WikiLeaks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
WikiLeaks
WikiLeaks
URL

www.wikileaks.org www.mirrorleaks.org http://wikileaks.mirrorleaks.org

http://wikileaks.ch
Tipus de lloc Whistleblower
Registre Privada
Propietari The Sunshine Press[1]
Llançament Desembre del 2006

WikiLeaks és una organització sense ànim de lucre que publica documents confidencials filtrats per persones anònimes. El seu lloc web, llençat al 2006, és gestionat per Sunshine Press.[1] Articles de premsa i de la revista The New Yorker (7 de juny del 2010) descriuen Julian Assange, un periodista australià i activista d'Internet, com el seu director.[2]Malgrat el seu nom, no és un wiki en el sentit comú d'aquesta paraula, perquè els simples lectors no poden modificar el seu contingut, sinó que els posseïdors d'informacions confidencials poden posar-les a disposició dels responsables de l'organització, i aquests decideixen si les han de publicar o no.

L'organització ha declarat que va ser fundada per dissidents xinesos, així com periodistes, matemàtics, i tecnòlegs de nova empresa dels EUA, Taiwan, Europa, Austràlia, i Sud-àfrica.[1] D'ençà a un any del seu llançament, el lloc va dir que la seva base de dades havia crescut en més d'1,2 milions de documents;[3] el "vídeo de la matança col·lateral" és un dels seus llançaments més notables.[4] S'ha guanyat una sèrie de premis a nous mitjans de comunicació pels seus informes.

El 2 de desembre de 2010, el registrador de dominis EveryDNS va tallar l'accés a la pàgina inutilitzant la direcció http://wikileaks.org, immediatament es va oferir un nou domini, http://wikileaks.ch, però també va ésser neutralitzat. A partir d'aquest moment, l'organització va decidir demanar hosting a col·laboradors privats, i van aparèixer centenars de persones que oferien altruistament un subdomini a l'organització, per exemple http://wl.opsec.eu o http://wl.creative-guerillas.com. També és possible accedir directament per l'adreça IP de l'organització mitjançant http://46.59.1.2 o http://213.251.145.96.

Història[modifica | modifica el codi]

Julian Assange, el portaveu més conegut de WikiLeaks.

Wikileaks va començar a cotitzar el gener del 2007, quan va aparèixer per primera vegada a la web.[5] El lloc afirma que va ser "fundat per dissidents xinesos, periodistes, matemàtics i tècnics d'empresa, dels EUA, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-àfrica".[1] Els creadors de Wikileaks van ser identificats a data del gener del 2007,[6] encara que és representat en públic des de gener de 2007 per persones que no anònimes, com ara Julian Assange, que s'havia descrit a si mateix com a membre de la junta assessora de Wikileaks '[7] i va ser referit més tard com el "fundador de Wikileaks".[8] A data del juny del 200, el lloc tenia més de 1.200 voluntaris registrats [1] i la llista del seu consell assessor consistia d'Assange, Phillip Adams, Wang Dan, CJ Hinke, Ben Laurie, Tashi Namgyal Khamsitsang, Xiao Qiang, Chico Whitaker, i Wang Youcai.[9] D'acord amb la revista Mother Jones en 2010, Khamsitsang va dir que mai havia acceptat ser assessor.[10]

Wikileaks afirma que el seu "principal interès està en l'exposició dels règims opressius de l'Àsia, l'antic bloc soviètic, l'Àfrica subsahariana i l'Orient Mitjà, però també esperem que done assistència a persones de totes les regions que volen revelar el comportament poc ètic en els seus governs i empreses."[1][11]

El gener del 2007, el lloc web va indicar que hi havia més d'1,2 milions de documents filtrats que estaven sent disposats per publicar.[12] Els documents foren obtinguts executant un node d'eixida TOR i espiant el tràfic d'usuaris, principalment el dels hackers xinesos.El grup va publicar posteriorment una sèrie d'altres documents importants que s'han convertit en notícia de primera plana, que van des de la documentació de les despeses dels equipaments i les explotacions de la guerra de l'Afganistan fins a la corrupció a Kenya.[13]

El seu objectiu declarat és aconseguir que els denunciants i els periodistes no siguen empresonats per manar correu electrònic amb documents sensibles o classificats, com va passar amb el periodista xinès Shi Tao, que va ser sentenciat a 10 anys de presó el 2005 després de publicar un correu electrònic de les autoritats xineses sobre l'aniversari de la massacre de la plaça de Tiananmen.[14]

El projecte ha estat comparat a la filtració dels Documents del Pentàgon de Daniel Ellsberg en 1971.[15] Als Estats Units, la filtració d'alguns documents pot estar legalment protegida. El Tribunal Suprem de Justícia dels EUA ha declarat que la Constitució garanteix l'anonimat, almenys en l'àmbit del discurs polític.[15] L'escriptor i periodista Whitley Strieber n'ha parlat sobre els beneficis del projecte Wikileaks, assenyalant que "Filtrar un document del govern pot significar la presó, però penes de presó per això pot quedar-s'hi bastant curt. Això no obstant, hi ha molts llocs on vol dir llarg empresonament i fins i tot la mort, com a la Xina i algunes parts de l'Àfrica i Orient Mitjà."[16]

