Flavi Orestes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Flavi Orestes (Ορέστης) fou regent d'Itàlia durant el regnat del seu fill Ròmul August del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Era un romà nascut a Pannònia que quan Àtila va conquerir la província es va posar al seu servei junt amb el seu pare Tàtul, fins a la mort del conqueridor asiàtic. Fou secretari d'Àtila i ambaixador seu a Constantinoble.

A la mort del rei va tornar a Itàlia i amb les riqueses que havia acumulat va obtenir un posició destacada i el títol de patrici. Es va casar llavors amb una filla d'un comes de nom Ròmul. El 475 va rebre ordes de l'emperador Juli Nepot de reunir un exèrcit per anar contra el rei visigot Euric, però va aprofitar aquest exèrcit per assolir el poder. Es va dirigir contra Ravenna, on era Nepot i l'emperador va fugir a Salona, a Dalmàcia (28 d'agost del 475). El 29 d'agost Orestes va fer proclamar emperador al seu jove fill Ròmul August però va restar al capdavant dels afers d'estat com a regent ajudat pel ministre Parmè (Parmenus). Va enviar a Llatí i Madàs a Constantinoble per demanar el reconeixement del seu fill per l'emperador oriental Zenó; també va fer la pau amb el rei vàndal Genseric.

Fou enderrocat per un cap militar bàrbar, Odoacre, i fet presoner a Pavia. Fou portat a Placentia on se li va tallar el cap (28 d'agost del 476). El seu germà Pau (Paulus) va mantenir la resistència a Ravenna fins al 4 de setembre en què la ciutat fou ocupada i Pau executat.