Gelosaïta
 Gelosaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | BiMo6+(2-5x)Mo5+6xO₇(OH)·H₂O |
| Epònim | Mario Gelosa  |
| Localitat tipus | Punta de Su Seinargiu, Sarroch, Ciutat metropolitana de Cagliari, Sardenya, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Dana | 49.3.8. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,855(1) Å; b = 9,048(1) Å; c = 13,920(3) Å; β = 100,44(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/m |
| Color | groc, verd groguenc, blau clar, incolor |
| Macles | comunes |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 5,114 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-022 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Gel |
| Referències | [1] |
La gelosaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor de Mario Gelosa (1947-2006), un col·leccionista de minerals italià de Port de Torres, Sardenya.
Característiques[modifica]
La gelosaïta és un molibdat de fórmula química BiMo6+(2-5x)Mo5+6xO₇(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 18910.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Itàlia, concretament a la Punta de Su Seinargiu, a la localitat de Sarroch, dins la ciutat metropolitana de Cagliari (Sardenya). També ha estat descrita a Kingsgate, al comtat de Gough (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.