Felipe Alfau Mendoza

Felipe Alfau Mendoza
	;
Biografia
Naixement	dècada del 1840 ; Santo Domingo (República Dominicana)
Mort	1937 (87/97 anys); Casablanca (Marroc)
Senador al Senat espanyol
	2 gener 1921 – 30 desembre 1922 ; Circumscripció electoral: província d’Àvila
Senador al Senat espanyol
	10 març 1918 – 31 desembre 1919 ; Circumscripció electoral: província de Burgos
Capità general de Catalunya
	25 desembre 1915 – 27 maig 1917 ; ← César del Villar y Villate – José Marina Vega →
Capità General de la VI Regió Militar
	17 setembre 1914 – ; ← Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz
Alt comissari d'Espanya al Marroc
	5 abril 1913 – 15 agost 1913 – José Marina Vega →
Activitat
Ocupació	militar, polític
	Premis (1910) Creu de 1a classe de Maria Cristina; (1910) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1908) Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild ;

Felipe Alfau Mendoza (Santo Domingo, 1845 o 1848-Casablanca, 1937) va ser un militar de l'exèrcit espanyol, alt comissari al Marroc i capità general de Catalunya.

Biografia[modifica]

Nascut a Santo Domingo,^[1]^{[nota 1]} era fill del trinitari dominicà Felipe Alfau y Bustamante i de Rosa Josefa Mendoza Pineda.^[2] Oficial al comandament de la 1a. brigada de caçadors de Melilla, va ser promocionat al rang de general de divisió en 1910.^[3]

Després del Tractat de Fes de 1912, i l'entrada a Tetuan de les tropes al seu comandament el 19 de febrer de 1913,^[4] es va convertir en el primer alt comissari del recentment creat Protectorat espanyol al Marroc el 5 d'abril de 1913.^[5] Va cessar en el càrrec el 15 d'agost de 1913, quan li va succeir el general José Marina Vega.^[5] Posteriorment va exercir de capità general de Catalunya^[3] des de 1915.^[6] Alfau —que d'acord amb Francisco J. Romero Salvadó no es va prendre amb serietat les Juntes de Defensa—^[7] va ser destituït el 27 de maig de 1917 en el context de la crisi militar de 1917, sent reemplaçat de nou pel general Marina.^[8]

Va morir a Casablanca a 1937.^[9]

L'any 1915, requerit per un grup de socis, va obligar a dimitir al president del FC Barcelona, Joaquim Peris de Vargas.^[10]

Reconeixements[modifica]

Gran Creu de la Real i Militar Orde de Sant Hermenegild (1908)^[11]
Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar (1910)^[12]
Gran Creu de l'Orde Militar de Maria Cristina (1910)^[13]

Notes[modifica]

↑ Les fonts esmenten com a data 1845^[2] o el 25 de setembre de 1848.^[1]^[3]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Cencillo de Pineda, 1951, p. 6.
↑ ^2,0 ^2,1 Heras i Borrero, 2012, p. 311.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Actualitats barcelonines». La Ilustración Artística, 17-01-1916, pàg. 54-55. ISSN: 1889-853X.
↑ Blanco Núñez 2014, pp. 30-31 ; Heras y Borrero 2012, p. 312.
↑ ^5,0 ^5,1 Ladreit de Lacharrière, 1937, p. 32.
↑ «Capitans Generals a Catalunya (1800-2003)». Base Documental d' Història Contemporànea de Catalunya..
↑ Romero Salvadó, 1999, p. 59.
↑ Lacomba 1965, p. 78 ; González Calleja 1998, p. 520.
↑ Heras y Borrero, 2012, p. 312.
↑ «Joaquim Peris de Vargas (1914-1915)». [Consulta: 24 gener 2021].
↑ Ministeri de Guerra: «Reials decrets concedint la Gran Creu de la Real i militar Ordre de Sant Hermenegildo á els Generals de Brigada D. Joaquín Carrasco y Navarro, D. Pedro de la Brena y Trevilla i D. Felipe Alfau Mendoza, i la Intendent de Divisió D. José Fenech y Codornié». Gaseta de Madrid núm. 39, de 8 de febrer de 1908, pàg. 554-555.
↑ Ministeri de Guerra: «Reial decret concedint la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Militar pensionada, al General de brigada D. Felipe Alfau Mendoza». Gaseta de Madrid núm. 20, de 20 de gener de 1910, pàg. 136.
↑ Ministeri de Guerra: «Reials decrets concedint la Gran Creu de l'Ordre Militar de María Cristina al General de divisió D. Antonio Tover i Marcoleta, i á els de brigada D. Ricardo Morales Yagüero i D. Felipe Alfau Mendoza». Gaseta de Madrid núm. 81, de 22 de març de 1910, pàg. 633-634.

