Ivermectina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacIvermectina
Malaltia objecteascariosi, elefantíasi, tricuriosi, oncocercosi, mansonel·losi, estrongiloïdosi, filariosi, sarna, pediculosi, rosàcia i oncocercosi Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCP02CF01 i D11AX22 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular1.736,2 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS70288-86-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)9812710 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2373 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00602 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider7988461 Modifica el valor a Wikidata
UNII8883YP2R6D Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00804 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6078 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1200633 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.067.738

La ivermectina és un medicament efectiu contra molts tipus de paràsits,[1] obtingut a partir de la fermentació industrial del bacteri Streptomyces avermitilis.[2] Es fa servir per tractar la pediculosi del cap,[3] la sarna,[4] la miasi,[5] l'oncocercosi,[6] l'estrongiloïdosi[1] i la filariosi limfàtica,[7] entre altres malalties d'etiologia parasitària.[8] Es pot aplicar a la pell o ser administrada per via oral.[3] La ivermectina està indicada en casos de parasitosi oftàlmica,[9] però s'ha de evitar el contacte dels ulls amb aquesta substància.[3] És emprada tòpicament pel maneig d'alguns subtipus de rosàcia[10] i altres dermatosis facials inflamatòries.[11]

S'han realitzat múltiples estudis preclínics in vivo i in vitro que indiquen la potencial eficàcia de la ivermectina davant diverses formes de càncer, incloent neoplàsies malignes sòlides i hematològiques. Pel que fa al càncer de mama, el fàrmac ha demostrat la seva capacitat per inhibir la proliferació cel·lular, induir l'apoptosi i l'autofàgia[12] i revertir la resistència al tamoxifè[13] en les línies cel·lulars MDA-MB-435, MDA-MB-231, MDA-MB-468, MDA-MB-361, MCF-7, HS578T i SKBR3. Efectes similars s'han observat en cèl·lules de càncer de pròstata, d'ovari, de còlon, de pàncrees o de melanoma. Experimentalment, la ivermectina limita l'angiogènesi en el glioblastoma i aconsegueix detenir el seu creixement. Aquest conjunt de resultats suggereix que el compost podria ser un agent anticancerígen vàlid a dosis factibles.[14]

També té ús en veterinària.[15]

Els efectes secundaris comuns inclouen ull vermell, xerosi cutània (pell seca) i eritema.[3] Ocasionalment, sobretot en individus amb infeccions per filàries, provoca una reacció adversa singular i complexa anomenada reacció de Mazzotti; la qual inclou un ampli ventall de símptomes (febre, urticària, adenopaties, miàlgia, taquicàrdia i hipotensió), que apareixen durant la setmana posterior a l'inici del tractament.[16] Rares vegades, el compost és causa d'elevació important de les transaminases o d'encefalopatia.[17] Pertany a la família farmacològica de les avermectines i actua causant un increment en la permeabilitat de la membrana cel·lular que comporta la paràlisi i la subsegüent mort dels paràsits.[3]

La ivermectina va ser descoberta el 1975 i és utilitzada amb finalitats mèdiques des de 1981.[8][18]

