Estamos todas bien
 Ana Penyas signant exemplars de Estamos todas bien al Saló del Còmic de Barcelona (2018).  | |
| Tipus | novel·la gràfica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Ana Penyas |
| Llengua | castellà |
| Publicació | 2017 |
| Premis | |
| Premis | Premi Nacional del Còmic (2018) |
Estamos todas bien és un còmic en castellà de la dibuixant de còmics valenciana Ana Penyas, publicat el 2017 per l'editorial Salamandra Graphic. Amb aquesta obra Ana Penyas fou proclamada autora revelació a la 36a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2018)[1] i tot seguit guardonada amb el Premi Nacional del Còmic.[2] Prèviament, l'associació ACDCómic ja havia considerat el còmic com una de les obres essencials de 2017.[3]
Argument[modifica]
El còmic és un exercici de memòria històrica i també, a través de la vida de les dues àvies de l'autora, un homenatge a tota una generació de dones que fou completament oblidada.[4]
Maruja i Herminia, les àvies d'Ana Penyas, són dues dones normal i corrents, ambdues mares i mestresses de casa, que com tantes altres dones de l'època van patir el llarg silenci de la dictadura franquista. Sotmeses a la dependència econòmica del marit i al pronunciat masclisme de l'època, la seva vida va quedar relegada a un segon pla i van patir així encara més les represàlies d'un règim dictatorial que negava el ple desenvolupament de les llibertats personals dels individus.[4]
Assolida la vellesa, Maruja pateix parkinson i Herminia viu la soledat d'una societat que no es preocupa ni interessa pels majors d'edat.
El relat del còmic es desenvolupa amb constants salts del present al passat i viceversa, intercalant escenes de la vida adulta de les dues protagonistes amb anècdotes pertanyents a la seva vida quotidiana durant la dictadura. Segons l'autora, el còmic és una mirada feminista a tota una generació de dones que no van tenir veu durant el règim franquista i «...que surten rentant plats, treballant, tenint cura dels seus».[4] Penyas va fer el còmic amb la voluntat de denunciar però «però sense exaltació i sense polititzar. Perquè ara que estem en època de necessària reivindicació feminista resulta obvi que feia falta parlar d'elles, perquè quan es parla d'aquella època sempre es parla d'homes i des del seu punt de vista».[4]
El còmic de Penyas fou una contribució més a l'àmbit reservat a la memòria històrica, sumant-se a autors com Paco Roca, Carlos Giménez, Antonio Altarriba, Sento Llobell, Jaime Martínm Jose Pablo García o Alfonso Zapico. Per bé que fou la primera dona a sumar-se a la llista.
Tècnica[modifica]
Ana Penyas combina el llapis amb fotos i imatges reals.[5] El color és una mescla de tons apagats que Penyas justifica perquè «el canvi en la gama cromàtica és molt subtil perquè tot són colors càlids, però se'm va acudir per la mateixa història: havia de diferenciar els universos de les avies, però també dels dos temps històrics en els quals es desenvolupa la narració. Els seus presents i els seus passats necessitaven codis de lectura diferents».[6]
Origen[modifica]
Ana Penyas va tenir la idea de fer el còmic a partir d'un treball de classe de només quatre pàgines, però que va anar creixent. Finalment, un amic la va animar a presentar el còmic a un premi.[6]
Palmarès[modifica]
- Premi Internacional de Novel·la Gràfica FNAC-Salamandra Graphic de 2016.[5]
- Autora revelació al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2018.
- Premi Nacional del Còmic de 2018.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Laura Pérez Vernetti, gran premi del Saló del Còmic». El Punt Avui, 14-04-2018. «el premi a millor autor revelació se'l va endur Ana Penyas, per Estamos todas bien»
- ↑ Abella, Anna. «Premi Nacional de Còmic per a Ana Penyas i la memòria de les dones del franquisme». El Periódico de Catalunya, 16-10-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
- ↑ «Los mejores cómics del 2017, según la crítica. La Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómic completa la lista de 50 recomendaciones "esenciales" del año pasado. Obras de Kazuo Kamimura, Ana Penyas y Paco Roca, entre los títulos destacados del segundo semestre» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 28-02-2018. «Ana Penyas, Flavita Banana y Anabel Colazo, destacan junto a la de autores reconocidos, como Paco Roca, Hernán Migoya, Bartolomé Seguí, Juan Díaz Canales y Rubén Pellejero, figuran entre los 25 cómics “esenciales” del segundo semestre del 2017, votados por los miembros de la Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómic (ACDCómic)»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Abella, Anna «Un còmic rescata les dones invisibles del franquisme. Ana Penyas reivindica a 'Estamos todas bien' la memòria de les seves àvies i de tota una generació eclipsada per la dictadura. La jove il·lustradora valenciana també publica 'En transición', una revisió crítica i a peu de carrer, de la història d'Espanya des de la República» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Barcelona], 07-03-2018.
- ↑ 5,0 5,1 Tereixa, Constenla «Elogio de las abuelas. Ana Penyas homenajea a las mujeres de la posguerra en su primer cómic y publica un álbum sobre la Transición» (en castellà). El País, 01-12-2017.
- ↑ 6,0 6,1 Miró, Francesc «'Estamos todas bien', las voces de nuestras abuelas contra el olvido histórico. Ana Penyas reivindica con su primera novela gráfica la historia de las mujeres de su pasado, pero también las de toda una generación olvidada en nuestro país. "Dar voz a quien no la tuvo es una preocupación no solo del cómic, sino de muchísimas vertientes de la cultura de nuestro país"» (en castellà). El Diario, 09-01-2018.
- ↑ «Ana Penyas, primera mujer en ganar el Premio Nacional del Cómic» (en castellà). eldiario.es, 16-10-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].