Bibliografia[modifica]

Blanco Núñez, José María «El desembarco de Alhucemas». XXXIX Congreso Internacional de Historia Militar (Turín, 2013): Operaciones conjunto combinadas, 2014, pàg. 27-50.
Cencillo de Pineda, Manuel «Los Alfau y la República Dominicana». ABC, 22-06-1951, pàg. 6.
González Calleja, Eduardo. La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1998. ISBN 84-00-07778-4.
Heras y Borrero, Francisco M. de las «Felipe Alfau y Bustamante: un trinitario contradictorio». Boletín del Archivo General de la Nación. Archivo General de la Nación Santo Domingo, 37, 133, 2012. Arxivat de l'original el 2015-07-25. ISSN: 1012-9472 [Consulta: 2 setembre 2017]. Arxivat 2015-07-25 a Wayback Machine.
Lacomba, Juan Antonio «La crisis militar de 1917, Maura y las Juntas de Defensa». Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història. Universidad de Valencia, 15, 1965, pàg. 73-101. ISSN: 0210-9980.
Ladreit de Lacharrière, Jacques «La zone espagnole du Maroc et la guerre civile». Politique étrangère, 1, 1937, pàg. 28-44.
Romero Salvadó, Francisco J. Spain, 1914-1918: Between War and Revolution. Londres i Nova York: Routledge, 1999. ISBN 0-415-21293-6.

Càrrecs públics
Precedit per: Nou càrrec	Alt Comissari Espanyol al Marroc (abril-agost) 1913	Succeït per: José Marina Vega
Precedit per: César del Villar y Villate	Capità general de Catalunya 1915-1917	Succeït per: José Marina Vega

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felipe Alfau Mendoza

[4] Les fonts esmenten com a data 1845^[2] o el 25 de setembre de 1848.^[1]^[3]

[FOOTNOTECencillo_de_Pineda19516-1] 1,0 ^1,1 Cencillo de Pineda, 1951, p. 6.

[FOOTNOTEHeras_i_Borrero2012311-2] 2,0 ^2,1 Heras i Borrero, 2012, p. 311.

[lailustracion-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Actualitats barcelonines». La Ilustración Artística, 17-01-1916, pàg. 54-55. ISSN: 1889-853X.

[FOOTNOTEBlanco_Núñez201430-31Heras_y_Borrero2012312-5] Blanco Núñez 2014, pp. 30-31 ; Heras y Borrero 2012, p. 312.

[FOOTNOTELadreit_de_Lacharrière193732-6] 5,0 ^5,1 Ladreit de Lacharrière, 1937, p. 32.

[7] «Capitans Generals a Catalunya (1800-2003)». Base Documental d' Història Contemporànea de Catalunya..

[FOOTNOTERomero_Salvadó199959-8] Romero Salvadó, 1999, p. 59.

[FOOTNOTELacomba196578González_Calleja1998520-9] Lacomba 1965, p. 78 ; González Calleja 1998, p. 520.

[FOOTNOTEHeras_y_Borrero2012312-10] Heras y Borrero, 2012, p. 312.

[11] «Joaquim Peris de Vargas (1914-1915)». [Consulta: 24 gener 2021].

[12] Ministeri de Guerra: «Reials decrets concedint la Gran Creu de la Real i militar Ordre de Sant Hermenegildo á els Generals de Brigada D. Joaquín Carrasco y Navarro, D. Pedro de la Brena y Trevilla i D. Felipe Alfau Mendoza, i la Intendent de Divisió D. José Fenech y Codornié». Gaseta de Madrid núm. 39, de 8 de febrer de 1908, pàg. 554-555.

[13] Ministeri de Guerra: «Reial decret concedint la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Militar pensionada, al General de brigada D. Felipe Alfau Mendoza». Gaseta de Madrid núm. 20, de 20 de gener de 1910, pàg. 136.

[14] Ministeri de Guerra: «Reials decrets concedint la Gran Creu de l'Ordre Militar de María Cristina al General de divisió D. Antonio Tover i Marcoleta, i á els de brigada D. Ricardo Morales Yagüero i D. Felipe Alfau Mendoza». Gaseta de Madrid núm. 81, de 22 de març de 1910, pàg. 633-634.

[1]

[nota 1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]