Ernst Bader

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bader».

Ernst Bader (Stettin, el 7 de juny 1914 i mort a Norderstedt el 10 d’agost de 1999) era un actor, cantautor i compositor alemany.

Durant els seus estudis a una escola de teatre a Berlín va treballar com a pianista, feia teatre, tocava cabaret i escriví també la lletra de les seves primeres cançons. L'any 1936 s'entrava a la Wehrmacht, l'exèrcit alemany. Després d'una ferida a la Segona guerra mundial va treballar en algunes pel·lícules[1] que servien a la propaganda nazi, dels quals va distanciar-se més tard.

Després de la Segona Guerra Mundial va anar a Hamburg on treballava com a lector de l'editorial de música Internationale Musikverlage Hans Sikorski. A la postguerra era una feina principalment nocturna, com que llavors calia visitar els cabarets i recomanar a les capelles de ball noves cançons. A aquesta època era l'única manera de llançar novetats musicals. Tret de vendre l'obra d'altres, Bader va començar a escriure la lletra i les melodies ell mateix. De 1950 a 1980 va escriure unes 900 cançons[2] populars. Molts intèrprets famosos van cantar la seva obra, entre altres : Marlene Dietrich, Freddy Quinn, Rudi Schuricke, Édith Piaf, Hildegard Knef, Mireille Mathieu, Lale Andersen, Nana Mouskouri, Charles Aznavour i Gilbert Bécaud.

La tomba d'Ernst Bader i de son esposa Margarethe Bader-Göhler al cementiri evangèlic de Garstedt

L'any 1994, a l'ocasió del seu vuitantè aniversari, la ciutat d'Hamburg va atorgar-li la medalla Biermann-Ratjen en reconeixement de la seva contribució a la cultura popular. Políticament, va evolucionar vers l'esquerra: tres vegades fa afiliar-se i demetre del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, a la fi de sa vida va donar suport al Partei des demokratischen Sozialismus (PDS) més a l'esquerra i el precursor del partit die Linke.

Va morir al 10 d'agost de 1999 a Norderstedt i va ser sebollit al cementiri de Garstedt.

Uns títols més coneguts[modifica | modifica el codi]

  • Am Tag als der Regen kam (El dia que començava a ploure)
  • Tulpen aus Amsterdam (Tulipes d'Amsterdam): el seu èxit major[3]
  • 100 Mann und ein Befehl (100 homes i un ordre)
  • Heimweh, brennend heißer Wüstensand (Enyorança, la sorra del desert crema)
  • Die Welt ist schön Milord (El món és bonic, Milord)
  • Mein Ideal (El meu ideal)
  • Tiritomba

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Keiner lebt für sich allein. - novel·la, Editorial Atelier im Bauernhaus, Fischerhude (1983)
  • Die Welt ist schön, Milord. - Episoden und Begegnungen, Editorial Atelier im Bauernhaus, Fischerhude (1984)
  • Das Gasthaus in Nordenbroda. - novel·la, Editorial Atelier im Bauernhaus, Fischerhude (1988)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


  1. The Internet Movie Data Base
  2. Llista de les cançons d’Ernst Bader
  3. Das Tulpenlied war sein schönster Erfolg (La cançó de les tulipes era el seu èxit major) In memoriam de Caroline Lafrenz al Hamburger Abendblatt, 11 d’agost de 1999