Illa del Rei Guillem
De Viquipèdia
L'illa del Rei Guillem (en anglès King William Island) és una de les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc pertanyent al territori de Nunavut.
Amb una superfície de 13.111 km², és la 60a illa més gran del món i la 15a del Canadà. Té una població de 960 habitants (2001), concentrats a la localitat de Gjoa Haven o Uqsuqtuuq. A l'est està separada de la península de Boothia pels estrets de James Ross i Rae. A l'oest l'estret de Victòria la separa de l'illa Victòria. Al sud, l'estret de Simpson la separa de la península d'Adelaide, i al sud-oest es troba el golf de la Reina Maud.
Des d'antic l'illa ha estat ocupada o freqüentada pels inuits. Fou descoberta pels europeus durant les expedicions per trobar el Pas del Nord-oest. Fou batejada així en honor del rei britànic regnant a l'època, Guillem IV, per l'explorador John Ross el 1830. Molts altres exploradors polars, a la recerca del cobejat Pas del Nord-oest, han hivernat a l'illa del Rei Guillem, com ara John Franklin o Roald Amundsen, que va viure 22 mesos al port d'Uqsuqtuuq, anomenat Gjoa Haven en honor del vaixell explorador d'Amundsen, el Gjøa.
L'illa és coneguda per les seves nombroses poblacions de caribús que hi passen l'estiu, abans de desplaçar-se cap al sud caminant sobre la banquisa durant la tardor.
