Grenlàndia

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: vil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)

Idiomes oficials

Grenlandès

Capital

Nuuk
64° 10′ N, 51° 43′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 64.167 Error de l'expressió: Operador * inesperat">64.167, Error de l'expressió: Operador * inesperat

Ciutat més gran Nuuk

Govern

Monarca
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Margarida II de Dinamarca
Jóannes Eidesgaard

Superfície
- Total
- Aigua (%) 2.166.086 km² (13è)
81,1

Població
- Estimació 2006
- Cens —
- Densitat 57.100 (-)
—
0,026 hab/km² (-)

Moneda Corona danesa¹ (DKK)

Fus horari
- Estiu (DST) UTC (UTC-3)
UTC (UTC-3)

Autonomia de Dinamarca des de 1979

Himne nacional -

Domini internet

.gl

Codi telefònic +n/d

Gentilici Grenlandès

¹No té nom oficial.

Grenlàndia, o Groenlàndia, (Kalaallit Nunaat en grenlandès, Grønland en danès) és una illa situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic i que administrativament pertany al Regne de Dinamarca.

Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km.

La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km.

La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km.

La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km², dels quals al voltant del 84%, és a dir, aproximadament 1.834.000 km², corresponen a una glacera de tipus Inlandsis.

L´Inlandsis, com el seu nom en danès indica, és un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida.

La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.

[edita] Història

Article principal: Història de Grenlàndia

La història de Grenlàndia, l'illa més gran del món, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Grenlàndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per víkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest "descobriment", Grenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada víking s'havia deshabitat. Els ancestres directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, en base a l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir del segle XVIII. Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.

Durant la Segona Guerra Mundial, Grenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmicament, de Dinamarca, acostant-se més als Estats Units i el Canadà. Després de la guerra, el control de l'illa va tornar a Dinamarca, millorant, però, del seu estatus colonial, i encara que Grenlàndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979. L'illa és l'únic territori que ha deixat la Unió Europea, si bé posseïx l'estatus d'estat associat.