Hilarionita
 Hilarionita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe3+₂(SO₄)(AsO₄)(OH)·6H₂O |
| Epònim | Hilarion mine (en)  |
| Localitat tipus | mina Hilarion Núm. 50, mines de Kamariza, Agios Konstantinos, Districte Miner de Làurion, Lavreotiki, Àtica Oriental, Àtica, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,53(4) Å; b = 17,43(3) Å; c = 7,56(1) Å; β = 94,06(15)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | verd clar a verd groguenc clar, verd-gris |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Densitat | 2,40(5) g/cm3 (mesurada); 2,486 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Birefringència | δ = 0,065 |
| Angle 2V | mesurat: gran |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-089 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Hrn |
| Referències | [1] |
La hilarionita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de la mina Hilarion, a Grècia, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La hilarionita és un arsenat de fórmula química Fe3+₂(SO₄)(AsO₄)(OH)·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És una espècie relacionada amb la kaňkita, un arsenat de ferro fèrric hidratat amb el que es pot confondre fàcilment.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 92988.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Hilarion Núm. 50, una de les mines de Kamariza de la regió d'Agios Konstantinos, a l'Àtica Oriental (Àtica, Grècia), on es troba en forma d'esferulites de fins a 1 mm de mida, i raïms d'«individus» prismàtics a aciculars de fins a 0,5 mm de llarg que en realitat són agregats gairebé paral·lels o divergents de fibres corbes molt fines, i normalment inferiors a 2 um de gruix.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hilarionita |
- ↑ «Hilarionite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2021].