Galeopsis speciosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGaleopsis speciosa Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
GènereGaleopsis
EspècieGaleopsis speciosa Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1768[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Galeopsis prostrata (Vill., 1787)
  • Galeopsis cannabina (Roth, 1788)
  • Galeopsis versicolor (Curtis, 1791)
  • Galeopsis pubescens (Griseb., 1844)
  • Galeopsis unicolor (Fr., 1845)
  • Galeopsis sulphurea (Jord., 1848)
  • Galeopsis subalpina (Schur, 1853)
  • Galeopsis versicolor var. sulphurea ((Jord.) Rchb.f., 1858)
  • Tetrahit sulphureum ((Jord.) Fourr., 1869)
  • Galeopsis flavescens (Borbás, 1887)
  • Galeopsis leiotricha (Borbás, 1889)
  • Galeopsis speciosa subsp. sulphurea ((Jord.) Briq., 1891)
  • Galeopsis crenifrons (Borbás, 1894)
  • Galeopsis hispida (Borbás, 1895)
  • Galeopsis speciosa f. alba (H.Lindb., 1902)
  • Galeopsis speciosa f. purpurea (H.Lindb., 1902)[2]

Galeopsis speciosa és una espècie d'herbàcia anual, pertanyent a la família de les lamiàcies. És una adventícia originària d'Euràsia, que s'ha estés per moltes parts del món.

Etimologia[modifica]

  • Galeopsis: nom genèric creat per Linné l'any 1753 pensant, en la forma de "casc" del llavi superior de la corol·la. El terme pot derivar del grec galè (mostela) i opsis (aparença), i això tal vegada a causa que la flor s'assembla vagament a una mostela.[3]
  • speciosa: epítet llatí que significa cridanera, amb bon aspecte, preciós.[4][3]

Hàbitat i distribució[modifica]

Habita en boscos de muntanya, terres cultivables i sovint en sòls fèrtils alterats.[5]

Presenta una distribució eurosiberiana. Es troba sobretot al centre, nord i oest d'Europa, encara que es troben xicotetes poblacions per tot l'hemisferi nord, especialment en la part meridional de Rússia.[3]

Descripció[modifica]

Teròfit que pot assolir uns 20-80 cm. Les fulles són oposades i peciolades. Els limbes de les quals són ovals, amb punta cònica, amb pèls suaus, vores amb dents grans i punxudes. La flor presenta una corol·la bilabiada, pilosa, de 20-35 mm de llarg, pètals units, color groc pàl·lid excepte el lòbul central del llavi inferior trilobulat, que és porpra, ampli i està doblegat cap avall. El llavi superior és convex. El calze regular, en forma de campana, de 5 sèpals units, pilosos. Els lòbuls que formen el calze són prims però rígids i punxeguts, acaben en una punxa molla. El pistil és de 2 carpels units, el primordi seminal està dividit en 4 lòbuls, l'estil és solitari i l'estigma bilobulat. Té 4 estams, dos dels quals són llargs i dos curts, tots units a la gola de la corol·la. El fruit és un esquizocarp, i està dividit en quatre parts. El mericarpi és oval, aplanat i marró. L'època de floració és des de juliol a setembre.[6] El seu nombre cromosòmic és 2n = 16.[7]

Biologia[modifica]

La flors d'aquesta espècie estan adaptades als insectes, particularment a la pol·linització per borinots en tindre un tub de corol·la llarga. Les puntes agudes dels lòbuls del calze persistent el fan prènsil. S'adhereixen fàcilment a animals o roba (zoocòria), d'aquesta manera el fruit es dispersa eficaçment a llocs nous. Quan s'asseca, aparentment el calze també pot llançar les llavors. Prospera en sòls argilencs, sovint com a adventícia en camps i horts. Creix a les terres cultivades, terrenys erms i vores de camins.[6]

Pot veure's afectada pel fong Erysiphe galeopsidis (un míldiu) i per l'àfid Cryptomyzus galeopsidis.[3]

Usos[modifica]

De la llavor s'obté un oli d'assecatge que s'utilitza per al cuir.[8] Aquesta planta és tòxica i pot causar paràlisi.[5]

Taxonomia[modifica]

Galeopsis speciosa, va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary:. .. octava edició, no. 3. 1768.[9]

Les espècies del gènere Galeopsis es poden diferenciar de les del gènere Lamium (ortigues mortes) per la nervadura de les seues fulles. Tenen limbes foliars de nervadura pinnada, mentre que els de les ortigues mortes no són nervats. L'estructura floral d'aquests gèneres també difereix. Les ortigues mortes també tenen una corol·la bilabiada, però els lòbuls laterals del llavi inferior són xicotets, units al lòbul central, o hi manquen.[10]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeopsis speciosa
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.atbi.eu/gemer/?q=node/22&tree_s=572832
  2. ↑ |url=https://wcsp.science.kew.org/synonomy.do?name_id=85436%7Ctítol=Galeopsis speciosa Mill., Gard. Dict. ed. 8: n.º 3 (1768).|consulta=4 març 2010|llengua=anglès|editor=World Checklist of Selected Plant Families (WCSP)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Galeopsis speciosa» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 14 abril 2020].
  4. ↑ en Epítetos Botánicos
  5. ↑ 5,0 5,1 «Galeopsis speciosa - Mill.» (en anglès). Plants For A Future, 2020. [Consulta: 14 abril 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Galeopsis speciosa, Galeopsis speciosa - Flores - NatureGate» (en castellà). NatureGate. [Consulta: 6 gener 2021].
  7. ↑ Priddle Houts, Karen; Hillebrand, Gary R. (en anglès) An Electrophoretic and Serological Investigation of Seed Proteins in Galeopsis tetrahit L. (Labiatae) and Its Putative Parental Species, 63, 1976, pàg. 156. DOI: 10.2307/2441695.
  8. ↑ «Galeopsis speciosa Mill. Lamiaceae» (en anglès). Useful Temperate Plants Database. [Consulta: 14 abril 2020].
  9. ↑ «Galeopsis speciosa» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Missouri Botanical Garden, 2020. [Consulta: 15 desembre 2013].
  10. ↑ «Galeopsis speciosa» (en castellà). Nature Gate. [Consulta: 14 abril 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galeopsis_speciosa&oldid=32888350»