Josep Ernest García i García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ernest García)
Infotaula de personaJosep Ernest García i García

Ernest Garcia abans de ser entrevistat a La Represa (XEMV). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
2n Secretari General del PCPV
1979 – 1980
← Antonio Palomares Vinuesa – José Galán Peláez → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitUnitat del Poble Valencià (1982–valor desconegut)
Partit Comunista del País Valencià (1971–1980)
Els Verds del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Ernest Garcia i Garcia (Alacant, 1948) és un sociòleg valencià.

Durant la seva etapa estudiantil fou un activista destacat, i el 1971 ingressà en el PCE. Durant la transició democràtica participà en la fundació del PCPV i en fou escollit secretari general,[1] i també fou redactor de Verdad i director de Cal Dir, i responsable dels comitès universitaris. Fou membre del comitè central del PCE i en fou primer apartat (junt a altres dirigents renovadors com Emèrit Bono i Pilar Brabo),[2] i finalment expulsat el setembre de 1980 per haver donat suport públicament a la incorporació en Euskadiko Ezkerra del sector del PCE-EPK (Partit Comunista d'Euskadi) encapçalat per Roberto Lertxundi Barañano.

Aleshores es crea el Col·lectiu per a la Renovació de l'Esquerra del País Valencià, germen del que seria l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià,[3] partit que formà part del procés constituent d'Unitat del Poble Valencià (UPV), del qual va ser candidat a les eleccions generals espanyoles de 1986. En l'actualitat es troba vinculat al moviment ecologista.[1]

És professor de sociologia a la Universitat de València. I va estar director del Departament de Sociologia i Antropologia Social, d'aquesta universitat, i primer degà de la seua Facultat de Ciències Socials, constituïda el 1998.[4] És un membre destacat de l'Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat (ERISOST[Enllaç no actiu]) de la Universitat de València.

Obres[modifica]

  • Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Emèrit Bono i Martínez
  • El trampolí fàustic: ciència, mite i poder en el desenvolupament sostenible (1995)
  • València, l'Albufera, l'horta: medi ambient i conflicte social (1997)
  • Relaciones laborales y medio ambiente (1997)
  • La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano (1998)
  • Medio ambiente y sociedad (2004)
  • Ecología e igualdad: Hacia una relectura de la teoría sociológica en un planeta que se ha quedado pequeño (2021)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Pla ficha a Brusca, Lapiedra y Ernest Garcia para el programa de agricultura y medio ambiente» (en castellà). Levante-EMV, 08-02-2007. [Consulta: 13 juliol 2013].
  2. ↑ El calvario de Carrillo y las purgas comunistas article a Diario 16 del 2 de gener de 1982 (castellà)
  3. ↑ Teixir revoltes. El Bloc d'Estudiants Agermanats Universitat de València, 05/05/2014 - 428 pàgines
  4. ↑ "Nadie sabe cómo parar la máquina del desarrollo sin dar paso al caos" entrevista a ValenciaPlaza del 31 de març de 2012 (castellà)


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Antonio Palomares 		Secretari General del Partit Comunista del País Valencià
PCPV
gener de 1979 - setembre de 1980 		Succeït per:
José Galán
Premis i fites
Precedit per:
Josep Iborra i Martínez
Fuster portàtil 		Premi Joan Fuster d'assaig
1983
amb Emèrit Bono 		Succeït per:
Joan Francesc Mira i Casterà
Crítica de la nació pura
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Ernest_García_i_García&oldid=32531193»