Flandersui gae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFlandersui gae
플란다스의 개 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBong Joon-ho Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBong Joon-ho Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCinema Service (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCorea del Sud Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcoreà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.85:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSeül Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0269743 Filmaffinity: 218314 Allocine: 46991 Rottentomatoes: m/barking_dogs_never_bite Letterboxd: barking-dogs-never-bite Allmovie: v230276 TCM: 531180 Metacritic: movie/barking-dogs-never-bite TV.com: movies/barking-dogs-never-bite TMDB.org: 21531 Modifica el valor a Wikidata

Flandersui gae és una pel·lícula sud-coreana d'humor negre del 2000 dirigida per Bong Joon-ho.[1] És el primer llargmetratge del guionista i director.[2]

És una pel·lícula que posa èmfasi en les relacions de companyia entre els humans i els gossos, sent una sèrie derivada en to satíric de la novel·la britànica A dog of Flanders, una novel·la que narra la relació d'un orfe i un gos que sortegen la mort, representant l'esperança.[3]

L'actriu Bae Doo-na digué a una entrevista que la seua escena que més recorda és d'aquesta pel·lícula, quan un sensesostre la persegueix a través de l'apartament.[4]

Els drets per al llançament als Estats Units foren comprats per Magnolia Pictures a finals de l'estiu de 2009.[5]

Repartiment[modifica]

  • Doo-na Bae com a Hyeon-nam[2]
  • Sui-hee Koh
  • Sung-jae Lee com a Yun-ju, un jove idealista[2]
  • Hee-bong Byun
  • Ho-jung Kim
  • Roi-ha Kim[6]

Rebuda[modifica]

A Slant la puntuaren amb un 3,5 sobre 5 destacant que pretén satisfer el públic general alhora que mostrar un humor molt negre.[2]

Fou guanyadora de molts premis.[6]

Referències[modifica]

  1. «Barking Dogs Never Bite». FilmAffinity. [Consulta: 5 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Abrams, Simon «Barking Dogs Never Bite». Slant Magazine, 2010 [Consulta: 5 desembre 2017].
  3. Dugnoille, Julien «From plate to pet: Promotion of trans-species companionship by Korean animal activists (Respond to this article at http://www.therai.org.uk/at/debate)».+Anthropology Today, 30, 6, desembre 2014, pàg. 6. DOI: 10.1111/1467-8322.12140.
  4. Paquet, Darcy. «Documentaries. Women's History Trilogy (2000-4)». Darcy's Korean Film Page. [Consulta: 5 desembre 2017].
  5. Saperstein, Pat «Magnolia acquires Bong's Mother». Variety, 2009 [Consulta: 5 desembre 2017].
  6. 6,0 6,1 «Barking Dogs Never Bite (2000)». FIlm Directory. Korean Film Council. [Consulta: 5 desembre 2017].