Geraint, fill d'Erbin
| Tipus | obra creativa  |
|---|---|
| Llengua | gal·lès mitjà |
| Dades i xifres | |
| Tema | Geronci de Devon |
| Gènere | poesia |
| Sèrie | |
| Part de | llibre negre de Carmarthen |
Geraint, fill d'Erbin (en gal·lès mitjà: Geraint uab Erbin) és un poema medieval gal·lès que rendeix homenatge a l'heroi Geraint i les seves gestes durant la batalla de Llongborth. El poema està format per estrofes d'estil englyn de tres versos cadascuna i es conserva en diverses versions, totes en gal·lès mitjà. La versió més antiga coneguda apareix en el Llibre negre de Carmarthen, completat al voltant de l'any 1250, tot i que el poema podria haver-se escrit entre els segles x i xi.[1] El poema destaca per ser un dels primers on s'esmenta el llegendari rei Artús.[2]
Poema i context[modifica]
El protagonista del poema, Geraint mab Erbin, va ser una figura popular en la tradició gal·lesa i apareix en una sèrie de fonts subseqüents. Genealogies posteriors el situen a l'oest de Gran Bretanya i al sud de Gal·les a finals del segle vi.[3] En l'antic poema Y Gododdin hi ha referències a un "Geraint des del sud",[4] probablement una al·lusió a Geraint mab Erbin.[5] Tot i així, Geraint va assolir la fama amb la publicació de Geraint ac Enid, un conte que segueix la narrativa de l'obra francesa Erec i Enide de Chrétien de Troyes.
Geraint, fill d'Erbin[2][6] fa servir la repetició en celebrar les gestes de Geraint a Llongborth, un lloc que podria identificar-se amb Langport, Somerset, tot i que llongborth pot referir-se també a un "port de vaixells", semblant al longphort viking a Irlanda.[7][8] Cada englyn repeteix la forma dels altres amb més o menys variació.[7] En una estrofa s'esmenta al rei Artús com a amerauder o emperador.[8] Aquesta és la primera referència coneguda a Artús com a emperador, un títol utilitzat freqüentment en obres posteriors però pràcticament absent en material antic.[7] L'associació amb Artús també mostra que ja des de molt aviat Geraint formava part de l'òrbita d'Artús, un procés que es repeteix amb altres herois de la tradició gal·lesa.[7][9]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Bollard, pp. 14–16.
- ↑ 2,0 2,1 Gomezgil, Ignacio. Menciones de Arthur, dux bellorum de Britania, en textos de la alta edad media (en castellà) [Consulta: 16 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Bollard, p. 14.
- ↑ En l'estrofa LXXXVII.
- ↑ Bollard, pp. 14–15.
- ↑ «Mabinogion: Introducción» (en castellà), 2017. [Consulta: 16 desembre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Bollard, p. 15.
- ↑ 8,0 8,1 Koch, p. 804.
- ↑ Meid, pp. 269.
Bibliografia[modifica]
- Bollard, John K. «The Romance of Arthur: An Anthology of Medieval Texts in Translation». A: Arthur in the Early Welsh Tradition (en anglès), 1994, p. 11–23.
- Derek Bryce. Arthur and the Britons in Wales and Scotland by W. F. Skene (en anglès). Llanerch Enterprises, 1988.
- Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia (en anglès). CLIO, 2006.
- Meid, Wolfgang. «Las lenguas y literaturas celtas». A: Akal. Akal. Historia de la Literatura (en castellà). II, 1989. ISBN 84-7600-410-9 [Consulta: 16 desembre 2018].
Enllaços externs[modifica]
- Celtic Literature Collective Text original i traducció a l'anglès.
- "Geraint the Son of Erbin" a Sacred texts (anglès)