Flavi Renat Vegeci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina d'una traducció francesa del segle XIV d'Epitoma rei militaris

Flavi Renat Vegeci (Flavius Vegetius Renatus) fou un escriptor romà del segle IV.

S'autodefineix com vir illustris et comes, que indica certa forma de noblesa i proximitat a l'emperador i va escriure el tractat De Rei Militaris Instituta, o Epitome Rei Militaris, dedicat a l'emperador Valentinià (Probablement Valentinià II) o Teodosi el Gran. Les seves fonts són Cató el censor (De Disciplina militari), Aule Corneli Cels, Sext Juli Frontí, Tarruntè Patern i constitucions imperials. És lleugerament anterior a la Notitia Dignitatum. El cognomen Renatus (tornat a néixer), potser implica una conversió tardana al cristianisme.

No es coneix la data exacta del seu naixement, ni el seu origen però s'especula que pot tenir relació amb Hispània, d'on provenia Teodosi pel seu nomen i per referències a la seva obra es pot establir una cronologia, com la deificació de l'emperador Gracià (al 383) i una anotació de Flavi Eutropi a un manuscrit seu data del 450.[1] Vegeci dedicà els seus escrits a l'emperador regnant, que no és directament citat a la seva obra.

Es coneixen dues obres seves: Epitome rei militaris, també conegut com De re militari, famosa per la seva significació, i la menys coneguda, marginal, Digesta Artis Mulomedicinae sobre les malalties de muls i cavalls.

Epitome rei militaris[modifica | modifica el codi]

És un tractat on es descriuen els usos militars de l'antic exèrcit romà (que Dioclecià va reformar a fons). El llibre, segons s'indica al seu prefaci explica en quines quatre parts està subdividit. La primera explica on trobar els millors homes per formar un exèrcit i s'inclina per la gent del camp i com han de ser instruïts. El llibre segon parla dels costums de la legió per crear un exèrcit d'nfanteria. El tercer parla dels combats en terra, fortificació i tàctiques. I el quart parla de poliorcètica i guerra al mar.

Ell narra que d'entrada escrigué el primer llibre com a manual i que després a petició de l'emperador escrigué els tres següents.

Va assolir una gran popularitat a l'edat mitjana i el Renaixement, pel seu estil simple i didàctic. El 1473 es va imprimir per primer cop a Utrecht. Un manual militar romà ben conservat era molt valorat per tots els generals dels exèrcits semiprofessionals de l'època. Al segle XVI va decaure la seva popularitat.

El llibre es caracteritza per la nostàlgia dels temps passats i l'exaltació de glòries pasades (quan l'escriu fa més de quatre-cents anys de la mort de Juli Cèsar). Lamenta l'abandonament d'aquesta institució i pósa èmfasi en la disciplina i l'entrenament.

Se li atribueix la màxima de si vis pacem para bellum encara que el text original diu igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum al prefaci del llibre III.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Allmand, Christopher. The De Re Militari of Vegetius (en anglès). Allmand, 2011, p.1. ISBN Allmand. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]