Jacques Pirenne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJacques Pirenne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1891 Modifica el valor a Wikidata
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Hierges (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Gant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, egiptòleg, advocat, historiador, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Ginebra
Universitat de Grenoble-Alps Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJoseph Bidez, Franz Cumont, Paul Fredericq i Henri Pirenne Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
PareHenri Pirenne Modifica el valor a Wikidata

Jacques Pirenne (Gant, Bèlgica, 26 de juny de 1891- Hierges, França, 7 de setembre de 1972[1]) Comte Pirenne, va ser un historiador i jurista belga. Es va exercir com a secretari honorari del rei Leopold III de Bèlgica, professor honorari de les Universitats de Brussel·les i Ginebra, membre de la Reial Acadèmia de Bèlgica. A més, va ser un dels fundadors de la Societat Jean Bodin i el seu president durant vint anys. Aquesta societat estava destinada a afavorir l‟estudi comparatiu d‟institucions en un ampli marc geogràfic i cronològic.[2] El 1964 va ser candidat al Premi Nobel de Literatura.[3]

Biografia[modifica]

Jacques Pirenne va néixer a Gant el 16 de juny de 1891, sent el segon fill de l'historiador Henri Pirenne. Estudià simultàniament història i dret a la Universitat de Gant. En 1914, va ser nomenat doctor en Filosofia i Lletres i quatre anys després va obtenir el seu títol en dret a Le Havre.[4]

En 1915 es va allistar com a voluntari durant la Primera Guerra Mundial, publicant en 1917 el seu primer llibre; Els vencedors de Yser, que va dedicar al seu germà Pierre, mort a la Batalla del Yser. Finalitzada la guerra, es va instal·lar a Brussel·les on va exercir com a advocat interessant-se principalment a la causa de les víctimes del conflicte.[2]

Entre 1921 i 1924, el Rei Alberto I de Bèlgica li va encarregar ensenyar història al príncep Leopold.[2]

Després de la invasió de Bèlgica per part de l'Alemanya nazi el 1940, Pirenne es va refugiar a Beynac, Dordonya. D'allà va passar a la Universitat de Grenoble ia l'any següent la Universitat de Ginebra. És en aquesta ciutat on els seus dos fills van acabar els estudis: Pierre es va titular en arquitectura i Jacques-Henry en història.[5]

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, Pirenne va continuar la redacció de Grans corrents de la Història Universal i durant cinc anys va tenir una activitat intensa al servei del Leopoldo III. Així, com a secretari del rei, va estar actiu a l'agitada política belga d'aquest període.[2] Durant aquests anys va deixar de banda el seu treball sobre Egipte antic per centrar-se en la història universal. Quan el rei va abdicar el 1950, Pirenne va ser nomenat comte.[6]

Va reprendre la seva professió com a historiador i va emprendre una Histoire de la civilisation de l'Égypte ancienne en tres volums publicats entre 1961 i 1963. El 1965 va aparèixer La Société hébraïque d'après la Bible et La Religion et la Morale de l'Égypte ancienne.[7]

Jacques Pirenne va morir el 7 de setembre de 1972 al seu castell de Hierges situat a Ardenes, França.

Obra[modifica]

Sobre la cuestión real
  • L'attitude de Léopold III de 1936 a la Libération, 1949.
  • Dossier du roi Leopold III, sl, sd
Obres històriques
  • Les grands courants de l'histoire universelle,
    • tomo I Des origines à l'Islam, 1947
    • tomo II De l'expansion musulmane aux traités de Westphalie, 1948
    • tomo III Des traités de Westphalie à la Révolution française, 1948
    • tomo IV De la révolution française aux révolutions de 1830, 1951.
    • tomo V De 1830 à 1904
    • tomo VI De 1904 à 1939
    • tomo VII De 1939 à nos jours, Éditions La Baconnière, 1948-1959.
  • The tides of history, Taylor & Francis Group, 1962 en 2006. Traduction en anglais des Grands courants de l'histoire universelle.
Civilitzacions antigues
  • Histoire des institutions et du droit privé dans l'ancienne Égypte, 1933-1935.
  • La civilisation babylonienne, 1945.
  • La Religion et la morale dans l'Égypte antique, 1965.
  • La société hébraïque d'après la Bible.
  • Civilisations antiques, Paris.
  • La civilisation sumérienne.
  • Histoire de la civilisation de l'Égypte ancienne, 3 volums, 1961-1963.
  • Le statut de la femme dans la civilisation hébraïque.
  • La preuve dans la civilisation de l'Égypte antique
  • Les Institutions du Peuple hébreu.
Obres polítiques
  • Le procès des déportés belges contre le Reich allemand, 1924.
  • La législation et l'administration allemande en Belgique, 1925.
  • Les archives du Conseil de Flandre (Raad van Vlaanderen) publiées par la Ligue nationale pour l'unité belge, 1928.
  • Documents pour servir à l'histoire de la guerre en Belgique, 1928.
  • Il faut doter le pays d'un statut linguistique, 1929.
  • Men moet het land met een taalstatuut begiftigen, 1929.
  • Aperçu historique sur l'activisme, 1929.
  • La Belgique devant le nouvel équilibre du monde, 1944.
  • Mémoires et notes politiques, 1975.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jacques Pirenne» (en francès). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 1r febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Les grands empires» (en francés). Librairie enciclopedique SPRL. Arxivat de l'original el 19 de octubre de 2013. [Consulta: 6 març 2011].
  3. ↑ «Nomination Archive» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 1r febrer 2021].
  4. ↑ Bryce Lyon. The Journal de guerre of Henri Pirenne (en anglès). North-Holland Publishing Company, 1976, p. 190. .
  5. ↑ Dujardin, Vincent. Léopold III. André Versaille editéur, 2013. ISBN 978-2-87495-216-6. OCLC 862111403. 
  6. ↑ Dumoulin, M.; van den Wijngaert, M.; Dujardin, V. Léopold III (en francès). Complexe, 2001, p. 97-99 (Questions à l'histoire). ISBN 978-2-87027-878-9. 
  7. ↑ «Philippe.Pirenne Comte Jacques Philippe Pirenne» (en francès). le site de l'Académie royale de Belgique. [Consulta: 3 maig 2016]..

Bibliografia[modifica]

  • Francis Balace, « Plus royalistes que le roi ? : les Mouvements léopoldistes », dans Vincent Dujardin, Michel Dumoulin et Mark Van den Wijngaert (dir.), Léopold III, Waterloo, André Versaille éditeur, 2013, p. 253-301.
  • Vincent Dujardin, « L'Impossible Réconciliation ? », dans Vincent Dujardin, Michel Dumoulin et Mark Van den Wijngaert (dir.), Léopold III, Waterloo, André Versaille éditeur, 2013, p. 229-251.
  • Georges-Henri Dumont, « Pirenne, Jacques, Philippe », dans Nouvelle Biographie nationale, vol. 4, Bruxelles, Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, 1997 (lire en ligne), p. 307-312.
  • John Gilissen, « In memoriam Jacques Pirenne », dans Recueils de la Société Jean Bodin : Les Grands empires, t. XXXI, Bruxelles, Éditions de la Librairie encyclopédique, 1973 (lire en ligne), I-XXIII.
  • Claire Préaux «Notice sur Jacques Pirenne» (en francès). Annuaire. Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique [Bruxelles], 1974, pàg. 157-195 [Consulta: 5 novembre 2015]..

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacques_Pirenne&oldid=32247100»