Júlia Barceló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJúlia Barceló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1985 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaActivisme contra la grassofòbia Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu (valor desconegut–2023), directora de teatre (valor desconegut–2023), activista pels drets de les dones, professora de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjuliabarcelo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6808970 Facebook: juliabarceloactriu Twitter (X): Barcelo_neta Instagram: juliabarcelofer Modifica el valor a Wikidata

Júlia Barceló (Barcelona, 1985) és una exactriu, exdirectora teatral i professora a l'Institut del Teatre,[1] que s'ha significat com a activista contra la pressió estètica.

Trajectòria[modifica]

Es va llicenciar en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. Com a actriu, ha partitpat en obres de teatre com La Casa Sin Bernarda, de Paula Errando; Sopar amb batalla de Jordi Casanovas, Orsini d'Aleix Aguilà, AÜC, de Clara Peya i Ariadna Peya o L’Avar de Molière, amb direcció de Josep Maria Mestres, entre moltes altres.[2]

Entre 2012 i 2014 va formar part de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico, representant obres de Lope de Vega a Madrid.[3] També ha dirigit diverses peces, entre les quals destaca La Suerte, d'Emilia Pardo Bazán, El gegant del pi de Pau Vinyals, Goldilocks de Jaume Viñas, Ànsia de Sarah Kane, o La ciutat no és vostra, d'Aleix Aguilà, entre d'altres.[4]

A la televisió, ha treballat a les sèries Incidents, Sicília sense morts, Les de l'hoquei, Vida perfecta, de Leticia Dolera, Matar al padre de Mar Coll i Com si fos ahir (TV3).

El 13 de maig de 2023 va anunciar a través del seu compte personal de twitter que abandonava indefinidament la seva trajectòria professional sobre els escenaris cansada de conviure en una situació constant de precarietat laboral.[5]

Activisme[modifica]

Més enllà de la seva carrera professional, és coneguda per fer activisme contra la pressió estètica. Ha publicat el llibre Operació biquini (Flamboyant, 2022) il·lustrat per Camille Vannier,[6] on parla de temes com la grassofòbia i la cultura de la dieta a través d'una perspectiva body positive.[7] El llibre ha sigut traduït al castellà per Lucía Barahona.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Júlia Barceló
  1. «Júlia Barceló: "Si tant ens preocupa la salut, preocupem-nos que la gent no faci dieta tot el dia"». Vilaweb.cat. [Consulta: 12 agost 2022].
  2. «Parlem amb la Júlia Barceló i el Joan Pera de 'L'Avar'» (en castellà), 09-02-2016. [Consulta: 12 agost 2022].
  3. «La Compañía Nacional de Teatro Clásico invita en el mes de abril a un viaje teatral desde el Siglo de Oro al XIX» (en castellà). Ministeri de Cultura. [Consulta: agost 2022].
  4. «La ciutat no és vostra» (en espanyol europeu). Time Out. [Consulta: 12 agost 2022].
  5. «Júlia Barceló deixa el teatre, cansada de precarietat». ElPuntAvui.cat, 07-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023].
  6. «Júlia Barceló: "Vivim amb la por d'engreixar-nos"». [Consulta: 12 agost 2022].
  7. «Presentació del llibre 'Operació biquini'». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r setembre 2022].
  8. Sapiña, Edgar. «Júlia Barceló, actriz: “Tener a la gente frustrada con su cuerpo es un engranaje que mueve millones de euros”» (en castellà), 17-10-2021. [Consulta: 12 agost 2022].