Entolladura
Una entolladura,[1][2] empuguera, empalmament[3] o empeçolat és una unió entre dos caps de corda (o un cap de corda i la mateixa corda) formada destrenant (o afluixant) els cordons de les parts a unir i tornant-los a trenar conjuntament. El resultat és una unió semi-permanent (destinada a ser permanent, però que pot desfer-se si cal) de resistència comparable o major que la de la corda o cordes originals.
Les entolladures tradicionals es practicaven sobre cordes tradicionals fetes de fibres naturals (cànem, abacà, sisal, espart…). Les cordes fabricades a partir de fibres sintètiques sovint exigeixen entolladures diferents, pel fet d'estar trenades amb patrons diferents.
Avantatges[modifica]
Una corda concreta sotmesa a tracció té una certa resistència i una determinada capacitat d'allargament (i de resistir esforços sobtats). Malauradament, moltes de les aplicacions reals exigeixen fer nusos. Els nusos esdevenen la part més feble del conjunt, rebaixant la resistència original de la corda. Hi ha diversos estudis i assaigs sobre el tema. Una estimació pràctica és que un nus rebaixa la resistència de la corda a la meitat.[4][5][6]
Les entolladures permeten, en alguns casos, prescindir del nusos i millorar la resistència de la unió. Un altre avantatge és l'embalum d'una unió empeçolada, significativament més petit que el volum d'una unió nuada. Si la corda ha de passar per una politja, la part entollada (encara que més gruixuda que la resta) pot adaptar-se a la canal de la politja (gairebé sempre).
Aplicacions[modifica]
Només en el cordam dels vaixells les entolladures tenien dotzenes d'aplicacions. Hi ha alguns manuals que recullen diversos usos del recurs esmentat.[7][8]
- Baga[9] lliure
- En una corda, una baga consisteix en l'ull o anella que forma un dels caps quan es torça i tanca sobre la mateixa corda formant una unió permanent. En vela lleugera i altres aplicacions, una baga es pot fer doblegant el cap formant un anell i afermant la unió amb fil d'empalomar (o similar), embolicant l'extrem i la corda, mitjançant un nus o cosidura adequades. Aquesta baga “empalomada” és senzilla, ràpida de fer, econòmica i molt resistent. L'embalum i l'estètica són acceptables. Una baga entollada necessita l'ofici d'una persona experta i requereix un temps d'execució molt més llarg. L'embalum és menor i l'estètica millor. Una baga entollada o empeçolada presenta l'aspecte de peça ben acabada. En una baga lliure, l'ull és buit i apte per a les funcions que calgui: fer passar una altra corda, passar-hi un ganxo, passar l'altre cap de la corda formant un llaç escorredor…
- Baga presonera
- En una baga presonera, el cap de la corda es passa per una anella, un mosquetó o el forat d'algun dispositiu, abans d'efectuar l'entolladura.
- Empalmament curt
- Un empalmament o empeçolat curt és la unió de dues cordes (de dos caps de corda), destorçant els cordons de cada cap i tornant-los a torçar un cop intercalats. En una entolladura curta s'intercalen tots els cordons a la vegada, deixant una unió relativament curta.
- Empalmament llarg
- En un empalmament llarg de dues cordes de tres cordons, els caps d'ambdues cordes es retallen a llargàries diferents i s'intercalen per separat. El resultat és una entolladura més llarga i menys gruixuda. En cordes de més cordons, el procediment és similar.
- Protecció d'un cap de corda
- El cap d'una corda tradicional, si no es protegeix d'alguna manera, es va destorçant i esfilagarsant. Una protecció típica era (i és) cosir el cap amb un nus format embolicant el cap amb fil d'empalomar. La protecció entollada es basa en destorçar els extrems dels cordons i tornar-los a introduir a la corda, formant una unió ferma i deixant el cap més resistent i menys propens a esfilagarsar-se.
Eines[modifica]
Les eines tradicionals d'entollar són molt senzilles. Bàsicament es redueixen a les següents:
- punxó d'entollar (normal)
- punxó d'entollar amb concavitat (anomenat suec)
- fil d'empalomar o equivalent
- agulles de veler
- palmell de cosir de veler
-
Punxó o passador massís de fusta -
Punxó suec. A més d'afluixar els cordons permet passar un altre cordó sense treure l'eina -
Punxons suecs
-
D'esquerra a dreta: baga lliure empeçolada, cabdell de fil d'empalomar, punxó tradicional, punxó suec -
D'esquerra a dreta: entolladura llarga(de dos caps de corda), entolladura curta progressiva, baga, entolladura curta -
De dalt a baix: baga, empeçolat curt, cap empeçolat
Cordam modern[modifica]
Les cordes tradicionals fetes amb fibres naturals eren torçades amb tres torsions: amb les fibres es feien fils torçats; amb els fils, cordons torçats; amb els cordons, cordes torçades. Hi ha molts manuals que tracten de les entolladures de les cordes tradicionals.
A partir de les fibres sintètiques començaren a fabricar-se (en quantitats importants) les cordes trenades o fetes amb altres sistemes. Aquelles noves cordes exigiren nous procediments d'entolladura que estan explicats en diverses obres.[11][12][13][14]
Lligades amb fil d'empalomar[modifica]
Les lligades amb fil d'empalomar o fil equivalent poden complementar algunes entolladures. En certs casos una lligada pot substituir una entolladura.
