György Márkus
| Nom original | (hu) Márkus György  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 abril 1934 Budapest (Hongria) |
| Mort | 5 octubre 2016 (82 anys) Sydney (Austràlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Moscou (–1957) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Budapest Eötvös Loránd Universitat de Sydney |
| Partit | Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos (–1968) |
| Membre de | |
| Moviment | Marxisme i socialdemocràcia |
| Influències | |
Premis
| |
György Márkus (13 d'abril de 1934, Budapest - 5 d'octubre de 2016) fou un filòsof hongarès que pertanyé a l'Escola de Budapest, cercle de teòrics crítics associats amb l'obra de György Lukács.
Es graduà en filosofia a la Universitat Estatal de Moscou el 1957. Des que tornà a la seva ciutat natal fins al 1965 fou professor de la Universitat de Budapest. Entre el 1958 i el 1973 fou membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria. A causa de diferències ideològiques, fou destituït dels seus càrrecs docents a Hongria el 1973 i viatjà el 1977 a Austràlia, on des del 1978 donà classes a la Universitat de Sydney. Era membre extern de l'Acadèmia Hongaresa de les Ciències. També formà part del consell editorial de la revista acadèmica Thesis Eleven: Critical Theory and Historical Sociolgy. El 2005 rebé el premi György Lukács.
A partir de l'estudi dels Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, considerà que hi havia una concepció filosòfico-antropològica marxista de l'ésser humà i una ontologia marxista de l'ésser social. Feu una anàlisi de la categoria "alienació".[1] Des del 1968 sobre la base d'un balanç de l'experiència dels "països socialistes", adoptà una visió crítica del marxisme i posteriorment assumí la posició del liberalisme social i la democràcia social.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Lehmannm, Miklós, MTA Filozófiai Intézete (Hrsg.): Az elidegenedés- és antropológia-vita politikai összefüggései. A marxista filozófia reneszánszától a filozófusperig.
- ↑ Márkus, György: Nagyon szeretem a filozófia radikalitását – még ha veszélyes is. In: Neményi, László (Hrsg.): Beszélő. 3. Jahrgang, Budapest November 1996, pp. 12-22.