Helen Hester

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHelen Hester
Biografia
Naixement1983 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Regne Unit (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMitjà de comunicació de massa, feminisme i sexualitat Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de West London Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Twitter (X): HelenHester Modifica el valor a Wikidata

Helen Hester (Regne Unit, 1983) és una filòsofa feminista, investigadora i activista feminista. És membre del grup feminista Laboria Cuboniks.[1]

Història[modifica]

Hester és professora associada de mitjans de comunicació a la West London University de Londres. Les seves línies de recerca són la tecnologia digital, les polítiques reproductives i el futur del treball.[2][3]

Activista de Laboria Cuboniks[modifica]

Helen Hester és membre del grup feminista internacional Laboria Cuboniks, un col·lectiu de persones de diferents àmbits del coneixement: arts plàstiques, programació, filosofia, arqueologia o disseny. L'any 2015 publicà Xenofeminisme. Manifest d'Alienació.[4] En aquest manifest defensa el xenofeminisme, repensant els projectes polítics feministes i aposta per l'ús estratègic de les tecnologies existents per redissenyar completament el món.[5] El prefix xenó fa referència al desig de crear una mena de feminisme. Aquest tipus de feminisme abraça la diversitat sexual, independentment de qualsevol concepció binària, i té la capacitat de formar aliances, desconeguts, aliances i formes de solidaritat. Des del ciberfeminisme, el posthumanisme, l'activisme trans, el materialisme i l'acceleracionisme, les xenofeministes projecten un món més enllà de les nocions de gènere, sexe, raça, espècie i classe, i s'enfronten constantment a la natura com una cruïlla de camins de tecnologia., especialment les dones, que porten la idea del "natural" amb la càrrega del domini de la reproducció.[6]

Aportacions teòriques[modifica]

Basat en el manifest Xenofeminisme de Laboria Cuboniks, Hester va escriure un assaig el 2018 titulat "Tecnologies de gènere i polítiques reproductives". L'autora subratllaria els principals fonaments teòrics del manifest: l'antinaturalisme, el tecnomaterialisme i l'abolicionisme de gènere. Partint d'una posició transfeminista, entrellaçaria aquests tres conceptes per proposar que la ciència i la tecnologia s'examinen com a espais de conflicte, ja que no són essencialment neutrals ni benèfiques, però tampoc intrínsecament patriarcals, masclistes o racistes. Són un territori per conquerir. La natura, per tant, travessa alhora la tecnologia i les esferes socials, i és flexible, repetible i reconstruible. Així doncs, cal disposar d'una organització social col·lectiva a gran escala per tal d'adquirir xarxes connectives patriarcals.[7] Un tema clau per a l'autora és el tema de la reproducció i la seva relació amb el nostre futur al planeta. L'objectiu és desenvolupar representacions per a un “futur estrany” que no imposen i condemnin la reproducció biològica i estableixin models de reproducció social no reguladors basats en l'autonomia corporal i la diversitat sexual que siguin capaços de fomentar vincles afectius i de cura més enllà de la filiació sanguínia.[6] Amb aquest treball, Hester va ampliar l'anterior Manifest i el va articular al voltant de l'acceleració. Segons ella la realitat actual viu un procés ràpid en tots els seus àmbits, especialment en la ciència i la tecnologia. Altres autors han vist anteriorment aquests àmbits com un espai d'emancipació feminista: Firestone (1976), Haraway (1995), Plant (1994), Butler (2018, 2017 i 2006) i Preciado (2002, 2008 i 2010). I que la ruptura del gènere binari i l'obertura de cossos, subjectes i identitats queer no heterocèntrics a altres lectures són també espais que poden esdevenir realitat.[8]

Hester, en el seu assaig, rebutjava l'equivalència entre feminitat i activisme ecologista, i defensava un activisme adaptat al món de la tecnologia. Sobre el mantra feminista “el personal és polític” afirmava que no només s'ha de quedar en la intuïció, sinó que ha d'incidir en la societat i, al mateix temps, ser criticat. Es proposà fer una aliança amb els altres, amb desconeguts, amb els alienats. També es basaria únicament en la solidaritat i l'individualisme, així com en el feminisme.[9]

