Eye Filmmuseum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEye Filmmuseum
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussala de cinema
filmoteca
arxiu cinematogràfic
museu del cinema
museu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1946
Activitat
Membre deConsell Internacional de Museus
Geheugen van Nederland Modifica el valor a Wikidata
UtilitzaPicl (en) Tradueix
Axiell Collections (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
MovieZone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+31-20-589-1400 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webeyefilm.nl Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): eye_film Instagram: eye_film Youtube: eyefilmNL Modifica el valor a Wikidata

Eye Filmmuseum és un arxiu de cinema, un museu i un cinema a Amsterdam que conserva i presenta pel·lícules tant neerlandeses com estrangeres projectades als Països Baixos.

Localització i història[modifica]

Vondelparkpaviljoen, localització de l'Eye Filmmuseum del 1975 al 2012.

L'Eye Filmmuseum es troba al barri d'Overhoeks a Amsterdam, Països Baixos. El seu predecessor va ser el Arxiu Història del Cinema Neerlandès, fundat el 1946 per David van Staveren, Felix Halverstad i els directors del Filmtheater Kriterion Piet Meerburg i Paul Kijzer. Després de l'adhesió dels arxius del Filmtheater de Uitkijk, l'arxiu va ser rebatejat com a Netherlands Filmmuseum sota el lideratge del seu primer director, el col·leccionista de cinema Jan de Vaal. El Filmmuseum es va ubicar a Kriterion i al Stedelijk Museum fins al 1975, quan de Vaal va aconseguir adquirir un espai discret per al Filmmuseum al Pavelló Vondelpark.[1] El 2009 el Nederlands Filmmuseum es va unir a Holland Film, l'Institut per l'Educació Cinematogràfica dels Països Baixos i el Filmbank[2] i es van anunciar plans per a una nova casa a la riba nord del moll.[3] El Filmmuseum fou reanomenat Eye Filmmuseum i fou obert oficialment el 4 d'abril de 2012, per la reina Beatriu.[4][5]

Edificis[modifica]

Eye Filmmuseum[modifica]

L'edifici de l'Eye Filmmuseum fou dissenyat per Delugan Meissl Associated Architects,[6] que van dissenyar entre altre el Museu Porsche a Stuttgart.[7] L'edifici compta amb dos espais d'exposició de galeries, un cinema de 300 places, dos cinemes de 127 places, i un quart cinema íntim d'unes 67 places.[8] Un dels espais de la galeria està dedicat a una exposició permanent sobre les històries tècniques i estètiques del cinema. L'exposició inclou equipament històric extret de la col·lecció del Museu d'aproximadament 1.500 aparells cinematogràfics, així com una presentació immersiva d'uns cent clips de pel·lícules de l'arxiu del Museu, incloses pel·lícules holandeses i internacionals que daten de l'era del cinema mut i més enllà.[9] El segon espai de la galeria està dedicat al cinema experimental o cinema ampliat, una aposta que es remunta a la fundació del Filmmuseum i a les projeccions setmanals que organitzava al Stedelijk Museum a la dècada de 1950 sota l'ègida emergent del cinema com a "setè art."[10] Les exposicions anteriors en aquest espai s'han centrat en autors i directors de fotografia, així com en videoartistes i artistes visuals com Ryoji Ikeda i Anthony McCall.[11]

Eye Collectecentrum[modifica]

Eye va obrir el seu centre de col·lecció renovat el 2016. La col·lecció està formada per materials analògics, digitalitzats i digitalitzats que es troben al costat d'un estudi de restauració i digitalització de so, un estudi de restauració d'imatges digitals i una suite de classificació i escaneig.[12] La col·lecció inclou 210.000 llaunes de pel·lícula d'acetat, 57.000 títols de pel·lícules, 2,5 petabytes de dades digitals, 82.000 pòsters, 700.000 fotografies, 27.000 llibres, 2.000 revistes, 1.500 aparells pre-cinema i cinema, 4.500 diapositives de llanterna màgica, 7.000 partitures musicals i 250.000 retalls de premsa.[12]

Edifici de col·leccions de l'Eye Filmmuseum, Asterweg, Amsterdam.

