Honòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia).

Honòria (llatí Justa Grata Honoria) (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III. Eren fills de l'emperador Constanci III i de Gal·la Placídia.

Va adquirir notorietat per la carta que va escriure a Àtila a la primavera del 450 demanant-li que la salvés d'un matrimoni no desitjat amb el senador Flavi Bassus Herculanus. La carta, que anava acompanyada de l'anell d'Honòria per demostrar-ne l'autenticitat, va ser interpretada per Àtila com una proposta de matrimoni i ho va fer servir com a excusa per reclamar la meitat de l'Imperi Occidental com a dot i iniciar-ne la conquesta. La Campanya d'Àtila a través de Gàl·lia i Itàlia es prolongaria del 451 al 453, en què va renunciar a es pretensions sobre Honòria i l'Imperi i es va retirar.

Tan sols la intercessió de Gal·la Placídia, la mare d'ambdós, va fer convèncer a Valentinià d'exiliar a Honòria en lloc d'executar-la.

Les monedes amb la seva efígie demostren que Honòria rebé el títol d' "Augusta"

Les fonts sobre la vida d'Honòria són Flavius Merobaudes, Carmina, I; Priscus, fragments 2, 7, 8, De legibus gentium; Joan d'Anqioquia, frag. 84 De insidiis; i Jordanes, Get. 223‑224, Rom. 328.