Ígor Markévitx

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Igor Markevitch)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ígor Markévitx (Kíev, Ucraïna 27 de juliol de 1912- Antibes, França 7 de març de 1983) fou un director d'orquestra i compositor, nacionalitzat italià el 1947 i francès el 1982.

El mateix any del seu naixement, els seus pares es traslladaren a Suïssa, on adquirí una brillant formació de pianista en la ciutat de Vevey i des del vuit anys donà alguns recitals d'obres de Chopin i Alfred Cortot. Aquest últim l'escoltà a Suïssa i animà als seus pares perquè el portessin a París a completar la seva formació. Cortot el va admetre en la seva classe en l'Escola Normal de Música i a més confia el jove a Nadia Boulanger, la qual despertaria el seu interès per la composició.

Estudià orquestració amb Rieti i direcció d'orquestra amb Scherchen. El 1929, Serguei Diàghilev li encarregà in ballet titulat El vestit del rei i un any més tard debutà com a director d'orquestra davant la formació del Concertgebouw d'Amsterdam.

Es va casar amb la filla de Vàtslav Nijinski, Kyra (1936, i es dedicà quasi exclusivament a la composició fins el principi de la II Guerra Mundial. Una vegada acabada aquesta, assumí la direcció del Maggio Musicale Fiorentino (1944-1946). Es casà de nou el 1946 amb Topazia Caetani. Des de 1949 a 1956, fou professor adjunt de direcció d'orquestra del Festival de Salzburg, ensems que dirigia l'Orquestra Simfònica d'Estocolm (1952-1955 i posteriorment l'Orquestra dels concerts Lamoureux, l'Orquestra Simfònica de La Havana (1957-1958, la de Montreal (1958-1961), i de 1965 a 1972, l'Orquestra Simfònica de la RTVE de Madrid, a la vegada que ensenya direcció orquestral a Mèxic i Santiago de Compostel·la.

El 1968, fou nomenat director de l'Orquestra Nacional de l'Òpera de Montecarlo fins el 1973, en que assumeix la direcció de l'Orquestra de l'Accademia di Santa Cecília de Roma (1973-1975), A poc a poc, una sordesa parcial l'apartà de la direcció i el reclou en la composició i la docència. Entre les seves obres destaca el «Concert per a piano» 1929.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Hector Berlioz: La Damnation de Faust amb Rubio, Verreau, Mollet i l'Orquestra Lamoreux
  • Hector Berlioz: Simfonia Fantàstica op. 14 amb l'Orquestra Lamoreux
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Integral de les Simfonies n. 1 a 6 amb la London Symphony Orchestra
  • Mikhaïl Ivànovitx Glinka: Una vida pel tsar amb Christoff, Stich-Randall. Gedda i l'Orquestra Lamoreux
  • Manuel de Falla: Noche en los Jardines de España amb Haskil, i l'Orquestra Lamoreux
  • Ígor Markévitx: Psaume amb Osten i l'Orquestra de la Suisse Romande
  • Igor Stravinski: Antología, Apollon musagéte, Cicus Polka, Four Norwegian Moods, L'Historie du soldat, Suite per petite orchestre n. 1 i 2. Simfonia dels Salms, amb l'Orquestra de l'Esta Rus, i Orquestra Simfonica de Londres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pags. 283-284. Enciclopedias Planeta