Indur (química)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un indur és un compost químic format per la combinació de l'element indi, , i un o més elements menys electronegatius que ell. Tots els indurs són composts intermetàl·lics.[1]

Nomenclatura[modifica]

Els indurs són combinacions de l'indi amb elements més electropositius o, cosa que és el mateix, menys electronegatius. La IUPAC ha establert que, a efectes d'anomenar els indurs, els elements més electropositius són el tal·li, tots els dels grups 1 a 12 de la taula periòdica o metalls de transició, els lantanoides i els actinoides. És a dir, el tal·li i els que estan a grups més a l'esquerra del grup 13 de l'indi.[2]

Per anomenar aquests composts s'empra la nomenclatura de composició estequiomètrica, preferint-se la que indica la proporció de cada element mitjançant prefixos de quantitat. Els noms es formen començant per indur precedit per un prefix, si cal, que indica la proporció de l'indi al compost; després la preposició de, i s'acaba amb el nom de l'altre element, també precedit del prefix que indiqui la proporció, si cal.[2] Exemples:

  • : diindur de calci
  • : indur de calci
  • : indur de dicalci

Indurs binaris[modifica]

L'indi forma nombrosos indurs amb els metalls alcalins. Amb el liti: els quatre primers amb estructures cristal·lines complexes; amb el sodi: , amb estructures complexes; amb potassi: ; amb el rubidi: ; i amb el cesi: .

Amb els metalls alcalinoterris també s'han descrit nombrosos indurs. Amb el magnesi: ; amb el calci: ; amb l'estronci: ; amb el bari: .[1]

Els indurs de metalls de transició han sigut estudiats intensament malgrat hi ha pocs que hagin sigut caracteritzats estructuralment. Alguns exemples són: .[1]

Amb els lantanoides, els indurs formen estructures de composició , on representa un element de la sèrie dels lantanoides.

Indurs ternaris[modifica]

S'han descrit un elevat nombre d'indurs ternaris. Els metalls alcalins en formen amb els metalls de transició, per exemple amb el liti s'han sintetitzat composts amb composicions , on representa un metall de transició; amb el sodi hi ha els ; de potassi .

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pöttgen, R.; Johrendt, D. Intermetallics: Synthesis, Structure, Function. Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2014. ISBN 9783486856187. 
  2. 2,0 2,1 Connelly, N.G; Damhus, T.; Hartshorn, R.M.; Hutton, A.T. Nomenclature of Inorganic Chemistry - IUPAC Recommendations 2005. RSC Publishing, 2005. ISBN 978-0-85404-438-2 [Consulta: 28 octubre 2015].  Arxivat 2015-05-20 a Wayback Machine.