Hipó de Règion
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC  Règion (Itàlia) |
| Mort | p. segle V aC |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, metge |
Hipó de Règion (grec antic: Ἵππων, llatí: Hippon) fou un filòsof grec probablement nadiu de Règion[1] que va viure al segle v aC. Hi ha altres versions sobre el seu origen: Censorí el feia nadiu de l'illa de Samos,[2] i Iàmblic de Calcis deia que era de Crotona.[3][4] Aristòtil el classifica a l'escola jònica[5] però Fabricius pensa que més aviat era un pitagòric. Fou acusat d'ateu[6] pel poeta Cratí d'Atenes a la seva obra Panoptae.[7]
Segons Hipòlit de Roma, Hipó afirmava que l'aigua i el foc eren els elements primaris, de manera que el foc s'originava a partir de l'aigua i després es desenvolupaven per a generar tot l'univers. Simplici deia d'ell que considerava que l'aigua era el principi de totes les coses i pensava que no hi havia res que no acabés finalment destruït.[6] A partir d'altres relats es creu que Hipó també estava interessat en assumptes referents a la Biologia. Pensava que existeix un nivell adient d'humidificació en tots els éssers vius i que la malaltia és causada per un desequilibri en la humidificació.[4] Pel que fa a l'Ànima pensava que ascendia a un altre estat a partir de l'aigua i la ment.[1] Un escoli als Núvols d'Aristòfanes diu que segons Hipó el cel tenia forma de cúpula semblant a un forn.[8]
Les seves obres no s'han conservat. Es diu que va escriure el seu propi epitafi,[a] en el qual expressava el seu desig d'esdevenir una divinitat. L'esmenten Sext Empíric, Climent d'Alexandria.[9]
Notes[modifica]
- ↑ «Aquí hi ha la tomba d'Hipó, que, a la seva mort, el Destí el va equiparar als déus immortals.»
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hipòlit, I 16.
- ↑ Censorí; Claudi Mamertí.
- ↑ Iàmblic.
- ↑ 4,0 4,1 Medical Writings, London Papyrus 137, col. XI. 22–42
- ↑ Aristòtil, Metafísica. I 3.984a3.
- ↑ 6,0 6,1 Simplici, Física, 23.21–29.
- ↑ PCG F 167 Kassel-Austin = DK 38 A 2,
- ↑ Douglas M. MacDowell, (1995), Aristophanes and Athens: An Introduction to the Plays, page 120. Oxford University Press.
- ↑ Climent d'Alexandria, Exhortació als Grecs, IV. 55 (DK 38 B 2)