Comercialitzat a l'estat espanyol amb el nom de Soolontra®.[19]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Papich, MG [31 gener 2016]. Saunders Handbook of Veterinary Drugs: Small and Large Animal. 4. Elsevier Health Sciences, 2015; Nov, p. 420. ISBN 978-0-323-24486-2. 
  2. ↑ Deng Q, Xiao L, Liu Y, Zhang L, et al «Streptomyces avermitilis industrial strain as cell factory for Ivermectin B1a production» (en anglès). Synth Syst Biotechnol, 2018 Des 27; 4 (1), pp: 34-39. DOI: 10.1016/j.synbio.2018.12.003. PMC: 6314238. PMID: 30623120 [Consulta: 20 setembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Error en arxiuurl o arxiudata.American Society of Health-System Pharmacists. «Ivermectin». Drugs.com, 2019 Ag 5 (rev). [Consulta: 15 setembre 2019].
  4. ↑ Panahi, Y; Poursaleh, Z; Goldust, M «The efficacy of topical and oral ivermectin in the treatment of human scabies». Annals of Parasitology, 61, 1, 2015, pàg. 11–16. ISSN: 2299-0631. PMID: 25911032.
  5. ↑ de Hollanda Ramírez, AM; Silva Rodríguez, AR; Zaracho, G «Ivermectina en el tratamiento de la miasis humana» (en castellà). An Fac Cienc Méd (Asunción), 2005 Ag; 38 (3), pp: 1816-8949. ISSN: 1816-8949 [Consulta: 19 setembre 2019].
  6. ↑ Sneader, Walter [31 gener 2016]. Drug Discovery: A History. Chichester: John Wiley & Sons, 2005, p. 333. ISBN 978-0-470-01552-0. 
  7. ↑ Díaz-Menéndez M, Norman F, Monge-Maillo B, Pérez-Molina JA, López-Vélez R «Las filariasis en la práctica clínica» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2011 Des; 29 (Supl 5), pp: 27-37. DOI: 10.1016/S0213-005X(11)70041-6. ISSN: 1578-1852. PMID: 22305667 [Consulta: 14 setembre 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 Mehlhorn, Heinz [31 gener 2016]. Encyclopedia of parasitology. 3rd. Berlín: Springer, 2008, p. 646. ISBN 978-3-540-48994-8. 
  9. ↑ Nimir AR, Saliem A, Ibrahim IA «Ophthalmic Parasitosis: A Review Article» (en anglès). Interdiscip Perspect Infect Dis, 2012 Set; 2012, pp: 587402. DOI: 10.1155/2012/587402. PMC: 3457613. PMID: 23024652 [Consulta: 14 setembre 2019].
  10. ↑ Gazewood JD, Johnson K «Ivermectin 1% Cream (Soolantra) for Inflammatory Lesions of Rosacea» (en anglès). Am Fam Physician, 2016 Set 15; 94 (6), pp: 512-513. ISSN: 1532-0650. PMID: 27637130 [Consulta: 16 setembre 2019].
  11. ↑ Barańska-Rybak W, Kowalska-Olędzka E «New indications for topical ivermectin 1% cream: a case series study» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2019 Feb; 36 (1), pp: 58-62. DOI: 10.5114/ada.2019.82825. PMC: 6409879. PMID: 30858780 [Consulta: 16 setembre 2019].
  12. ↑ Dou Q, Chen HN, Wang K, Yuan K, et al «Ivermectin Induces Cytostatic Autophagy by Blocking the PAK1/Akt Axis in Breast Cancer» (en anglès). Cancer Res, 2016 Ag 1; 76 (15), pp: 4457-4469. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-15-2887. ISSN: 1538-7445. PMID: 27302166 [Consulta: 19 setembre 2019].
  13. ↑ DrugBank «Tamoxifen» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB00675 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 13 setembre 2019].
  14. ↑ Juarez M, Schcolnik-Cabrera A, Dueñas-Gonzalez A «The multitargeted drug ivermectin: from an antiparasitic agent to a repositioned cancer drug» (en anglès). Am J Cancer Res, 2018 Feb 1; 8 (2), pp: 317-331. ISSN: 2156-6976. PMC: 5835698. PMID: 29511601 [Consulta: 19 setembre 2019].
  15. ↑ Junquera, P «Ivermectina: Dosis para perros, gatos, equinos, bovinos, ovinos, caprinos, porcinos, aves y otros animales domésticos» (en castellà). Parasitipedia.net, 2018; Gen 7 (rev), pàgs: 11 [Consulta: 14 setembre 2019].
  16. ↑ Boussinesq M, Gardon J, Gardon-Wendel N, Chippaux JP «Clinical picture, epidemiology and outcome of Loa-associated serious adverse events related to mass ivermectin treatment of onchocerciasis in Cameroon» (en anglès). Filaria J, 2003 Oct 24; 2 (Supl 1), pp: S1-S4. DOI: 10.1186/1475-2883-2-S1-S4. PMC: 2147657. PMID: 14975061 [Consulta: 15 setembre 2019].
  17. ↑ Fox, LM «Ivermectin: uses and impact 20 years on» (en anglès). Curr Opin Infect Dis, 2006 Des; 19 (6), pp: 588-593. DOI: 10.1097/QCO.0b013e328010774c. ISSN: 0951-7375. PMID: 17075336 [Consulta: 15 setembre 2019].
  18. ↑ Vercruysse, edited by J.; Rew, R.S. [31 gener 2016]. Macrocyclic lactones in antiparasitic therapy. Oxon, UK: CABI Pub., 2002, p. Preface. ISBN 978-0-85199-840-4. 
  19. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ivermectina&oldid=33305355»