Oca de bec curt

Oca de bec curt
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Anseriformes Família: Anatidae Gènere: Anser Espècie: A. brachyrhynchus
Nom binomial
Anser brachyrhynchus Baillon, 1834

L'oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) és un ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Grenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola. En hivern migra cap al sud, fins els Països Baixos i Gran Bretanya.

Noms a Espanya

• Ánsar piquicorto (castellà) - Antzara mokolaber (basc) - Ganso bicocurot (gallec).

En les últimes dècades han augmentat les poblacions; en els llocs favorables, amb menjar regular i llocs per a reposar, pugen a desenes de miliars. Són espectaculars els vols al capvespre vers els llocs de descans, a menys que estiguin menjant tota la nit sota la llum de la lluna. De dia s'alimenten en ramades compactes sobre els camps i a voltes són molt difícils de localitzar. En general són cautes i difícils d'aproximar.

Trets

• VEU; com la del camperol però menys profunda, un ahng-unk resonant i un wink-wink més agut.
• NIU:Niu entapissat de plomissol en el sol a la tundra i vessants rocoses exposades; 4-6 ous; 1 niuada; juny-juliol.
• ALIMENT: Les grans ramades mengen herba, restes de cereals, parts aèries de remolatxa sucrera, pastanagues i patates.
• Longitud: 64-76 cm.
• Envergadura: 1.37--1.61 m.
• Pes: 2.3-2,7 kg.
• Vida social: Grans Ramades.
• Longevitat: 10--20 anys.
• Estatus: Segur.

Distribució

Cria a Grenlàndia, Islàndia i Spitzbergen. Es trasllada a la Gran Bretanya i Països Baixos a l'hivern, reposant en grans llacs, estuaris i illes baixes enfront la costa, menja en aiguamolls, pastures i zones llaurades, prop de la costa. Molt rar en la Península Ibèrica.

Especies similars

• Oca pradenca, (Anser fabalis)
• Oca vulgar, (Anser anser)
  

  Veu de l'Oca de bec curt

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca de bec curt

• Ediciones Omega 2002: Guía de campo de las aves de España y Europa, pàg. 63, text de R. Hume. (ISBN 84-282-1317-8).