Feliços somnis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fai bei sogni)
Infotaula de pel·lículaFeliços somnis
Fai bei sogni Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarco Bellocchio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióMarco Dentici Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Bellocchio Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Crivelli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniele Ciprì Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrancesca Calvelli Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor01 Distribution i Cirko Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada134 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTorí Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt4746506 Filmaffinity: 325392 Allocine: 239722 Rottentomatoes: m/sweet_dreams_2016 Letterboxd: sweet-dreams-2016 Allmovie: v661061 TMDB.org: 394260 Modifica el valor a Wikidata

Feliços somnis (títol original en italià, Fai bei sogni) és una pel·lícula italiana dirigida per Marco Bellocchio, estrenada el 2016. S'ha doblat i subtitulat al català.[1][2]

Argument[modifica]

Es tracta de l'adaptació d'un relat autobiogràfic que conta 30 anys de la vida de Massimo Gramellini. Després de la mort de la seva mare sobrevinguda quan tenia 9 anys, les seves amistats infantils, esdevé periodista esportiu, després reporter de guerra. Fins als 40 anys, busca comprendre perquè i com la seva mare ha desaparegut. Persuadit de no poder estimar per haver estimat massa la seva mare, acaba per trobar una vida sentimental equilibrada descobrint la veritat i donant-li un sentit inesperat.[3]

Repartiment[modifica]

  • Bérénice Bejo: Elisa
  • Valerio Mastandrea: Massimo
  • Guido Caprino: el pare de Massimo
  • Barbara Ronchi: la mare de Massimo
  • Emmanuelle Devos
  • Fabrizio Gifuni
  • Roberto Herlitzka
  • Miriam Leone

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El film presenta diverses referències cinematogràfiques explicites, sobretot amb la utilització recurrent d'escenes de Belphégor o el Fantasma del Louvre i un extracte de l'escena de la piscina de la Féline. Així com una referència al film Nosferatu el vampir.
  • Premis 2016: Premis David di Donatello: 10 nominacions inclosa millor pel·lícula i director 2016: Festival de Gijón: Secció oficial llargmetratges a concurs
  • Crítica
    • "No és un exercici cinèfil (...) Bellocchio sempre s'ha rebel·lat contra els ordres institucionals, inclosa la família. Però el seu estil (...) és ara (...) més contingut i fabulador. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)"[4]
    • "Bellocchio parteix de l'íntim, del privat, per conquistar un discurs d'una escala còsmica. (...) trenca sistemàticament amb la lògica del relat clàssic per lliurar-se a un lirisme abrasador"[5]
    • "Bellocchio presenta un retorn agradable i que es deixa veure fàcilment a alguns dels temes clau que han freqüentat en els seus 50 anys de carrera cinematogràfica."[6]

Referències[modifica]

  1. «Feliços somnis». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juny 2023].
  2. Feliços somnis a la Base de dades de cinema en català
  3. «'Sweet Dreams' ('Fai bei sogni'): Cannes Review». Variety.
  4. Casas, Quim «Felices sueños': la família i la fantasía». El Periódico.
  5. Yáñez, Manu «La sublim melancolia de Bellocchio il·lumina Canes». Fotogramas.
  6. Young, Deborah «Sweet Dreams». The Hollywood Reporter.