El lloc ha guanyat diversos premis, including the 2008 Economist magazine New Media Award,[17] i en el juny de 2009, Wikileaks i Julian Assange van guanyar el Premi 2009 de Mitjans d'Amnistia Internacional del Regne Unit (en la categoria "Nous Mitjans") per la publicació el 2008 de "Kenya: The Cry of Blood - Extra Judicial Killings and Disappearances",[18] un informe de la Comissió Nacional de Kenya de Drets Humans sobre els assassinats de la policia en Kenya.[19] El maig del 2010 va ser qualificada la primera "de les pàgines web que podrien canviar totalment les notícies".[4]

Suspensió d'activitat, recaptació de fons[modifica | modifica el codi]

El 24 de desembre del 2009, Wikileaks va anunciar que estava experimentant una escassetat de fons[20] i va suspendre tots els accessos al seu lloc web a excepció d'un formulari per presentar nou material.[21] El material que publicat anteriorment ja no estava disponible, encara que alguns documents encara es podien llegir en els llocs no oficials.[22][23] Wikileaks va manifestar en el seu lloc web, podria funcionar una vegada que els costos operatius foren coberts.[21][24] Wikileaks va veure açò com una mena de colp "per garantir que tots els que s'ature el treball normal i la participació, i es passe de fet el temps intentant augmentar els ingressos".[25]

Mentre que s'esperava inicialment que els fons podrien ser garantits pel 6 de gener del 2010,[26] hi fou només el 3 de febrer del 2010 que WikiLeaks va anunciar que el seu objectiu de recaptació mínim s'havia aconseguit.[27]

El 22 de gener del 2010, PayPal va suspendre el compte de donacions de Wikileaks i congelà els seus actius. Wikileaks va dir que això havia passat abans, i fou fet per "cap raó òbvia".[28] El compte va ser restaurat el 25 de gener del 2010.[29]

El 18 de maig del 2010, WikiLeaks va anunciar que el seu lloc web i arxius tornaven a estar en línia.[30]

En de juny de 2010, Wikileaks és un finalista per a una donació de més de mig milió de dòlars de la John S. and James L. Knight Foundation.[31]

Equip i finançament[modifica | modifica el codi]

Segons una entrevista el gener de 2010, l'equip de Wikileaks està format per cinc persones a temps complet i al voltant de 800 col·laboradors ocasionals, els qual no reberen cap compensació econòmica.[25] Wikileaks no disposa d'una seu oficial. Les despeses de manteniment anuals voregen els 200.000€, principalment per a servidors i burocràcia, encara que les despeses haguessin ascendit fins als 600.000 € si la feina realitzada per voluntaris hagués estat remunerada.[25] Wikileaks no ha pagat advocats, sinó que els centenars de dòlars en suport legal han estat donats per mitjans de comunicació com Associated Press, The Los Angeles Times, and the National Newspaper Publishers Association. El seu finançament es basa únicament en donacions, malgrat que Wikileaks té planejat afegir un model de subhastes.[25]

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

A la pàgina "sobre" originalment posa: "A l'usuari, Wikileaks s'assemblarà molt a la Wikipedia. Qualsevol pot escriure-hi, qualsevol pot editar. No es requereixen coneixements tècnics. Els leakers poden publicar documents de forma anònima i sense seguiment. Els usuaris poden discutir públicament els documents i analitzar la seva credibilitat i veracitat.Els usuaris poden discutir les interpretacions i el context i en col·laboració formular publicacions col·lectives. Els usuaris poden llegir i escriure articles explicatius sobre les filtracions d'informació, juntament amb els antecedents i el context. La rellevància política dels documents i la seva versemblança es donarà a conèixer per un elenc de milers."[32]

Això no obstant, WikiLeaks va establir una política editorial que acceptava només documents que foren "d'interès polític, diplomàtic, històric o ètic".[33] Això va coincidir amb la crítica sobre que al no existir una política editorial es confondria el bon material amb el correu brossa i promouria "publicació automatitzada o indiscriminada dels registres confidencials".[34] Ja no és possible per a qualsevol persona l'enviar-hi o modificar-hi, com el FAQ original prometia. En lloc, les publicacions estan regulades per un procés de revisió interna i algunes es publiquen, mentre que els documents que no compleixen amb els criteris editorials són rebutjats pels revisors anònims de Wikileaks. En el 2008, el FAQ revisat deia que "Qualsevol pot publicar comentaris en ell. [...] Els usuaris poden discutir públicament els documents i analitzar la seva credibilitat i veracitat."[35] Després del rellançament del 2010, la publicació de nous comentaris a leaks ja no era possible.[36]

