Francesc Pi i Sunyer
,_Francisco_Pi_y_Su%C3%B1er.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1857 Roses (Alt Empordà) |
| Mort | 1907 (49/50 anys) Barcelona |
| Diputat provincial | |
| 1904 – 1907 | |
| Circumscripció | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, polític |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
| Família | |
| Germans | Pere Pi i Sunyer i Jaume Pi i Sunyer |
Francesc Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà 6 d'abril de 1857 - 1907) fou un metge i polític català, fill de Josep Pi i Comas i Maria Sunyer i Capdevila. Era germà del també metge Jaume Pi i Sunyer i del polític republicà Pere Pi i Sunyer.
Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila, estava casat amb Júlia Sunyer Quintana, filla de Francesc Sunyer. Va exercir la medicina com oftalmòleg a Barcelona.[1]
Del partit republicà federal, col·laborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València. Encapçalà l'escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit. Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa. El 1906 s'adherí a Solidaritat Catalana. És autor d'El problema catalán (1906).[2] Va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1904.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Els Pi, els Sunyer i els Pi i Sunyer». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2007.
- ↑ «Francesc Pi i Sunyer». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gaceta Sanitaria de Barcelona. Revista científica mensual, desembre 1904.