-
Corda sintètica trenada, amb un nus i el cap -sense protecció- esfilagarsat. -
Lligada protectora simple, amb fil d'empalomar. De fet és un nus superposat al cap de corda. -
Lligada de veler en un cap de corda torçada i tallada -
Lligada de l'oest en un cap de corda sintètica trenada. Cap tallat en calent. -
Entolladura curta amb els extrems empalomats
Cables[modifica]
Els cables metàl·lics de tracció tenen una estructura molt semblant a la de les cordes torçades i, en alguns casos, poden unir-se mitjançant una entolladura.
Cables d'àncora[modifica]
En els vaixells antics les àncores empraven un sistema de tracció format per un tram de cadena i una gúmena (corda de mena grossa).[15] La llargària disponible estava limitada pel pes i el volum. Aquest fet limitava la fondària màxima de calat de les àncores i la seguretat dels vaixells que havien emprar aquest recurs. A partir del segle divuit, la fabricació de cables d'acer va permetre un augment considerable de la llargària dels cables de fondeig.[16] Cada vaixell podia portar uns quants cables i afegir-los al sistema principal de l'àncora segons la necessitat. La llargària dels cables era de l'ordre de 200 metres. Les unions es feien amb entolladures (“ayustes” en castellà). Hi ha molts documents que parlen d'aquesta pràctica.[17][18][19][20][21]
Referències[modifica]
- ↑ Butlletí de dialectología catalana, 1924.
- ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 94–. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ Joan de Déu Prats. Llegendes de pescadors. Penguin Random House Grupo Editorial España, 6 abril 2016, p. 148–. ISBN 978-84-9069-402-2.
- ↑ Civilian Deputy for Search and Rescue (Ret) Carbon County Sheriff's Search and Rescue Red Lodge Montana Tom Vines. High Angle Rope Rescue Techniques. Jones & Bartlett Publishers, octubre 2014, p. 85–. ISBN 978-1-284-02696-2.
- ↑ «A Review of Knot Strength Testing. Thomas Evans.». Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ AN ASSESSMENT OF THE STRENGTH OF ROPE SPLICES AND KNOTS IN SAILING ROPES. WILLIAM DIAMOND.
- ↑ Stephen Bleecker Luce. Seamanship: Comp. from Various Authorities, and Illustrated with Numerous Original and Select Designs, for the Use of the United States Naval Academy. D. Van Nostrand, 1866, p. 17–.
- ↑ Clifford W. Ashley. The Ashley Book of Knots. Faber & Faber, 1993. ISBN 978-0-571-09659-6.
- ↑ DCVB: Baga.
- ↑ DCVB: Guardacap.
- ↑ Jan-Willem Polman. Splicing Modern Ropes: A Practical Handbook. Bloomsbury Publishing, 5 maig 2016. ISBN 978-1-4729-2491-9.
- ↑ Erich Sondheim. Nudos, ayustes, falcaceados. Tutor, 1998. ISBN 978-84-7902-200-6.
- ↑ Gordon Perry; Steve Judkins Manual de nudos, ayustes y trabajos con cabos. Ediciones Tutor, S.A., 28 setembre 2009. ISBN 978-84-7902-786-5.
- ↑ Barbara Merry; John Darwin The Splicing Handbook: Techniques for Traditional and Modern Ropes and Wires. A&C Black, 22 agost 2013. ISBN 978-1-4729-0343-3.
- ↑ DCVB: Gúmena.
- ↑ DCVB: Fondeig.
- ↑ Miguel Roldán. Cartilla marítima para la instruccion de los Caballeros Guardias Marinas. Miguel de Burgos, 1831, p. 77–.
- ↑ Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV, 5: con varios documentos inéditos .... Imprenta Real, 1837, p. 235–.
- ↑ Juan RUIZ DE APODACA Y ELIZA LOPEZ DE LETONA Y LASQUETI (Count del Venadito, Viceroy of Mexico.); José CÓRDOBA Y RAMOS Defensa facultativa, militar y marinera ... en satisfaccion a los cargos, justificacion de la conducta y vindicacion del honor del Teniente General J. de Cordoba y Ramos, ... sobre su navegacion desde el puerto de Cartagena, y combate que tuvo con la Inglesa del Vice-Almirante Jervis en las aguas del Cabo de S. Vicente, etc, 1799*, p. 54–.
- ↑ Jorge Juan. Noticias secretas de America sobre el estado naval, militar y politico de los Reynos del Peru y provincias de Quito, Costas de Nueva Granada y Chile, gobierno y regimen particular de los pueblos de indios, cruel opresion y extorsiones de sus Corregidores y curas ...: escritas fielmente segun las instrucciones del ... Marques de la Ensenada ... y presentadas en informe secreto á ... Don Fernando VI. en la imprenta de R. Taylor, 1826, p. 51–.
- ↑ Francisco Ciscár. Reflexiones sobre las máquinas y maniobras del uso de á bordo. Imprenta Real, 1791, p. 359–.
