Kolbeckita
 Kolbeckita | |
|---|---|
 Agregats de microcristalls de color verd de Kolbeckita, de la pedrera Schlarbaum, Klause, Bad Gleichenberg, Estíria, Àustria | |
| Fórmula química | ScPO₄·2H₂O |
| Epònim | Friedrich Kolbeck  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.CD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.05a |
| Dana | 40.4.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics curts [001], amb prominent {110}, {011}, i menys prominent {010}, {101} i {130} |
| Estructura cristal·lina | a = 5.442Å, b = 10.2513Å, c = 8.9094Å, β = 90.253° |
| Color | incolora, groc clar, cian, blau-gris, verd poma |
| Macles | comunes en {100} |
| Exfoliació | diferent en {010}, pobre en {100} i {001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,36 g/cm³ (mesurada), 2,35 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.572 - 1.575 nβ = 1.590 nγ = 1.598 - 1.601 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 74° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Kbe |
| Referències | [1] |
La kolbeckita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup metavariscita.[2] Va ser descoberta l'any 1926 a Schmiedeberg, Saxònia (Alemanya). Va ser nomenada així en honor del Dr. Friedrich Ludwig Wilhelm Kolbeck (1860-1943), mineralogista alemany.
Característiques[modifica]
Químicament és un fosfat d'escandi hidratat. Com tots els integrants del grup de la metavariscita és una espècie monoclínica di-hidratada d'un catió trivalent, de manera que és isomorfa amb tots els seus integrants. És comú que tingui diferents tipus d'impureses que li donen diferents coloracions: celeste, gris-blau o verd-poma. La seva duresa pot variar entre 3 i 5 a l'escala de Mohs. Una nova espècie mineral, provisionalment anomenada UM2005-02-AsO:AlHPScSi, és el seu anàleg d'arsènic.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kolbeckita pertany a «08.CD: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, amb proporció RO₄:H₂O = 1:2» juntament amb els següents minerals: metavariscita, fosfosiderita, mansfieldita, escorodita, strengita, variscita, yanomamita, parascorodita, ludlamita, sterlinghil·lita i rollandita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral secundari rar, que pot trobar-se en jaciments de fosfats i en algunes vetes hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, minerals del grup de la clorita, wardita, vernadita, variscita, malhmoodita, litioforita, guix o crandal·lita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kolbeckita |
- ↑ «Kolbeckite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
- ↑ «Metavariscite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
- ↑ «UM2005-02-AsO:AlHPScSi» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].