Jacint Ballesté Perarnau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1924  Barcelona |
| Mort | 23 setembre 2006 (81/82 anys) Barcelona |
 Delegat del Govern espanyol a Catalunya | |
| 1982 – 1983 – Francesc Martí i Jusmet → | |
| Governador civil de la província de Balears | |
| 1979 – 1982 ← Manuel Marín Arias – Manuel Morales Bonilla → | |
 Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona | |
| 16 juliol 1977 – 24 octubre 1977 ← Josep Burrull i Bonastre | |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 1r abril 1974 – 26 abril 1979 | |
| Activitat | |
| Ocupació | esportista, polític |
| Partit | Unió de Centre Democràtic Concòrdia Catalana |
| Disciplina esportiva | regatista |
Premis | |
Jacint Ballesté Perarnau (Barcelona, 1924 - Barcelona, 23 de setembre de 2006) fou un esportista i polític català, militant d'Unió de Centre Democràtic i delegat del Govern espanyol a Catalunya l'any 1982.
Ballesté fou jugador d'hoquei sobre herba[1] i regatista membre del Club Nàutic Arenys de Mar (CNAM) i del Reial Club Nàutic de Barcelona (RCNB). El 1947 fou membre fundador i soci número 1 de la Penya Motorista Barcelona. Com a regatista, fou en tres ocasions campió d'Espanya de creuers, guanyà la Regata Internacional de Giraglia (1966) i participà en l'Admiral's Cup (1967, 1969) a bord del Karmatan II. Fou un dels principals impulsors de la vela olímpica les dècades dels seixanta i setanta del segle xx. Participà en els Jocs Olímpics de Múnic (1972) com a cap de l'equip de vela i assumí la direcció del Pla de Preparació Olímpica de la Reial Federació Espanyola de Vela. Promogué proves com la Regata Internacional de Classes Olímpiques; la Christmas Race de Palamós (1975); la Copa del Rei de Vela recuperada el 1982 al Reial Club Nàutic de Palma (RCNP), o el Trofeu Princesa Sofia, organitzat pels clubs nàutics de la badia de Palma des del 1968. Fou president del CNAM (1972-76), del RCNB (1985-95) i el primer del Saló Nàutic Internacional de Barcelona (1982-84)[2] del qual n'era un dels fundadors.[1]
Quant a la seva activitat política participà el 1977, com a mà dreta de Joan Antoni Samaranch, en la fundació del partit regionalista, Concòrdia Catalana, que no arribà a presentar-se a les eleccions i Ballesté, com altres dels seus membres, passaren a la Unió de Centre Democràtic (UCD).[3] Fou diputat provincial d'esports (1974)[4] i vicepresident de la Diputació de Barcelona, governador civil de les Illes Balears entre 1979[5] i 1982, i delegat del Govern espanyol a Catalunya (setembre 1982-desembre 1982).[6]
Rebé la Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1977),[7] la medalla al mèrit esportiu del Comitè Olímpic Internacional (1982), i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 País, Ediciones El «Jacinto Ballesté, distinguido con la medalla al Mérito Olímpico» (en castellà). EL PAÍS, 14-08-1982.
- ↑ 2,0 2,1 «Jacint Ballesté Perarnau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ País, Ediciones El «Una "operación" preelectoral» (en castellà). EL PAÍS, 12-09-1982.
- ↑ «ABC (Madrid) - 09/03/1974, p. 46 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ País, Ediciones El «Nuevos gobernadores de Guipúzcoa, Vizcaya, Baleares y Valencia» (en castellà). EL PAÍS, 02-06-1979.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 313, 30-12-1982, pàg. 35671.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 4, 01-01-1977, pàg. 209.