Vanessa virginiensis
 Imago a Merrimac Farm Wildlife Management Area, Virgínia, EUA | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 161254  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Nymphalini |
| Gènere | Vanessa |
| Espècie | Vanessa virginiensis (Drury, 1773) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio virginiensis |
Vanessa virginiensis és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució[modifica]
S'estén per Amèrica, des del sud del Canadà fins a Colòmbia i Veneçuela. També és present a les illes Canàries i a les Açores.[1][2] Ocasionalment, l'espècie s'observa a l'oest d'Europa, incloent les illes Britàniques, façana atlàntica de França i península Ibèrica, on la seva presència correspon sovint a individus migradors que han estat arrossegats per tempestes o que s'han desplaçat amb vaixells.[3] A la península Ibèrica es va registrar per primera vegada el 1948 a Portugal, i des d'aquest moment s'ha anat registrant en diversos indrets. En la majoria dels casos es tractava d'individus aïllats, però també s'han detectat colònies associades a embassaments al País Basc, entre d'altres llocs.[4]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 44 i 55 mm.[3] Dimorfisme sexual poc evident. Anvers de color taronja. L'ala anterior té la punta negra i diverses taques blanques prop d'aquesta, més diverses taques negres a la resta de l'ala. L'anvers de l'ala posterior presenta una sèrie d'ocels blaus envoltats de negre prop del marge. Revers de color verd oliva, amb la base rogenca a l'ala anterior i dos grans ocels a l'ala posterior. També hi ha diverses taques i franges de color blanquinós.[5]
-
Revers
.jpg)
Hàbitat[modifica]
Llocs oberts diversos amb vegetació baixa, com ara dunes, prats amb abundància de flors, clarianes en boscos, erms, conreus o parcs i jardins.[1][3] L'eruga s'alimenta de diverses asteràcies, com ara Gnaphalium, Anaphalis, Antennaria, Artemisia, Vernonia i Arctium, però també d'espècies de fabàcies, malvàcies, boraginàcies, urticàcies, balsaminàcies, escrofulariàcies i lamiàcies.[2][3][1]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en diverses generacions al llarg de l'any. Se sospita que entra en diapausa durant els mesos d'hivern com a adult, i que aquests es poden reactivar temporalment en períodes càlids.[2][3] Els adults no poden sobreviure períodes freds llargs, de manera que la part més septentrional de la seva distribució a l'Amèrica del Nord només és ocupada durant els mesos d'estiu. Tot i això, aquest comportament migratori no es tradueix en grans migracions com la de la migradora dels cards (Vanessa cardui).[1]
Espècies ibèriques similars[modifica]
- Migradora dels cards (Vanessa cardui)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Vanessa virginiensis» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ Monasterio, Yeray; Aedo, Óscar; Novoa, Iker; Escobés, Ruth; de las Heras, Miguel «Migración y colonización de Vanessa virginiensis (Drury, 1773) (Lepidoptera, Nymphalidae) en el País Vasco: un caso paradigmático de su expansión en la península ibérica» (en castellà). Arquivos Extomolóxicos Galegos, 28, 18-02-2024, pàg. 87–100. ISSN: 1989-6581.
- ↑ Sada, María de la Luz; Madero Farias, Alida. Guía de mariposas de Nuevo León (en castellà). Fondo Editorial de Nuevo León, 2011. ISBN 978-6-077-57776-8.
Enllaços externs[modifica]
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)