Erskine Hamilton Childers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErskine Hamilton Childers

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRoundwood Modifica el valor a Wikidata
4t President d'Irlanda
25 juny 1973 – 17 novembre 1974
← Éamonn de ValeraCearbhall Ó Dálaigh →
Diputat al Dáil Eireann
14 març 1973 – 23 juny 1973

Circumscripció electoral: Monaghan (en) Tradueix

Ministre de Salut d'Irlanda
2 juliol 1969 – 14 març 1973
← Seán FlanaganBrendan Corish →
Diputat al Dáil Eireann
2 juliol 1969 – 5 febrer 1973 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Monaghan (en) Tradueix

Tánaiste
2 juliol 1969 – 14 març 1973
← Frank AikenBrendan Corish →
Diputat al Dáil Eireann
21 abril 1965 – 21 maig 1969 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Monaghan (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
11 octubre 1961 – 11 març 1965 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Monaghan (en) Tradueix

Ministre de Comunicacions, Energia i Recursos Naturals
20 març 1957 – 23 juliol 1959
← Joseph BlowickMícheál Ó Móráin →
Diputat al Dáil Eireann
20 març 1957 – 1r setembre 1961 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
2 juny 1954 – 13 desembre 1956 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
13 juny 1951 – 23 abril 1954 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
18 febrer 1948 – 2 maig 1951 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Longford–Westmeath (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
9 juny 1944 – 11 desembre 1947 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Athlone–Longford (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
1r juliol 1943 – 10 maig 1944 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Athlone–Longford (en) Tradueix

Diputat al Dáil Eireann
30 juny 1938 – 26 maig 1943 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Athlone–Longford (en) Tradueix

Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
Trinity College
Gresham's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFianna Fáil Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRuth Ellen Dow (1925–)
Ruth Ellen Dow (1925–1950), mort del cònjuge
Rita Childers (1952–1974), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsErskine Barton Childers
 ( Ruth Ellen Dow)
Roderick Winthrop Childers (en) Tradueix
 ( Ruth Ellen Dow)
Margaret Osgood Childers (en) Tradueix
 ( Ruth Ellen Dow)
Ruth Ellen Childers (en) Tradueix
 ( Ruth Ellen Dow)
Nessa Childers
 ( Rita Childers)
Carainn Childers (en) Tradueix
 ( Ruth Ellen Dow) Modifica el valor a Wikidata
ParesErskine Childers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Molly Childers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 5859254 Modifica el valor a Wikidata

Erskine Hamilton Childers (Londres, 11 de desembre de 1905 - Dublín, 17 de novembre de 1974) fou un polític irlandès de Fianna Fáil que va exercir com a quart President d'Irlanda des del juny de 1973 fins al novembre de 1974. És l'únic president irlandès que va morir en el càrrec. També va exercir com a Tánaiste i Ministre de Salut de 1969 a 1973, Ministre de Transports i Potència de 1959 a 1969, Ministre de Correus i Telègrafs de 1951 a 1954 i 1966 a 1969, Ministre de Terres de 1957 a 1959 i Secretari Parlamentari. Ministre de Govern Local i Salut Pública de 1944 a 1948. Va exercir com a Teachta Dála (TD) de 1938 a 1973.[1]

Biografia[modifica]

Childers va néixer als jardins Victoria Embankment, Westminster, Londres.[2] a una família protestant, originària de Glendalough, comtat de Wicklow, Irlanda. Encara que també va néixer a Anglaterra, el seu pare, Robert Erskine Childers, tenia una mare irlandesa i havia estat criat per un oncle al comtat de Wicklow, i després de la Primera Guerra Mundial es va emportar la seva família a viure-hi. La seva mare, Molly Childers, era de Boston els avantpassats de la qual van arribar amb el Mayflower. Robert i Molly van sorgir més tard com a opositors republicans irlandesos prominents i oberts de l'acord polític amb Gran Bretanya que va donar lloc a l'establiChilders es va educar a la Gresham'School, Holt. El 1922, quan Childers tenia setze anys, el seu pare va ser executat pel nou Estat Lliure d'Irlanda sota acusacions de tinença d'armes d'inspiració política. La pistola amb la qual l'havien trobat l'havia donat Michael Collins. Abans de la seva execució, amb un esperit de reconciliació, el major Childers va obtenir la promesa del seu fill de buscar i donar la mà a tots els homes que havien signat la seva ordre de mort.

Després d'assistir al funeral del seu pare, Childers va tornar a Gresham's, després dos anys més tard va assistir al Trinity College, Cambridge, on va estudiar Història.ment de l'Estat Lliure d'Irlanda.[3]

Childers es va educar a la Gresham's School, Holt.[4] El 1922, quan Childers tenia setze anys, el seu pare va ser executat pel nou Estat Lliure d'Irlanda sota acusacions de tinença d'armes d'inspiració política. La pistola amb la qual l'havien trobat li havia donat Michael Collins. Abans de la seva execució, amb un esperit de reconciliació, el major Childers va obtenir la promesa del seu fill de buscar i donar la mà a tots els homes que havien signat la seva ordre de mort.[5]

Després d'assistir al funeral del seu pare, Childers va tornar a Gresham's,[6] després dos anys més tard va assistir al Trinity College, Cambridge, on va estudiar Història.[7]

Mercè el seu gran prestigi, fou nomenat president d'Irlanda el 30 de maig del 1973 en substitució d'Eamon de Valera, però va morir sobtadament l'any següent d'un atac de cor mentre feia un discurs. Fou substituït per Cearbhall Ó Dálaigh.[8]

Referències[modifica]

  1. «Erskine Hamilton Childers». Oireachtas Members Database. Arxivat de l'original el 7 novembre 2018. [Consulta: 30 maig 2010].
  2. Dempsey, Pauric J.; White, Lawrence William. «Childers, Erskine Hamilton». Dictionary of Irish Biography. [Consulta: 20 octubre 2022].
  3. Young, John N. Erskine H. Childers, President of Ireland: A Biography. Gerrards Cross and Atlantic Highlands, N.J.: Colin Smythe, 1985, p. 5–7. ISBN 978-0-86140-195-6. )
  4. Benson, S. G. G., and Martin Crossley Evans, I Will Plant Me a Tree: an Illustrated History of Gresham's School, (James & James, London, 2002)
  5. «Books: On Soundings». Time. 8 November 1976. Arxivat de l'original el 25 June 2009. 
  6. Benson, S. G. G., and Martin Crossley Evans, I Will Plant Me a Tree: an Illustrated History of Gresham's School, (James & James, London, 2002)
  7. «Notable Alumni». Trinity College Cambridge. Arxivat de l'original el 7 setembre 2012. [Consulta: 10 gener 2013].
  8. «Erskine H. Childers, president of Ireland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica's. [Consulta: 1r octubre 2023].


Precedit per:
Éamonn de Valera
President d'Irlanda
1973-1974
Succeït per:
Cearbhall Ó Dálaigh
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erskine Hamilton Childers