Genaro de la Riva i Ruiz
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Genaro de la Riva i Ruiz 1890 Barcelona, Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 25 de febrer de 1968 Vera, Espanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
President del RCD Espanyol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1933 – 1942 ← Javier de Salas y de Milans – Francisco Román Cenarro → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
President del RCD Espanyol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1925 – 1930 ← Santiago de la Riva i Ruiz – Santiago de la Riva i Ruiz → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
President del RCD Espanyol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1920 – 1922 ← Victorià de la Riva i Ruiz – Eusebio Fernández Muñiz → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | futbolista, dirigent esportiu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Centrecampista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Genaro de la Riva i Ruiz (Barcelona, 1890[1] - Vera, 25 de febrer de 1968[2]) fou un esportista català de la dècada de 1910 i més tard dirigent esportiu.
Trajectòria
Ha estat un dels homes més importants de la història del RCD Espanyol, com a jugador i president del club.[3]
Amb 17 anys marxà a cursar estudis de filatures i teixits a l'estranger, un any a França, un a Bèlgica (on fou campió escolar de floret) i un a Anglaterra (on s'inicià en la pràctica del futbol). Retornat a Barcelona jugà al primer equip del RCD Espanyol entre els anys 1911 i 1912, a la posició mig i d'interior. A continuació practicà la nàutica i jugà a criquet i hoquei herba amb el Polo JC on fou campió d'Espanya.[4][5] Jugà un partit amb la selecció de futbol de Catalunya contra França el 1912, essent l'autor del gol de la victòria catalana.
Fou president de l'Espanyol durant tres etapes, 1920-1922, 1925-1930 i 1933-1942. Gràcies a ell el club va adquirir els terrenys del més tard Estadi de Sarrià i recuperà al porter Ricard Zamora per al primer equip. A més, durant la seva presidència el club guanyà les seves dues primeres Copes d'Espanya (1929 i 1940). Membre d'una nissaga de prohoms espanyolistes, els seus germans Santiago i Victorià també foren presidents del club.[3]
La Federació Catalana de Futbol el distingí amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu[5] i l'Espanyol amb la Medalla d'Or del club a títol pòstum.[2]
Va morir d'accident de trànsit el febrer de 1968 al nord d'Almeria.[2][3]
Referències
- ↑ «Genaro de la Riva Ruiz». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Sepelio de los restos mortales de don Genaro y doña Mercedes de la Riva Ruiz». La Vanguardia, 28-02-1968.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Genaro de la Riva». hallofameperico, 22-04-2009.
- ↑ «Campeonato de España». Mundo Deportivo, 13-03-1916.
- ↑ 5,0 5,1 «Don Genaro de la Riva». Mundo Deportivo, 07-08-1961.