Fàbrica Dardé, Cabañes i Oliveras
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici industrial i edifici residencial  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Pau, 97 i Hort de Sant Pau, 1 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
La fàbrica Dardé, Cabañes i Oliveras era un edifici situat als carrers de Sant Pau i de l'Hort de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desaparegut. Es tractava d'una tipologia semblant a la veïna Estruch: un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos situat a la cantonada, i alineat amb aquest, la «quadra» de planta baixa, tres pisos i golfes amb façana al carrer de l'Hort de Sant Pau. Al pati d'illa, on s'hi accedia per un estret passadís, hi havia dues naus en forma de «7» invertit i un safareig.[1][2]
Història[modifica]
El 1841, l'exguarda-magatzem de la Duana Josep Cabañes i Pujol[3] va adquirir en emfiteusi a Ramon Roig i Rey i a Teresa, vídua de Fina, un hort amb unes casetes ruïnoses al carrer de Sant Pau i la travessia de l'Hort de Sant Pau, amb l'obligació d'invertir-hi en millores 10.000 lliures en tres anys.[4] Poc després, en va fer agnició de bona fe[5] de les 2/3 parts al notari Josep Dardé i Ravanell (†1854)[6] i a Francesc Oliveras i Puigdueta (†1855),[7][8] i aquest darrer de la meitat de la seva part a la seva germana Teresa.[9][a]
La fàbrica, de la que no s'ha conservat el permís d'obres, ja devia estar acabada el 1843, quan la societat Dardé, Cabañes i Oliveras hi va fer instal·lar una màquina de 24 CV procedent de la casa Hall de Datford (Anglaterra),[13] substituïda el 1869 per una de 40 CV segons el projecte de l'enginyer industrial Camil Julià i Vilasendra.[14][2] El 1847, hi vivia el fabricant Joan Aloy i Esteve,[15][b] que hi tenia un establiment de blanquejament de teixits[17] i una filatura de cotó, compartint les instal·lacions amb Ramon Paradell.[18] Posteriorment hi hagué altres industrials del ram com Fèlix Aloy,[19][c] Casamitjana germans,[21] Bartomeu Castellarnau i Mascaró[22][d] Francesc Torrescasana i Carbonell,[24][e] Rivera i Escudé,[26] Salvador Sagrera i Martorell[27][f] (vegeu casa-fàbrica Sagrera) i Domènec Olivella i Cia.[29][g]
Pel que sembla, el notari Esteve Tramullas (deixeble i hereu de Dardé)[31] va esdevenir l'únic propietari de la fàbrica,[32] que el 1885 va patir un atemptat amb explosius:[33] « [...] el domingo á las cinco de la mañana estalló una bomba cargada con dinamita en la escalera de una fábrica de la calle de San Pablo, propiedad de D. Esteban Tramullas, derribando un gran trozo de escalera, abriendo en la pared una brecha enorme y no dejando en la casa un cristal sano. Ignórase quién fué el autor de tan bárbara hazaña.»[34]
El 1905 se'n va declarar un incendi al primer pis, on van acudir tres dotacions de bombers,[35][36] i el 1915 es van substituir els generadors de vapor per motors elèctrics.[37]
Finalment, la fàbrica va ser enderrocada el 1957 per a l'arranjament dels jardins de Sant Pau del Camp.[38]
Notes[modifica]
- ↑ Casat amb Ramona Comerma (†1876),[10] amb qui va tenir les germanes Teresa, Carolina, Ramona i Balbina,[11] aquesta darrera casada amb Evarist Arnús.[12]
- ↑ Que el 1842 era al carrer de la Cera.[16]
- ↑ Segurament parent de Joan i que el 1842 era al carrer de les Carretes.[20]
- ↑ Fill d'Ignasi Castellarnau i Vidal i Paula Mascaró.[23]
- ↑ Que havia estat al carrer de Sant Pau, 75 (vegeu casa-fàbrica Marià Güell).[25]
- ↑ Provinent del carrer de la Reina Amàlia, 2 (vegeu casa-fàbrica Bosch).[28]
- ↑ Provinent del carrer de les Carretes, 43 (vegeu casa-fàbrica Aleu).[30]
Referències[modifica]
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 181, 247.
- ↑ 2,0 2,1 Tatjer, 2011, p. 719.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-10-1840, p. 4176.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/11 (1a part), f. 203-207, 24-8-1841.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-01-1854, p. 743.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 06-06-1855, p. 4581.
- ↑ Notari Manuel Catalan, 5-10-1841.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/11 (2a part), f. 213v-214, 23-8-1842.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 14-11-1876, p. 12523.
- ↑ «Balbina Oliveras y Comerma». geneanet. Luis Angel Casas Serrano.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/62, f. 948-961, 4-12-1876. Inventari post mortem de Ramona Comerma.
- ↑ Raveux, 2005, p. 181.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2089 bis C.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 516.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2º parte, 1842, p. 33.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 115, 312.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2º parte, 1842, p. 33.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 139.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 141.
- ↑ «Escritura de convenio y transacción de varios censos en la calle Nou de la Rambla de las hermanas Massana hacia Alejandro de Bacardí de Janer». Servidor documental sobre la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Sayrols i Monter, 28-04-1875.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1861, p. 178.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1861, p. 178.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 269.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 274.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 138, 254, 269, 274, 285.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 196, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 235, 443.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 428.
- ↑ Monsó Dilla, Jordi. Universitat de Barcelona (tesi doctoral). Política d’ordre públic i repressió durant la Restauració (1875-1898), 2012, p. 164.
- ↑ El Siglo Futuro, 28-10-1885, p. 3.
- ↑ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona, 1905, p. 217.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició matí), 04-03-1905, p. 2.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 15-12-1915, p. 10.
- ↑ «Enderrocar un edifici del carrer Sant Pau 97». Q143 Negociat d'obres públiques 693/1957. AMCB.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 578-580. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Tatjer, Mercè «La construcción de los espacios industriales: el caso de Barcelona» (en castellà). Técnica e ingeniería en España, vol. 6 (El Ochocientos: de los lenguajes al patrimonio), 2011, pàg. 697-739.
Enllaços externs[modifica]
- «Església de Sant Pau del Camp». Fons Cuyàs, Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.