La col·lecció consistia originalment en pel·lícules de l'arxiu d'Uitkijk, compilades per membres de la Nederlandsche Filmliga (1927-1933).[12] Després d'unir-se a la Federació Internacional d'Arxius Fílmics (FIAF) l'any 1947, el Filmmuseum va començar a recollir i preservar activament les produccions cinematogràfiques holandeses. Des d'aleshores, s'han adquirit una sèrie de col·leccions importants, que van des de distribuïdors holandesos (Desmet, Centra i UIP); cineastes (Joris Ivens, Johan van der Keuken i Louis van Gasteren); i productors (Matthijs van Heijningen i Kees Kasander) a institucions i organitzacions, com l'Acadèmia de Cinema dels Països Baixos; la Fundació del Cinema Neeerlandès; i l'Institut Neerlandès de Cinema d'Animació (NIAf). La col·lecció també inclou moltes obres de cinema mut, clàssics de Hollywood, produccions internacionals d'art i cineastes independents de renom internacional.[12]

Búnquers de nitrat[modifica]

Martin van Leuven, gerent de l'Eye Collectecentrum, de peu davant del búnquer de nitrats a Overveen.

Eye emmagatzema 30.000 llaunes de pel·lícules de nitrat inflamable en búnquers prop de la costa d'Holanda Septentrional a Overveen, Castricum i Heemskerk. Aquestes pel·lícules de nitrat daten entre 1896 i mitjans de la dècada de 1950 i inclouen una col·lecció única de pel·lícules de 68 mm.[13] Dos d'aquests búnquers es van construir durant la Segona Guerra Mundial per protegir els fons dels museus d'art holandesos del robatori i la destrucció; La ronda de nit de Rembrandt es trobava entre algunes de les pintures que es van guardar al búnquer de Castricum durant part de la guerrar.[14]

Restauracions[modifica]

Les recents restauracions d'ulls inclouen la pel·lícula antigament perduda Beyond the Rocks (1922) protagonitzada per Gloria Swanson, J'accuse! (1919) d'Abel Gance, La Coquille et le clergyman (1928) de Germaine Dulac, Raskolnikov (1923) de Robert Wiene, Fior di male (1915) de Carmine Gallone, i Shoes (1916) de Lois Weber.[15][16][17]

Entre les restauracions de pel·lícules neerlandeses hi ha Wan Pipel (1976) del director surinamès-neerlandès Pim de la Parra, Zeemansvrouwen (1930) de Henk Kleinmann, Karakter (1997) de Mike van Diem, Spetters (1980) de Paul Verhoeven, i Abel (1986) d'Alex van Warmerdam.[18]

Altres pel·lícules restaurades són Eva (1962) de Joseph Losey, M (1931) de Fritz Lang, i We Can't Go Home Again (1979) de Nicholas Ray.[19]

Projectes[modifica]

Eye està realitzant un important projecte de digitalització i preservació de pel·lícules juntament amb IBM i Thought Equity Motion, un proveïdor de plataforma de vídeo i serveis de desenvolupament de drets. El projecte implica escanejar i emmagatzemar més de 150 milions de fitxers DPX discrets a LTO Gen5 Tape en el format Linear Tape File System.[20]

La plataforma juvenil de l'institut s'anomena MovieZone[21] (abans MovieSquad).[22][23]

Esdeveniments[modifica]

Publicacions[modifica]

El 2009, en col·laboració amb Amsterdam University Press (AUP), Eye va començar a publicar llibres acadèmics sobre pràctiques de restauració, preservació, arxiu i exposició mitjançant la seva sèrie "Framing Film".[25][26]

