Hipó de Rhègion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hipó de Rhègion (Hippon, Ἵππων) fou un filòsof grec probablement nadiu de Rhègion[1] que va viure al segle V aC. Hi ha altres versions sobre el seu origen: Censorí el feia nadiu de l'illa de Samos,[2] i Iàmblic de Calcis deia que era de Crotona,.[3][4] Aristòtil el classifica a l'escola jònica[5] però Fabricius pensa que més aviat era un pitagòric. Fou acusat d'ateu [6] pel poeta Cratí d'Atenes a la seva obra Panoptae.[7]

Segons Hipòlit de Roma, Hipó afirmava que l'aigua i el foc eren els elements primaris, de manera que el foc s'originava a partir de l'aigua i després es desenvolupaven per a generar tot l'univers. Simplici deia d'ell que considerava que l'aigua era el principi de totes les coses i pensava que no hi havia res que no acabés finalment destruït.[8] A partir d'altres relats es creu que Hipó també estava interessat en assumptes referents a la Biologia. Pensava que existeix un nivell adient d'humidificació en tots els éssers vius i que la malaltia està causada per un desequilibri en la humidificació.[4] Pel que fa a l'Ànima pensava que ascendia a un altre estat a partir de l'aigua i la ment.[1]En un comentari trobat al marge (scholium) d'un escrit medieval d'Aristòfanes anomenat Els núvols s'esmenta que segons Hipò el cel tenia forma de cúpula semblant a un forn (πνιγεύς) .[9]

Les seves obres no s'han conservat. Es diu que va escriure el seu propi epitafi¹ en el qual expressava el seu desig d'esdevenir una divinitat. L'esmenten Sext Empíric, Climent d'Alexandria.[10]

Notes[modifica | modifica el codi]

¹ La inscripció deia: «Aquí està la tomba d'Hipó que, a la seva mort, el Destí el va equiparar als déus immortals.»

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Hippolytus, I.16
  2. Censorinus; Claudius Mamertinus
  3. Iamblichus
  4. 4,0 4,1 Medical Writings, London Papyrus 137, col. XI. 22–42
  5. Aristòtil, Metafísica. I.3.984a3
  6. Simplici, Física, 23.21–29
  7. PCG F 167 Kassel-Austin = DK 38 A 2
  8. Simplicius, in Physics, 23.21–29
  9. Douglas M. MacDowell, (1995), Aristophanes and Athens: An Introduction to the Plays, page 120. Oxford University Press.
  10. Climent d'Alexandria, Exhortació als Grecs, IV. 55 (DK 38 B 2)