Gliese 581 c

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gliese 581 c
Gliese 581 c (Celestia).JPG
Una simulació on es veu Gliese 581 c
Cos d'orbitatge
Estrella: Gliese 581
Constel·lació: Balança
Ascensió recta: 15h 19m 27,51s
Declinació: −07° 43′ 19,4″
Classe espectral: M3V
Distància a la Terra: ~ 20.3 ± 0.3 anys-llum
Elements orbitals
Semieix major a: 0,073 UA
Excentricitat orbital e: 0.02 ± 0.01
Període orbital P: 12.932 ± 0.007 d (0.00354 a)
Inclinació i:  ?°
Distància angular θ:  ? ms
Longitud del periastre ω: 267 ± 24°
Temps del periastre τ: 2,452,993.38 ± 0.96 JD
Semi-amplitud K: 3.03 ± 0.17 m/s
Característiques físiques
Massa: >0,0158 MJ (>5.03 ME)
Radi: > 0,156 RJ (> 1,74 RE)
Densitat:  ? kg/
Gravitació:  ? m/s²
Temperatura:  ? K
Descobriment
Data: 4 d'abril del 2007
Lloc: Xile Xile
Mètode(s) de detecció: Velocitat radial d'un astre
Descobridor(s): Stephen Udry i altres astrònoms
Altres Catàlegs


Gliese 581 c o Gl 581 c és un planeta extrasolar que orbita la nana roja Gliese 581.[1] Amb una massa de com a mínim 5,36 vegades la de la Terra, es classifica com una "súper-Terra", una categoria que inclou planetes amb una massa de menys de deu vegades la de la Terra.[2] Si la massa del planeta és pròxima al límit més baix determinat per mesures de velocitat radial (es desconeix la massa real), era el planeta extrasolar més petit conegut, però el 21 d'abril del 2009 es va descobrir un altre planeta que orbitava Gliese 581, Gliese 581 e, amb una massa d'aproximadament 1,9 masses terrestres.[3]

Inicialment Gliese 581 c va generar interès perquè es va informar que era el primer planeta semblant a la Terra que estava a la zona habitable de la seva estrella, amb una temperatura adequada per aigua líquida a la superfície, i que, per tant, podia tenir formes de vida extremòfiles semblants a les de la Terra.[1][4] Tanmateix, recerques posteriors sobre atmosferes van posar en dubte l'habitabilitat de Gliese 581 c i van indicar que el quart planeta del sistema, Gliese 581 d, té més possibilitats d'habitabilitat.[5][6][7] En termes astronòmics, el sistema de Gliese 581 és relativament proper a la Terra, a 20,3 anys llum (192 bilions de km).[8][9] Aquesta distància, juntament amb la declinació i l'ascensió recta, dóna la posició exacta a la nostra galàxia. S'identifica com a Gliese 581 pel seu número al Catàleg Gliese d'Estrelles Properes; és el 87è sistema estel·lar conegut més proper al Sol.[10]

Descobriment[modifica | modifica el codi]

El descobriment del planeta per l'equip de Stéphane Udry, de l'observatori de la universitat de Ginebra a Suïssa va ser anunciat el 24 d'abril del 2007.[1] L'equip va utilitzar l'instrument HARPS (un espectrògraf d'Echelle) de l'European Southern Observatory de 3,6 m a La Silla, Xile, i va utilitzar la tècnica de velocitat radial per identificar la influència del planeta a l'estrella. El telescopi espacial canadenc MOST es va utilitzar per fer un seguiment del planeta durant les sis setmanes següents. No es va detectar cap trànsit durant aquest temps, per tant, no es va poder mesurar directament; tanmateix, la magnitud aparent de l'estrella va canviar una mica, cosa que significa que dóna una font d'energia estable a Gliese 581 c.[11]

L'equip va publicar un article sobre els seus descobriments el 27 d'abril del 2007, a la revista Astronomy and Astrophysics.[12] A l'article també van anunciar el descobriment d'un altre planeta del sistema, Gliese 581 d, amb una massa mínima de 7,7 masses terrestres i un semieix major de 0,25 unitats astronòmiques.

Habitabilitat i clima[modifica | modifica el codi]

L'estudi de Gliese 581 c per l'equip de von Bloh et al. ha conclòs que "La super-Terra Gl 581 c està clarament fora de la zona habitable, perquè està massa a prop de l'estrella."[7] L'estudi de Selsis et al. també diu que "Un planeta a la zona habitable no és necessàriament habitable".[6] Les especulacions de temperatura dels científics es basen en la temperatura (i l'escalfor) de l'estrella Gliese 581 i s'han calculat sense tenir en compte el gran marge d'error (96 °C/K) de la temperatura de l'estrella de 3432 K a 3528 K.[13]

Temperatures efectives[modifica | modifica el codi]

