Franza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Franza o Franzes (Phranza o Phranzes, Φραντζη̂ o Φραντζη̂ς) (1401-1477) fou el darrer i més important dels historiadors bizantins.

Fou camarlenc de l'emperador Manel II Paleòleg el 1418, amb només 16 anys i mig, i després va fer un ascens ràpid.

El 1423 va acompanyar a Lucas Notares i Manel Melancrè a una ambaixada al sultà otomà pel dot de l'emperadriu Eudòxia, esposa de Murat II. Fou especialment amic i fidel a Constantí, germà de l'emperador Joan VII Paleòleg i que fou després el darrer emperador bizantí (llavors era dèspota de Morea o Mistra). Al seu servei es va distingir com a diplomàtic i guerrer; al setge de Patres va salvar a Constantí de la mort o la captivitat, el que li va costar caure en mans de l'enemic a ell mateix i per un temps, mentre va estar presoner, va patir tota mena de privacions, fins que finalment fou rescatat a canvi de preu, i va comparèixer davant Constantí (1429) que li va mostrar el seu agraïment.

Un temps després fou enviat com a ambaixador, junt amb Marc Paleòleg, a Murat II i en un dels banquets als que va assistir va poder emborratxar a alguns ministres otomans i els va robar alguns papers importants que després de llegir va retornar, sense que per tant se n'assabentessin. Una mica després fou fet presoner pels catalans però rescatat a canvi de cinc mil peces d'or. El 1534 fou altre cop ambaixador davant el sultà. El 1435 Constantí el va enviar a prendre possessió d'Atenes i Tebes però els otomans es van anticipar.

El 1438 es va casar i va tenir una filla de nom Damar, el 1441 i després un fill. En anys següents va fer importants negociacions a la cort del sultà i fou governador de Selímbria i més tard d'Esparta. El 1446 fou enviat com ambaixador a la cort de Trebisonda. El 1448, quan Constantí va pujar al tron, fou nomenat protovestiari. El 1453, a la conquesta de Constantinoble, es va escapar de la mort però fou capturat i va esdevenir esclau amb la seva dona i fills; va aconseguir escapar amb la dona i va fugir a Esparta, deixant a la seva filla o fill en mans dels turcs.

Damar va morir una anys després com esclava a l'harem del sultà; el seu fill restava també a palau i va buscar la manera de morir suposadament per evitar abusos homosexuals. Franza va fugir a Corfú i després fou ambaixador davant el dux Francesco Foscari del dèspota Tomàs d'Acaia. Va tornar a Corfú i va entrar en el convent de Sant Elies i la seva dona va esdevenir també monja.

Franza es va retirar aviat al monestir de Tarcaniotes, on va escriure el seu cronicó que va acabar el 1477 i va morir aquest any o poc després. El Cronicó abraça l'època entre 1259 i 1477 i és la més valuosa font d'aquest període. Està dividit en 4 llibres, el primer de sis emperadors Paleòleg, el segon de Joan VIII Paleòleg fill de Manel; el tercer la captura de Constantinoble i la mort de Constantí XI Paleòleg; i el quart, parla de la família imperial i la caiguda final del poder grec.