Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes

Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes, més conegut com a Malesherbes (6 de desembre del 1721 - 23 d'abril del 1794) fou un home d'estat i ministre francès. També fou conseller de defensa per a Lluís XVI.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a París, al si d'una família de juristes pertanyent a l'alta magistratura. El seu ensenyament va estar avessat als estudis de dret. Un cop va acabar-los, accedí al Tribunal Suprem.

Relació amb els intel·lectuals[modifica | modifica el codi]

El 1750, amb motiu de la promoció del seu pare, Guillaume de Lamoignon de Blancmesnil, al càrrec de canciller, a Malesherbes li encomana el control de l'oficina de censura (cour des aides), encarregada del control editorial i de la premsa. Aquest ofici va portar-lo a estar en contacte amb els escriptors i pensadors de l'època més enllà de les funcions estrictes judicials. En concret, va conèixer Diderot, Frédéric-Melchior Grimm i protegí de forma molt activa els homes de L'Encyclopédie, que arribaren a dir-ne que sens el seu ajut, L'Encyclopédie probablement mai no hagués estat publicada.

Món de la política[modifica | modifica el codi]

La seva introducció a la política va produir-se el 1771, quan, dissolt el Parlament, es proposà un nou mètode d'administració de justícia, contra el qual Malesherbes presentà una forta contestació.

Château de Malesherbes.

El 1775 fou nomenat ministre de Lluís XVI, juntament amb Turgot i s'amoïnà de dur a terme reformes econòmiques de caràcter liberal, favorables al lliure mercat; aquests intents de reforma trobaren una gran oposició en la noblesa i el clergat. També des del seu ministeri en qualitat de cap de la política del regne, aconseguí l'anul·lació de l'odiada pràctica de lettres de cachet, segons la qual qualsevol persona podia ser arrestada arbitràriament. La reacció de les classes més afavorides provocà, nou mesos després del seu nomenament, el cessament de Turgot i la posterior dimissió de Malesherbes.

El 1776, en retirar-se del ministeri, reprengué una vida còmoda i domèstica viatjant a través de Suïssa, Alemanya i els Països Baixos. D'aquesta època data un assaig sobre el matrimoni protestant que féu molt per al seu reconeixement civil a França. Sempre fou un entusiasta aficionat de la botànica, la seva avinguda a Malesherbes era mundialment famosa, havia escrit contra Buffon en nom dels botànics als quals Buffon havia atacat, havia estat triat membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1750.

El 1787 el rei, que es trobava en una situació de dificultats, el nomenà de nou ministre. Malesherbes mantingué la seva feina durant un temps força curt.

La Revolució Francesa[modifica | modifica el codi]

El 1792 visità la seva filla, que havia emigrat a Lausanne, però torna de seguida a França, tot i que no amb gaire il·lusió, per culpa de la Revolució. Per fidelitat al rei, qui, tanmateix, no se l'estimava gaire, es presta voluntari per agafar la seva defensa i escriu al president de la Convenció Nacional: «Ignori si la Convenció Nacional donarà a Lluís XVI un consell per defensar-lo, i si el deixarà la tria. En aquest cas, desitjo que Lluís XVI sàpiga que, si em tria per a aquesta funció, hi estic preparat». Lluís XVI va respondre-hi: «El vostre sacrifici és tan generós que exposareu la vostra vida i no salvareu la meva».[1]

Hom se'n recorda, d'ell, durant el Terror i, almenys el desembre, se'l busca tot i estar jubilat. El porten a París i l'empresonen amb la seva família per conspiració amb els emigrats. El seu gendre Louis Le Peletier de Rosanbo morí a la guillotina el 21 d'abril del 1794. L'endemà, la seva filla Antoinette, la seva néta Aline i el seu marit Jean-Baptiste de Chateaubriand, i dos dels seus secretaris són executats juntament amb ell.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes