High Frequency Active Auroral Research Program

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

HAARP (High-Frequency Active Auroral Research Program) és un potent sistema d'ones de ràdio que serveix per facilitar la recerca d'informació als operadors de la marina dels EUA, a les forces aèries i a diverses universitats. L'alta privacitat de la qual disposa en ser un projecte de govern incita a pensar en els veritables motius i utilitats de HAARP encara que la gran majoria de teories són simples especulacions.

El senyal de HAARP té una freqüència de 3.39 MHz i és registrat a San Jose, California i a Gakona, Alaska central. Amb la distància, el senyal només pot ser rebut durant la nit després de saltar dues F-capes de la ionosfera.

Potencial com a arma[modifica | modifica el codi]

Antenes del Haarp

El programa HAARP va ser objecte de controvèrsia a mitjans dels anys 1990, a causa de la suposició que les antenes de l'Estació podien usar-se com a armament. L'agost del 2002, la tecnologia HAARP va tenir una menció com a tema crític en la Duma (parlament) de Rússia. La Duma va elaborar un comunicat de premsa sobre el programa HAARP, escrit pels comitès de defensa i afers internacionals, signat per 90 representants i presentat al llavors president Vladímir Putin. El comunicat de premsa indicava el següent:

« "Els Estats Units estan creant noves armes integrals de caràcter geofísic que pot influir en la troposfera amb ones de ràdio de baixa freqüència ... La importància d'aquest salt qualitatiu és comparable a la transició de les armes blanques a les armes de foc, o de les armes convencionals a les armes nuclears. Aquest nou tipus d'armes difereix de les de qualsevol altre tipus conegut en el fet que la troposfera i els seus components es converteixen en objectes sobre els quals es pot influir ".[1] »

El Parlament Europeu, per la seva banda, en una resolució de 28 de gener de 1999 sobre medi ambient, seguretat i política exterior (A4-0005/1999), assenyalava que les activitats realitzades pel projecte HAARP, a causa dels seus potencials efectes, eren de transcendència d'escala mundial, per la qual cosa demana que sigui objecte d'una avaluació per part de STOA en relació a les seves repercussions sobre el medi ambient local i mundial i sobre la salut pública en general. En aquesta mateixa resolució del Parlament Europeu, es demanava que es celebrés una convenció internacional per a la prohibició mundial de qualsevol tipus de desenvolupament i desplegament d'armes que puguin permetre qualsevol forma de manipulació d'éssers humans.

Teories[modifica | modifica el codi]

Aquest projecte ha estat tema de crítica i de nombroses teories de conspiració, i se l'ha acusat d'ocultar el seu veritable propòsit. L'informàtic escèptic David Naiditch diu, d'aquest projecte, que és "un imant de teories", ja que ha estat culpat d'accionar catàstrofes com ara inundacions, sequeres, huracans, tempestes, i terratrèmols devastadors a l'Afganistan i les Filipines, dirigits a l'extermini de terroristes. Naiditch diu que també han acusat el projecte de diversos esdeveniments com ara fallades elèctriques importants, i la síndrome del Golf. Els teòrics de la conspiració també han suggerit vincles entre el HAARP i el treball de Nikola Tesla. Segons Naiditch, HAARP és un blanc atractiu per als teòric de la conspiració perquè "la seva finalitat sembla enigmàtica per als científics desinformats".

L'agost de 2010, diversos físics russos van acusar els EUA d'estar al darrere de la intensa onada de calor a Rússia, que va originar nombrosos incendis i duplicar la mortalitat. Afirmaven que el projecte HAARP no és només un mitjà de recerca, sinó una potent arma que modifica el camp elèctric i provoca canvis climàtics a escala mundial.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: High Frequency Active Auroral Research Program Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. (( cita notícia | Títol = Russian Parliament concerned about US plans to create qualitatively new Weapons | Newspaper = News Bulletin | Location = Moscow | Editorial = Interfax | Data = 8 agost 2002 | Dataacces = 5 octubre 2009 Retrieved via LexisNexis))