Hélène Swarth

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHélène Swarth

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Güeldes (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballLiteratura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, editora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaHélène Swarth Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Musicbrainz: f4ecd3e2-608b-4dc6-89d6-fc83f255a2f9 Modifica el valor a Wikidata

Stéphanie Hélène Swarth (Amsterdam, 15 d'octubre de 1859 - Velp, Rheden, 20 de juny de 1941) fou una poetessa neerlandesa activa des de 1879 a 1938. Va adquirir una bona reputació com a sonetista.[1]

Biografia[modifica]

El seu pare Eduard Swarth era un mercader, que durant un temps va ser el cònsol de Portugal en Amsterdam, i la seva mare va ser Maria Jacoba Heijblom. Va créixer a Brussel·les, on el seu pare treballava com a banquer, i va viure a Malines fins al seu matrimoni amb l'escriptor neerlandès Frits Lapidoth, matrimoni que va durar des de 1894 a 1910.[2] Aquest matrimoni infeliç és el tema d'una monografia realitzada per Jeroen Brouwers, Hélène Swarth. Haar huwelijk met Frits Lapidoth, 1894-1910 (1986).

El seu debut poètic ho va efectuar amb una col·lecció de poemes en francès influïts per Alphonse de Lamartine, però va canviar a poemes de llengua neerlandesa seguint ell consell de Pol De Mont. Un admirador va ser el poeta Willem Kloos qui la va nomenar com «el cant del cor d'Holanda» i va publicar els seus poemes a la seva revista De Nieuwe Gids. Va morir a Velp el 20 de juny de 1941.[3]

Poesia[modifica]

Després de dues col·leccions en francès, va publicar un volum en neerlandès de cançons i sonets, Eenzame bloemen (1883). Un crític de De Gids pensava que les cançons amb freqüència eren massa sentimentals -en la línia de Heinrich Heine-, però va apreciar els seus sonets.[4] Conrad Busken Huet va veure en la seva segona col·lecció holandesa, Blue Flowers, (1884), una poesia receptiva a la naturalesa i un esperit femení que faria que qualsevol home que triés com a amant seria molt feliç; un revisor De Gids va veure imatges i pensaments interessants en uns pocs dels sonets.[5][6] Lodewijk van Deyssel així mateix va criticar les cançons del volum i va lloar els sonets —fins i tot al punt de profetitzar que el seu nom seria beneït—.[7]

Almenys un crític va donar a tota la seva obra -incloent l'antologia de Jeux Innocents- una lectura autobiogràfica: Swarth presumptament va donar el seu cor a un poeta jove però ell li va ser infidel a ella.[8] Segons Jacob Ek Jzn, aquesta causa particular de tristesa es nota, des de llavors, en tot el seu treball, sense arribar a ser una distracció o avorrir, ja que va trobar moltes maneres i formes d'expressar tant l'inicial sentiment i el seu recolliment.[9] Swarth i la seva poesia figura per Ina Boudier-Bakker en la seva més coneguda novel·la, De klop op de deur, com una poeta femenina sense por d'expressar el seu sofriment per amor.[10]

Obres[modifica]

  • Fleurs du rêve (1879)
  • Els printanières (1882)
  • Eenzame bloemen (1883)
  • Blauwe bloemen (1884)
  • Beelden en stemmen (1887)
  • Snow flakes (1888)
  • Rouwviolen (1889)
  • Passiebloemen (1891)
  • Nieuwe gedichten (1892)
  • Bloesem en vrucht (1893)
  • Verzen (1893)
  • Blanke duiven (1895)
  • Diepe wateren (1897)
  • Stille dalen (1899)
  • Najaarsstemmen (1900)
  • Premières poésies (1902)
  • Octoberloover (1903)
  • Nieuwe verzen (1906)
  • Avondwolken (1911)
  • A. de Musset, De nachten (1912)
  • M.M. de Lafayette, De prinses de Clèves (1915)
  • Eenzame paden (1916)
  • V. Hugo, Hernani (1918)
  • Keurbundel (1919)
  • Late liefde. Liederen en sonnetten (1919)
  • Octobre en fleur (1919)
  • Hans Bethge De Chineesche fluit (1921)
  • Dagen (1924)
  • Episoden (1924)
  • Morgenrood (1929)
  • Natuurpoëzie (1930)
  • Beeldjes uit vrouwenleven (1938)
  • Sorella (1942)

Referències[modifica]

  1. ↑ Braak, Menno ter «Helene Swarth» (en neerlandès). Vaderlandartikelen, 1938.
  2. ↑ «Stéphanie Hélène Swarth (1859-1941, schrijfster)». A: Biografisch woordenboek Gelderland: bekende en onbekende mannen en vrouwen uit de Gelderse geschiedenis. Verloren, 1998, p. 98–101. ISBN 9789065506245. 
  3. ↑ «Stephanie Hélène Swarth» (en neerlandès). dbnl. [Consulta: 14 abril 2016].
  4. ↑ Beaufort, Willem Hendrik de «Letterkundige kroniek» (en neerlandès). De Gids. volum 48, 1884, pàg. 562–570 [Consulta: 14 abril 2016].
  5. ↑ Huet, Conrad Busken. «Nieuwe Nederlandsche letteren». A: Litterarische Fantasien en Kritieken volum 21 (en neerlandès). Haarlem: H.D. Tjeenk Willink, 1885, p. 185–218. 
  6. ↑ «Letterkundige kroniek» (en neerlandès). De Gids volum 49, 1885, pàg. 191–196.
  7. ↑ Deyssel, Lodewijk van «Hélène Swarth» (en neerlandès). Dietsche Warande volumen 5, pàg. 139–145.
  8. ↑ Hall, Jacob Nicolaas van. Van Kampen. Dichters van dezen tijd: gedichten (en neerlandès), 1898, p. 52–53. 
  9. ↑ Ek Jzn, Jacob; Bosch, J. H. van den; Kollewijn, Roeland Anthonie. «Van Hélène Swarth». A: Foeke Buitenrust Hettema. Taal en letteren (en neerlandès). W.E.J. Tjeenk Willink, 1898, p. 433–456 [Consulta: 14 abril 2016]. 
  10. ↑ Boudier-Bakker, Ina. De klop op de deur. Amsterdam: Van Kampen, 1931, p. 357ff. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hélène_Swarth&oldid=33077587»