any 2005 rebé un homenatge de la Coral Mestre Sirés durant el tradicional Concert de Nadal a l'església de Sant Martí de Palafrugell, amb motiu de la seva "jubilació".[10] L'any 2006 la cantant i actriu rebé el Premi Peix Fregit que atorga la vila de Palafrugell als ciutadans més destacats de la vila[11]

Referències[modifica]

  1. Crònica d'un any 2006, 2006, p. 11. 
  2. «Revista de Palafrugell». 148, 01-02-2006, pàg. 10.
  3. 3,0 3,1 El Teatre a Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell, 1987. 
  4. «Coral Mestre Sires» (en català). [Consulta: 5 març 2016].
  5. Crònica d'un any 1992, 1992, pàg. 57.
  6. Crònica d'un any 1982, 1982, p. 128. 
  7. Crònica d'un any 1996, 1996, p. 55. 
  8. Crònica d'un any 2000, 2000, p. 13. 
  9. Crònica d'un any 2005, 2005, p. 137. 
  10. Crònica d'un any 2006, 2006, p. 14. 
  11. Crònica d'un any 2006, 2006, p. 8.