Frederic II de Hessen-Kassel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Frederic II de Hessen-Kassel (en alemany Friedrich II von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel el 14 d'agost de 1720 i va morir a la mateix ciutat el 31 d'octubre de 1785. Era fill del landgravi Guillem VIII de Hessen-Kassel (1682-1760) i de Dorotea de Saxònia-Zeitz (1691-1743).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Frederic va ser enviat a estudiar a Suïssa, on va viure primer a Ginebra i després a Lausana. Durant la Guerra de Successió austríaca, es va allistar com a combatent al servei de l'emperador Carles VII. I més tard va participar en la Guerra dels Set Anys amb l'exèrcit prussià fins al 1760, data en què va succeir el seu pare. Va exercir com a langravi de Hessen-Kassel del 1760 al 1785, gaudint d'un període de prosperitat econòmica i cultural. Es va dedicar a fomentar la indústria, així com diverses institucions culturals. El 1779 va crear Fridiricianum, el primer museu, entès com a centre obert al públic, de tota Europa, i el 1777 va fundar l'Acadèmia de les Arts. Per tal de finançar els seus projectes, Frederic II utilitzava el seu exèrcit com a mercenari al servei d'altres països, especialment d'Anglaterra; així, tropes de Hessen-Kassel van ser presents en la Guerra de la Independència dels Estats Units.


Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 1740 es va casar amb la princesa Maria de Hannover (1723-1772), filla del rei Jordi II del Regne Unit (1683-1760) i de Carolina de Brandenburg-Ansbach (1683-1737).

El 1749 va renunciar a la religió calvinista, majoritària a Hessen-Kassel, per convertir-se al catolicisme. Aquesta conversió li comportà greus conseqüències. La seva dona l'abandonà i s'endugué els seus fills a Dinamarca, els quals van ser educats segons la religió protestant i acabarien casant-se amb princeses daneses.

En 1773, morta ja la seva primera dona, Frederic es va casar a Berlín amb Filipina de Brandeburg-Schwedt.

Li va succeir el seu fill gran, Guillem, l'únic que va tornar a Hessen-Kassel, i que a més heretaria el principat de Hanau, ja que en morir sense descendència el seu darrer governant, s'havia negat a deixar el seu domini en mans de Frederic per la seva conversió al catolicisme.

Del matrimoni amb Maria de Gran Bretanya en nasqueren quatre fills barons:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Otto Berge: Die Innenpolitik des Landgrafen Friedrich II. von Hessen–Kassel. Ein Beitrag zur Geschichte des aufgeklärten Absolutismus in Deutschland, Mainz 1952.
  • Wolf von Both, Hans Vogel: Landgraf Wilhelm VIII. von Hessen-Kassel. Ein Fürst der Rokokozeit, Marburg 1964.
  • Wolf von Both, Hans Vogel: Landgraf Friedrich II. Ein Fürst der Zopfzeit, München 1973.
  • Peter Gerke: Aufklärung und Klassizismus in Hessen-Kassel unter Landgraf Friedrich II. Ausstellungskatalog, Kassel 1979
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic II de Hessen-Kassel