François Fénelon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
François Fénelon.

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (6 d'agost de 16517 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda principalment com un dels principals defensor de la filosofia cristiana del quietisme i per ser l'autor de l'obra Les aventures de Telèmac (1699) un escabrós atac a la monaquia francesa on en condemnava l'origen diví i l'absolutisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a Senta Mundana, Perigord, Aquitània, fill del comte La Mothe-Fénelon. Als 12 anys anà a la Universitat de Cahors on estudià retòrica i filosofia, quan el jove Fénelon mostrà interès a seguir la carrera elesiàstica el portaren al Col·legi de Plessis i ja als 15 anys va fer un sermó públic. Als 21 anys ingressà en el seminari de Saint-Sulpice a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 Lluís XIV revocà l'edicte de Nantes l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població hugonot i per suggeriment de Jacques-Bénigne Bossuet Fénelon va ser enviat durant tres anys a Saintonge a predicar als protestants. En aquesta època va publcar famoses obres seves com Tractat de l'Existència de Déu o Tractat de l'Educació de Noies Joves.

El 1689 Lluís XIV el nomenà tutor del seu successor, el delfí de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'Acadèmia francesa i el 1696 nomenat arquebisbe de Cambrai. Morí el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesí

El quietisme[modifica | modifica el codi]

Miguel de Molinos escriví una obra de caràcter religiós condemnada pel papa Innocenci XI que influí en l'amiga de Fénelon Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica condemnà aquestes idees. Fénelon s'enfrontà a Bossuet sobre la necessitat de continuar condemnant a Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i escriví la que es considera la seva obra mestra Explication des Maximes des Saints on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions del assumpte (Articles d'Issy). Lluís XIV el rellevà del seu lloc de tutor del successor reial i confinà Fénelon dins l'arxidiòcesi de Cambrai. La Inquisició condemnà les Maximes des Saints el 12 de març de 1699 senyalant en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte acabà així.

Fonts[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Fénelon