Utilitzant la lluminositat estel·lar de Gliese 581 de 0,013 vegades la del nostre Sol, és possible calcular la temperatura efectiva de Gliese 581 c, també coneguda com a temperatura de cos negre. (Nota: Probablement aquesta temperatura és diferent de la de la superfície). D'acord amb l'equip d'Udry, la temperatura efectiva de Gliese 581 c, assumint un albedo (reflectivitat) com el de Venus (0,64), seria de -3 °C, i assumint un albedo similar al de la Terra (0,296), llavors seria de 40 °C,[12][8] un límit de temperatures que en què l'aigua seria líquida a una atmosfera de pressió. Tanmateix, la temperatura efectiva i la temperatura de la superfície poden ser molt diferents degut a l'efecte hivernacle de l'atmosfera: per exemple, Venus té una temperatura efectiva de 34,25 °C, però una temperatura superficial de 463,85 °C (principalment degut a una atmosfera formada en un 96,5% per diòxid de carboni), una diferència d'uns 430 °C.[14] Estudis de l'habitabilitat (per exemple, aigua líquida per formes extremòfiles de vida)[15] conclouen que Gliese 581 c té molt probablement un efecte hivernacle descontrolat similar al de Venus; per això, és gairebé impossible que sigui habitable. Tanmateix, aquest efecte hivernacle descontrolat podria ser ser reduït amb la presència de suficients núvols reflectors a la part de dia del planeta.[16] Altrament, si la superfície estigués coberta de gel, tindria un albedo alt, i per tant podria reflectir tanta llum solar cap a l'espai que faria el planeta massa fred per ser habitable, encara que es creu que aquesta situació seria molt inestable excepte per albedos molt alts, superiors a 0,95 (és a dir, gel): si es desprengués molt diòxid de carboni per activitat volcànica, o si hi hagués molt vapor d'aigua a causa de l'escalfament en el punt subestel·lar es desencadenaria un efecte hivernacle descontrolat.[17]

Aigua líquida[modifica | modifica el codi]

Molt probablement Gliese 581 c està fora de la zona habitable.[7][18] No hi ha proves directes sobre la presència d'aigua, però probablement no està en estat líquid. Al futur, es podrien utilitzar tècniques com les que es van utilitzar al planeta extrasolar HD 209458 b per determinar la presència de vapor d'aigua a l'atmosfera del planeta, però només en l'estrany cas que el planeta transiti la seva estrella, cosa de la qual no se'n té constància que faci Gliese 581 c.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Than, Ker. «Major Discovery: New Planet Could Harbor Water and Life». space.com, 2007-04-24 [Consulta: 29 abril 2007].
  2. Valencia et al.. «Radius and Structure Models of the First Super-Earth Planet». The Astrophysical Journal, 656, 1, 2006, pàg. 545–551. DOI: 10.1086/509800.
  3. «Catalog of Nearby Exoplanets—Planets Table». A: . Exoplanets.org, 26-1-2008 [Consulta: 5 octubre 2008]. 
  4. Than, Ker. «Planet Hunters Edge Closer to Their Holy Grail». space.com, 24-2-2007 [Consulta: 29 abril 2007].
  5. «Gliese 581: Extrasolar Planet Might Indeed Be Habitable». ScienceDaily, 2007-12-14 [Consulta: 27 juny 2009].
  6. 6,0 6,1 Selsis et al.. «Habitable planets around the star Gl 581?». Astronomy and Astrophysics, 476, 3, 2007, pàg. 1373–1387. DOI: 10.1051/0004-6361:20078091.
  7. 7,0 7,1 7,2 von Bloh et al.. «The Habitability of Super-Earths in Gliese 581». Astronomy and Astrophysics, 476, 3, 2007, pàg. 1365–1371. DOI: 10.1051/0004-6361:20077939 [Consulta: 20 agost 2008].
  8. 8,0 8,1 «New 'super-Earth' found in space». BBC News, April 25, 2007 [Consulta: 2007–04–25].
  9. van Leeuwen, F.. «HIP 74995». Hipparcos, the New Reduction, 2007. [Consulta: 18-8-2008].
  10. «The 100 Nearest Stars». RECONS. [Consulta: 10-5-2007].
  11. «Boring Star May Mean Livelier Planet». Spaceref.com. [Consulta: 15-9-2008].
  12. 12,0 12,1 Udry et al.. «The HARPS search for southern extra-solar planets, XI. Super-Earths (5 and 8 M) in a 3-planet system». Astronomy and Astrophysics, 469, 3, 2007, pàg. L43–L47. DOI: 10.1051/0004-6361:20077612.
  13. Bean, J. L.; Benedict, G. F.; Endl, M.. «Metallicities of M Dwarf Planet Hosts from Spectral Synthesis». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006, pàg. L65–L68. DOI: 10.1086/510527 [Consulta: 4 febrer 2007].
  14. «Venus Fact Sheet». NASA. [Consulta: 20-9-2008].
  15. Selsis 5. "Gl 581 c molt probablement no és habitable"
  16. Selsis 3.1 "seria habitable només si núvols amb reflectivitat alta cobrissin l'hemisferi de dia."
  17. Selsis 3.1.2
  18. Selsis Abstract, 3. Figure 4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gliese 581 c Modifica l'enllaç a Wikidata

Notícies

Mitjans no periodístics


Coordenades: Sky map 15h 19m 27,51s; −07° 43′ 19,4″