Esferobertrandita

Esferobertrandita
Fórmula química	Be₃(SiO₄)(OH)₂
Localitat tipus	Tuften quarry (en) i Mount Sengischorr (en)
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AE.50
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AE.50
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, blanc, groc, marronós, verdós, beix
Macles	pseudo-merohèdriques, probablement degut a la cèl·lula unitària fortament pseudo-ortoròmbica
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,46 a 2,54 g/cm3 (mesurada); 2,52 g/cm3 (calculada)
Angle 2V	mesurat: 50° to 90°
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2003 s.p.
Any d'aprovació	1957
Símbol	Sbtd

L'esferobertrandita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descrita per primera vegada l'any 1957, però no va ser acceptada com a espècie mineral vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional fins a l'any 2003. Rep el seu nom en referència a la seva morfologia esferulítica] i al fet que la seva composició química és molt similar a la de la bertrandita.

Característiques

L'esferobertrandita és un nesosilicat de fórmula química Be₃(SiO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu color varia d'incolor a blanc, groc, marronós, verdós o beix. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'esferobertrandita pertany a "9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]" juntament amb els següents minerals: beril·lita, euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita i yeatmanita.

Formació i jaciments

L'esferobertrandita ha estat trobada a l'illa Qeqertaussaq, Kujalleq, Grenlàndia; Tuffen i la pedrera Skallist a Larvik, Vestfold i a Mørje, Telemark, Noruega; a la península de Kola, Rússia i a la mina Xianghualing, Hunan, a la Xina.