Junt amb l'economista Nick Srnik, començaria amb la segona onada de marxisme postautonomista i feminisme materialista, publicant el text "Després de la feina: què ens queda?" en el qual es plantejarien la naturalització del treball reproductiu i el fet d'intentar crear una política feminista més eficaç en l'era de la fi del treball.[10][11] En una altra línia d'investigació, examinà la crisi integrada del treball, la llar i la comunitat mentre ens submergim en l'era de l'economia de la cura, examinant la feminització del treball reproductiu i de cura, tant remunerat com no remunerat.[12]

Publicacions[modifica]

  • After work: The politics of free time (Verso, 2018, amb Nick Srnicek-in).[13]
  • Xenofeminismo. Tecnologías de género y políticas de reproducción (Caja Negra, 2018).[14]
  • Fat Sex: New Directions in Theory and Activism (Routledge, 2015, amb Caroline Walters)[15]
  • Dea ex machina (Berlin Merve, 2015)[16]
  • Beyond Explicit: Pornography and the Displacement of Sex (SUNY Press, 2014)[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Articles by Helen Hester». MIT Technology Review. [Consulta: 10 març 2022].
  2. ↑ «Professor Helen Hester». University of West London. [Consulta: 10 març 2022].
  3. ↑ «Helen Hester». CCCB. [Consulta: 10 març 2022].
  4. ↑ «Xenofeminism: A Politics for Alienation». Laboria Cuboniks. [Consulta: 10 març 2022].
  5. ↑ «Actividad - Helen Hester - ¿Ingenierxs o hackers? Sistemas tecnológicos y cambio político». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. [Consulta: 10 març 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Xenofeminismo: tecnologías de género y políticas de reproducción - Helen Hester». Google Llibres. [Consulta: 10 març 2022].
  7. ↑ «Helen Hester:¿Ingenierxs o hackers? Sistemas tecnológicos...». Ministerio de Educación y Formación Profesional / Ministerio de Cultura y Deporte, 01-07-2019 [Consulta: 10 març 2022].
  8. ↑ Hester, Helen. «(PDF) HELEN HESTER (2018): Xenofeminismo. Tecnologías de género y políticas de reproducción. Buenos Aires: Editorial Caja Negra.». Academia.edu. [Consulta: 10 març 2022].
  9. ↑ Lijtmaer, Lucía «El ‘biohackeo’ feminista». EL PAÍS, 05-11-2018 [Consulta: 10 març 2022].
  10. ↑ «Helen Hester y Nick Srnicek reflexionan sobre el fin del trabajo». El Periódico, 25-03-2019 [Consulta: 10 març 2022].
  11. ↑ «Helen Hester y Nick Srnicek. Después del trabajo: ¿qué nos queda?». CCCB, 24-03-2019 [Consulta: 10 març 2022].
  12. ↑ Hester, Helen «Care under capitalism: The crisis of “women's work”». University of West London, 23-03-2018. DOI: 10.1111/newe.12074 [Consulta: 10 març 2022].
  13. ↑ HESTER, HELEN. AFTER WORK: the fight for free time. (en anglès). LONDON: VERSO, 2018. ISBN 978-1-78663-307-1. 
  14. ↑ Hester, Helen. Xenofeminismo : tecnologías de género y políticas de reproducción (en castellà). Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Caja Negra Editora, 2018. ISBN 978-987-1622-66-5. 
  15. ↑ Hester, Helen; Walters, Caroline. Fat sex: new directions in theory and activism (en anglès), 2015. ISBN 978-1-4724-3254-4. 
  16. ↑ Avanessian, Armen, Braidotti, Rosi, Cuboniks, Laboria, Firestone, Shulamith, Power, Nina, Preciado, Paul B; Hester, Helen, Theodor, Jennifer Sophia. Dea ex machina (en alemany), 2015. ISBN 978-3-88396-369-3. 
  17. ↑ Hester, Helen. Beyond explicit: pornography and the displacement of sex (en anglès), 2014. ISBN 978-1-4384-4962-3. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helen_Hester&oldid=31158939»