Tastavent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cinta marca-vent fixada a la baluma d’una vela.

En els velers s’anomenen tastavents (sing. tastavent)[1] les petites cintes, fils o cordons que es lliguen per un dels caps a la vela o a un estai (o similars) i indiquen la direcció del vent en aquell punt. Les denominacions catavents (oficial)[2] i marca-vents (popular) designen dispositius similars.

Materials[modifica]

Els fils de llana són molt adequats per a fer tastavents curts (entre 20 i 30 cm l'extrem lliure). Van millor en brises una mica fortes i no tant en ventijols. Les cintes de cassette són ideals per a ventijols. Però cal renovar-les amb freqüència per la seva degradació.[3]

Ubicació i funció[modifica]

Esquema d’un floc gènova. Amb alguns tastavents indicats (8).

Per a detectar el vent aparent[modifica]

La direcció del vent aparent es pot observar a partir d'un nombre reduït de tastavents lligats a l'eixàrcia ferma. Per exemple: un tastavent a cada obenc o a cada estai.

Per a detectar el flux correcte sobre una vela[modifica]

Hi ha diverses escoles que preconitzen diferents sistemes de visualització del flux de l’aire sobre les veles mitjançant catavents. La idea és emprar una filera de tastavents (verticals o horitzontals) en ambdues cares de la vela. Amb un flux ideal laminar, el tastavent de sobrevent i el corresponent de sotavent s’haurien de mostrar horitzontals i enganxats a la vela. En el cas dels flocs la filera de marca-vents s’hauria de disposar prop del gràtil (el caient de proa) i en posició paral·lela. Pel que fa a les veles mestres, els tastavents s’haurien de posar en una filera horitzontal i en la baluma (caient de sortida del vent).

A la pràctica hi ha algunes dificultats en aprofitar aquest sistema de navegació i optimització de l’ajustament de les veles.[4][5][6][7][8]

Referències[modifica]

  1. «tastavent - Diccionari d'esports nàutics». TERMCAT. [Consulta: 8 novembre 2021].
  2. Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en portuguès). J. Herrero, 2007, p. 213. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  3. Association, R.Y.. RYA Start Sailing (G-G3). Royal Yachting Association, 2018, p. 163. 
  4. «Voile Évasion» (en francès). Voile Évasion. [Consulta: 8 novembre 2021].
  5. Sleight, S.; Ainslie, B. The Complete Sailing Manual. Dorling Kindersley Limited, 2021, p. 130. ISBN 978-0-241-53202-7. 
  6. Textor, K. The New Book of Sail Trim. Sheridan House, 1995, p. 22. ISBN 978-0-924486-81-4. 
  7. Evans, J.; MacArthur, E. Sailing: Techniques, Boats, Equipment, Cruising, Navigation, Racing (en francès). Dorling Kindersley Limited, 2008, p. 79 (DK Eyewitness Companion Guide). ISBN 978-1-4053-3472-3. 
  8. Zimmerman, S. Cruising (with) Class. Trafford Publishing, 2001, p. 120. ISBN 978-1-55212-654-7. 

Vegeu també[modifica]