Títol Autor Any
From Grain to Pixel: The Archival Life of Film in Transition Giovanna Fossati 2009
Watch and Learn: Rhetorical Devices in Classroom Films after 1940 Eef Masson 2012
Preserving and Exhibiting Media Art: Challenges and Perspectives Julia Noordegraaf, Vinzenz Hediger, Cosetta Saba, Barbara Le Maitre 2013
Light Image Imagination Martha Blassnigg 2013
Fantasia of Color in Early Cinema Tom Gunning, Joshua Yumibe, Giovanna Fossati and Jonathon Rosen 2015
Filming for the Future: The Work of Louis van Gasteren Patricia Pisters 2015
Multiple Language Versions Made in BABELsberg: Ufa's International Strategy, 1929-1939 Chris Wahl 2015
Humour and Irony in Dutch Post-War Fiction Film Peter Verstraten 2016
Exposing the Film Apparatus. The Film Archive as a Research Laboratory Giovanna Fossati and Annie van den Oever 2016
The Conscience of Cinema. The Works of Joris Ivens 1912-1989 Thomas Waugh 2016
Women in Silent Cinema. History of Fame and Failure Annette Förster 2017
The Film Museum Practice and Film Historiography. The Case of the Nederlands Filmmuseum (1946–2000) Bregt Lameris 2017
Images of Occupation in Dutch Film. Memory, Myth, and the Cultural Legacy of War Wendy Burke 2017
The Films of Bill Morisson. Aesthetics of the Archive Bernd Herzogenrath 2017
The Colour Fantastic: Chromatic Worlds of Silent Cinema Giovanna Fossati, Victoria Jackson, Bregt Lameris, Elif Rongen-Kaynakçi, Sarah Street and Joshua Yumibe 2018
The Greatest Films Never Seen. The Film Archive and the Copyright Smokescreen Claudy Op den Kamp 2018
Images of Dutchness. Early cinema, Popular Visual Culture and the Emergence of a National Cliché, 1800-1914 Sarah Dellmann 2018
Performing Moving Images. Access, Archive, Affects Senta Siewert 2020

Col·lecció[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Eye Film Instituut Vondelpark | ARCAM». [Consulta: 19 gener 2021].
  2. ↑ «Nederlands Filmmuseum (NFM)». filmarchives online. [Consulta: 21 abril 2018].
  3. ↑ «Eye Film Institute in Amsterdam». Amsterdam.info. [Consulta: 21 abril 2018].
  4. ↑ Teffer, Peter «Once Unfashionable, Noord District of Amsterdam Gains Cachet». The New York Times, 12-04-2012 [Consulta: 25 abril 2012]. «Much of the river's north bank has been transformed in recent years, and the Eye Film Institute Netherlands stands out, a museum that Queen Beatrix opened officially on April 4.»
  5. ↑ Joel Weickgenant, "A New Home for Film in Amsterdam", The New York Times, November 10, 2009
  6. ↑ Schuetze, Christopher F. (12 September 2013). A New Dutch Focus on Film. The New York Times
  7. ↑ "Eye Film Institute Amsterdam", Architectural Digest blog, May 2012
  8. ↑ «frequently asked questions» (en anglès), 11-07-2018. [Consulta: 15 gener 2021].
  9. ↑ «panorama» (en anglès), 10-04-2014. [Consulta: 15 gener 2021].
  10. ↑ «Vive le cinéma!» (en anglès), 02-12-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 15 gener 2021].
  11. ↑ «archive».
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «eye_collection_policy_2014-2017.pdf». [Consulta: 15 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Mens, Maureen. «68mm Mutoscope and Biograph from the Eye Filmmuseum collection – ACE – Association des Cinémathèques Européennes» (en anglès americà). [Consulta: 19 gener 2021].
  14. ↑ «The Film Museum and its nitrate bunker | Beelden voor de Toekomst». Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 18 gener 2021].
  15. ↑ «Silent Era : Information». [Consulta: 19 gener 2021].
  16. ↑ «Silent Era : Home Video Reviews». [Consulta: 19 gener 2021].
  17. ↑ «Silent Era : Home Video Reviews». [Consulta: 19 gener 2021].
  18. ↑ «Eye at a glance by Eye Filmmuseum in Amsterdam, The Netherlands.» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2021].
  19. ↑ Ray, Susan. «To the Viewer: On Nicholas Ray's We Can't Go Home Again – Senses of Cinema» (en anglès americà). [Consulta: 19 gener 2021].
  20. ↑ IBM Press Release
  21. ↑ «MovieZone». Arxivat de l'original el 14 febrer 2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  22. ↑ «My Life On Planet B Wins MovieSquad Award At The Netherlands Film Festival», 03-10-2012. [Consulta: 14 febrer 2023].
  23. ↑ «Les chevaux de Dieu favorite of young people's jury MovieZone at IFFR 2013», 31-01-2013. [Consulta: 14 febrer 2023].
  24. ↑ «Eye International Conference 2020» (en anglès), 19-06-2019. [Consulta: 19 gener 2021].
  25. ↑ «framing film» (en anglès), 14-04-2014. [Consulta: 15 gener 2021].
  26. ↑ «Framing Film» (en anglès). [Consulta: 15 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eye Filmmuseum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eye_Filmmuseum&oldid=32971639»