Wikileaks es basa en diversos paquets de programari, incloent MediaWiki, Freenet, Tor, i PGP.[37] Wikileaks recomana enviaments a través de Tor, a causa de les fortes necessitats de privacitat dels seus usuaris.[38]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Wikileaks:About». Wikileaks. Arxivat de l'original el 14 de març del 2008. [Consulta: 3 de juny del 2009].
  2. McGreal, Chris. Wikileaks reveals video showing US air crew shooting down Iraqi civilians, The Guardian, 5 d'abril del 2010.
  3. «Wikileaks has 1.2 million documents?». Wikileaks. [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  4. 4,0 4,1 Reso, Paulina. «5 pioneering Web sites that could totally change the news». Daily News, 20 de maig del 2010 [Consulta: 8 de juny del 2010].
  5. Steven Aftergood. «Wikileaks and untraceable document disclosure». Secrecy News. Federation of American Scientists, 3 de gener del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  6. Paul Marks. «How to leak a secret and not get caught». New Scientist, 13 de gener del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  7. Agence France Press. «Chinese cyber-dissidents launch WikiLeaks, a site for whistleblowers». The Age, 11 de gener del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  8. Richard Guilliat: "Rudd Government blacklist hacker monitors police", The Australian (30 de maig del 2009) [lead-in to a longer article in that day's The Weekeend Australian Magazine]
  9. «WikiLeaks:Advisory Board». Wikileaks. [Consulta: 2010-06-16].
  10. «Inside WikiLeaks’ Leak Factory». Mother Jones. [Consulta: 30 d'abril del 2010].
  11. «Cyber-dissidents launch WikiLeaks, a site for whistleblowers». South China Morning Post, 11 de gener del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  12. Kearny. «Wikileaks and Untraceable Document Disclosure». Now Public News, 11 de gener del 2007. [Consulta: 28 de febrer del 2008]., Wikileaks
  13. «Wikileaks Releases Secret Report on Military Equipment». The New York Sun, 9 de setembre del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  14. «Leak secrets trouble free». Scenta, 15 de gener del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  15. 15,0 15,1 Scott Bradner "Wikileaks: a site for exposure", Linuxworld, 18 de gener del 2007. Consultat el 18 de gener del 2007.
  16. Staff Reports. «Whistleblower Website Coming». Free-Market News Network, 18 de gener del 2007 [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  17. Winners of Index on Censorship Freedom of Expression Award Announced 22 Apr 2008
  18. Kenya: The Cry of Blood - Extra Judicial Killings and Disappearances, Sep 2008 Wikileaks
  19. Amnesty announces Media Awards 2009 winners Amnesty.org.uk, 2 de juny del 2009
  20. «twitter.com/wikiLeaks at 1.24am 24 Dec 2009». Twitter.com, 24 December 2009. [Consulta: 30 d'abril del 2010].
  21. 21,0 21,1 «Wikileaks is overloaded.». Wikileaks. [Consulta: 31 de desembre del 2009]. "Per concentrar-se en recaptar els fons necessaris per mantenir-se vius en el 2010, tenim a contracor que suspendre totes les altres operacions, però el lloc estarà de retorn aviat."wikileaks.org
  22. «Wikileaks Mirror.». Wikileaks. [Consulta: 13 de febrer del 2010].
  23. «Another Wikileaks Mirror.». Wikileaks. [Consulta: 13 de febrer del 2010].
  24. Butselaar, Emily. «Dig deep for Wikileaks». The Guardian [London], 29 de gener del 2010 [Consulta: 30 de gener del 2010].
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Interview with Julian Assange, spokesperson of Wikileaks: Leak-o-nomy: The Economy of Wikileaks
  26. wikileaks. «at 7:42am 5 de gener del 2010». Twitter.com. [Consulta: 30 d'abril del 2010].
  27. «www.twitter.com/wikileaks at 3 February 5.51pm». Twitter.com. [Consulta: 30 d'abril del 2010].
  28. «Paypal has again locked our...». Wikileaks. Twitter. [Consulta: 26 de gener del 2010].
  29. «Paypal has freed up our...». Wikileaks. Twitter. [Consulta: 26 de gener del 2010].
  30. [1]
  31. No Secrets, by Raffi Khatchadourian , New Yorker, 7 de juny del 2010
  32. «What is Wikileaks? How does Wikileaks operate?». Wikileaks, 2008. [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  33. WikiLeaks' submissions page
  34. «Wikileaks and untracable document disclosure». Secrecy News. Federation of American Scientists, 3 de gener del 2007 [Consulta: 21 d'agost del 2008].
  35. «What is Wikileaks? How does Wikileaks operate?». Wikileaks, 2008. Arxivat a Internet Archive el 4 de maig del 2008 del original
  36. [2]
  37. «Is Wikileaks accessible across the globe or do oppressive regimes in certain countries block the site?». Wikileaks, 2008. [Consulta: 28 de febrer del 2008].
  38. [enllaç sense format] http://www.freehaven.net/anonbib/cache/wpes09-bridge-attack.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: WikiLeaks Modifica l'enllaç a Wikidata