Genaro de la Riva i Ruiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:20, 7 feb 2016 amb l'última edició de Felato (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGenaro de la Riva
Biografia
NaixementGenaro de la Riva i Ruiz
1890
Barcelona, Catalunya
Mort25 de febrer de 1968
Vera, Espanya
President del RCD Espanyol
1933 – 1942
← Javier de Salas y de MilansFrancisco Román Cenarro →
President del RCD Espanyol
1925 – 1930
← Santiago de la Riva i RuizSantiago de la Riva i Ruiz →
President del RCD Espanyol
1920 – 1922
← Victorià de la Riva i RuizEusebio Fernández Muñiz → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, dirigent esportiu Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1911-1912 RCD Espanyol
1913-1916 Polo JC (criquet i hoquei herba)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1912 Catalunya Catalunya 1 (1)

Genaro de la Riva i Ruiz (Barcelona, 1890[1] - Vera, 25 de febrer de 1968[2]) fou un esportista català de la dècada de 1910 i més tard dirigent esportiu.

Trajectòria

Ha estat un dels homes més importants de la història del RCD Espanyol, com a jugador i president del club.[3]

Amb 17 anys marxà a cursar estudis de filatures i teixits a l'estranger, un any a França, un a Bèlgica (on fou campió escolar de floret) i un a Anglaterra (on s'inicià en la pràctica del futbol). Retornat a Barcelona jugà al primer equip del RCD Espanyol entre els anys 1911 i 1912, a la posició mig i d'interior. A continuació practicà la nàutica i jugà a criquet i hoquei herba amb el Polo JC on fou campió d'Espanya.[4][5] Jugà un partit amb la selecció de futbol de Catalunya contra França el 1912, essent l'autor del gol de la victòria catalana.

Fou president de l'Espanyol durant tres etapes, 1920-1922, 1925-1930 i 1933-1942. Gràcies a ell el club va adquirir els terrenys del més tard Estadi de Sarrià i recuperà al porter Ricard Zamora per al primer equip. A més, durant la seva presidència el club guanyà les seves dues primeres Copes d'Espanya (1929 i 1940). Membre d'una nissaga de prohoms espanyolistes, els seus germans Santiago i Victorià també foren presidents del club.[3]

La Federació Catalana de Futbol el distingí amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu[5] i l'Espanyol amb la Medalla d'Or del club a títol pòstum.[2]

Va morir d'accident de trànsit el febrer de 1968 al nord d'Almeria.[2][3]

Referències