Felip Vergés i Permanyer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 05:00, 31 gen 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFelip Vergés i Permanyer
Biografia
Naixement19 febrer 1814 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1889 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1864 – 1867
← Marià Rives i TámaroManuel Duran i Bas →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióacadèmic, jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Felip Vergés i Permanyer (Barcelona, 19 de febrer de 181429 de juny de 1889) fou un jurista català, un dels principals juristes canònics del segle XIX a Espanya membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Biografia

Era cosí del polític Francesc Permanyer i Tuyets. Estudià a la Universitat de Cervera, i acabà la carrera de dret a la Universitat de Sevilla en 1839. Va formar part de la Milícia Nacional durant la Primera Guerra Carlina.[1]

En 1839 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona i en 1842 participà en la traducció del llatí al castellà de les Siete Partidas d'Alfons X el Savi. Des de 1850 fou magistrat suplent de l'Audiència Provincial de Barcelona. En 1855 va quedar vidu i s'ordenà de sacerdot.[2] De 1865 a 1867 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. En 1847 fou nomenat soci de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País i en 1852 acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. De 1863 a 1867 fou vicedirector de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[3] També fou admirador i amic de Jaume Balmes, de qui en llegí l'oració fúnebre el 1865.

El 1845 fou nomenat interinament catedràtic de notaria. En 1848 guanyà la càtedra de dret canònic a la Universitat de Barcelona, ampliada a dret romà el 1864, que ocupà fins al 1881. El 1867 fou nomenat degà de la Facultat de Dret i en 1881 fou vicepresident del Congrés de Juristes, on es mostrà partidari del manteniment íntegre del dret català. En 1883 fou nomenat vicari general i provisor eclesiàstic.

Obres

  • Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano, 1864
  • Oración fúnebre de... Jaime Balmes (1865)
  • La nueva universidad de Barcelona, discurs inaugural del curs 1872-73.

Referències


Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla III

1852-1889
Succeït per:
Eduardo de Hinojosa y Naveros
Precedit per:
Marià Rives i Támaro
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1864-1867
Succeït per:
Manuel Duran i Bas