Escac continu
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
En el joc dels escacs, l'escac continu o xec continu és una situació en la qual un jugador pot forçar les taules mercès a una sèrie sense fi de xecs. Aquesta situació es dona normalment quan el jugador que fa l'escac continu no pot fer escac i mat, i a més, si deixés de fer xecs donaria al rival l'oportunitat de guanyar. Les taules per escac continu no formen part actualment (tot i que ho havien estat) del reglament dels escacs; de tota manera, l'escac continu normalment deriva en taules ja sigui per triple repetició de jugades o per la regla dels cinquanta moviments, tot i que usualment els jugadors fan abans taules per mutu acord. (Burgess 2000:478)
L'escac continu pot també ocórrer en altres variacions dels escacs, tot i que les regles relatives a aquesta situació poden ser diferents. Per exemple, fer escac continu no està permès (seria una derrota automàtica per qui el fa) tant al shogi com al xiangqi.
Exemples[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |         | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
En aquest diagrama, les negres tenen molt de material d'avantatge: una torre, un alfil, i un peó, una circumstància que normalment seria decisiva. Però les blanques, que tenen el torn de joc, poden fer taules per escac continu:
- 1. De8+ Rh7
- 2. Dh5+ Rg8
- 3. De8+ etc (Reinfeld 1958:42–43).
La mateixa posició es repetirà aviat res cops, de manera que les blanques podran reclamar taules per triple repetició, o bé els jugadors acordaran taules abans.
Unzicker versus Averbakh[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |    | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Al segon diagrama, que il·lustra la partida Unzicker versus Averbakh, Interzonal d'Estocolm de 1952,[1] les negres (els toca jugar) es veuran forçades a donar una de les seves torres pel peó-c blanc (per evitar-ne la promoció o bé a capturar la dama coronada després de la promoció). Poden, nogensmenys, explotar la feblesa de l'estructura de peons del flanc de rei amb:
- 1... Txc7!
- 2. Dxc7 Cg4! (amenaçant 3...Dh2#)
- 3. hxg4 Df2+
aconseguint taules per triple repetició mercès als escacs a h4 i f2.
Hamppe versus Meitner[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |   | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
A la partida clàssica entre Carl Hamppe i Philipp Meitner a Viena 1872,[2] després d'una sèrie de sacrificis les negres forcen escac continu a partir de la posició del diagrama:
- 16...Ab7+!
- 17.Rb5 (17.Rxb7?? Rd7 18.Dg4+ Rd6 seguit de ...Thb8#)
- 17...Aa6+
- 18.Rc6 (18.Ra4?? Ac4 i 19...b5#)
- 18...Ab7+ ½-½
Leko versus Kràmnik[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
A la partida entre Péter Lékó i Vladímir Kràmnik al Torneig Corus de 2008, les negres varen poder assolir les taules per escac continu:[3]
- 24... Db4+
- 25. Ra2 Da4+
- 26. Rb2 Db4+
- 27. Rc1 Da3+
- 28. Rb1 ½–½
Fischer versus Tal[modifica]
_gegen_Fischer_(USA).jpg)
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |          | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
L'escac continu va permetre en Mikhaïl Tal salvar les taules contra Bobby Fischer en aquesta partida de 1960,[4] jugada en la 14a Olimpíada, quan en Tal era el Campió del món regnant. En aquesta posició les negres varen jugar 21... Dg4+ i es van acordar les taules (Evans 1970:53). (Després de 22. Rh1 llavors 22... Df3+ 23. Rg1 Dg4+ força l'escac continu.)
Història[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
L'Oxford Encyclopedia of Chess Games, Volum 1 (1485-1866) inclou totes les partides conservades fins al 1800 (Levy & O'Connell 1981:ix). L'exemple més antic d'escac continu que hi surt és una partida entre jugadors desconeguts, el 1750: N.N. versus N.N., 1750 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.0-0 (les regles de l'enroc encara no s'havien estandarditzat en aquell moment, i per això les blanques van moure el seu rei a h1 i la torre a f1) Cf6 5.Cc3 Cg4 6.d3 0-0 (les negres mouen el rei a h8 i la torre a f8) 7.Cg5 d6 8.h3 h6 9.Cxf7+ Txf7 10.Axf7 Dh4 11.Df3 Cxf2+ 12.Txf2 Axf2 13.Cd5 Cd4 14.Ce7 Cxf3 15.Cg6+ Rh7 ½-½ en vista que 16.Cf8+ Rh8 17.Cg6+, etc. (Levy & O'Connell 1981:9) Els següents exemples d'escac continu al llibre són dues partides, ambdues jugades el 1788 entre Bowdler i Philidor, amb en Philidor donant avantatge de peó i jugada (Levy & O'Connell 1981:12).
Les taules per escac continu es trobaven en el passat entre les regles dels escacs (Reinfeld 1954:175), (Reinfeld 1958:41–43). Howard Staunton les donava com una de les sis maneres d'entaular una partida a The Chess-Player's Handbook (Staunton 1847:21). Però aquesta regla ja no existeix, perquè l'escac continu sempre condueix a taules per triple repetició o per la regla de les cinquanta jugades. A més, si un jugador manifesta que farà escac continu, els contendents normalment acorden les taules (Hooper & Whyld 1992).
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Burgess, Graham. The Mammoth Book of Chess. 2nd. Carroll & Graf, 2000. ISBN 978-0-7867-0725-6.
- Evans, Larry. Modern Chess Brilliancies. Fireside, 1970. ISBN 0-671-22420-4.
- Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2a. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9.
- Levy, David; O'Connell, Kevin. Oxford Encyclopedia of Chess Games, Volume 1 (1485-1866). Oxford University Press, 1981. ISBN 0-19-217571-8.
- Reinfeld, Fred. How To Be A Winner At Chess. Fawcett, 1954. ISBN 0-449-91206-X.
- Reinfeld, Fred. Chess in a Nutshell. Pocket, 1958.
- Staunton, Howard. The Chess-Player's Handbook. Londres: Henry G. Bohn, 1847. (1985 Batsford reprint, ISBN 1-85958-005-X)