Humbert V de Beaujeu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1198 (Gregorià)  |
| Mort | 1250 (Gregorià) (51/52 anys) Palestina |
| Conestable de França | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Família | |
| Cònjuge | Marguerite de Baugé (en)  |
| Fills | Guichard V., Isabelle, Dame de Beaujeu (en) , Sibylle de Beaujeu, Dame de Belleroche (en) |
| Pares | Guichard IV. i Sybilla de Henao |
 | |
Humbert V de Beaujeu (1198-1250) va ser un noble francès. Va ser l'onzè senyor de Beaujeu i primer príncep de Dombes. Condestable de França del rei Sant Lluís, va comandar el seu exèrcit durant la setena croada.[1]
Biografia[modifica]
Era fill de Guichard IV de Beaujeu i Sibil·la de Flandes i Hainaut, filla del comte Balduí V de Flandes i germana d'Isabel d'Hainaut, reina de França. Per tant Humbert V era de gran llinatge, ja que era cosí germà del Lluís VIII de França i nebot dels emperadors llatins de Constantinoble, Balduí I i Enric d'Hainaut.
El 1232, va acompanyar el seu nebot Balduí II de Courtenay a Constantinoble per a la cerimònia de coronació.[2]
Pel seu testament, amb data de juliol de 1248, va lliurar 60 sous forts a l'església parroquial de Meillonnas.[3]
Va morir a Terra Santa, a Síria, el 21 de maig o l'1 d'agost de 1250 als 52 anys.
Carrera miltar[modifica]
Molt proper a la corona, es distingí pel seu talent militar al costat de Lluís VIII de França durant la croada contra els albigesos. Després de la sobtada mort del rei el 1226 a Montpanchièr, fou designat governador del Llenguadoc, una nova província del domini reial que no acceptava la dominació francesa.[4] Com a representant del rei a la croada albigesa, haurà de fer front a la resistència dels senyors locals fins a la seva rendició el 1229. Entre altres iniciatives bèl·liques al Llenguadoc, cal destacar el setge de La Beceda l'estiu de 1227 que acabarà caient i la seva població massacrada.[5]
Va prendre la creu el 1247 i el rei Sant Lluís el va nomenar conestable per a la campanya egípcia el 1248. Durant el setge de Mansura, va intentar salvar el germà del rei, el comte Robert I d'Artois, en va.
Núpcies i descendència[modifica]
El 22 de setembre de 1219 es va casar amb Margaita de Baugé, seguint un contracte signat el 15 de juliol de 1218. Amb ella va tenir sis fills:[6]
- Guichard V de Beaujeu, que el succeirà (mort el 9 de maig de 1265)
- Isabel de Beaujeu (Ysabellis) (1225 – 8 janvier 1297) que també el succeirà. Es va casar amb Renaud de Forez. D'aquesta branca continuarà el llinatge d'Humbert V
- Sibil·la de Beaujeu (Sybilla) (1220-1249), casada amb Aimar III de Poitiers
- Beatriu de Beaujeu, casada amb Folquet de Montgascon
- Joana de Beaujeu, priora de la chartreuse de Poleteins
- Margarita de Beaujeu, de la que no se'n sap res.
Referències[modifica]
- ↑ Guigue, 1857, p. 257-258.
- ↑ Huillard-Bréholles, 1867, p. 44.
- ↑ Guigue, 1873, p. 226.
- ↑ Roquebert, 1986, p. 440.
- ↑ Roquebert, 1986, p. 461-462.
- ↑ Guigue, 1857.
Bibliografia[modifica]
- Guigue, Claude. Testaments de Guichard III et d'Humbert IV de Beaujeu (en francès). Bibliothèque de l'École des chartes, 1857.
- Guigue, Claude. Topographie historique du département de l'Ain (en francès). Bourg-en-Bresse: Gromier Ainé, 1873.
- Huillard-Bréholles, L. A.. Titres de la maison ducale de Bourbon (en francès). vol. 1, 1867.
- Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.