James Mason (escaquista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJames Mason

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1849 Modifica el valor a Wikidata
Kilkenny Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1905 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Rochdale (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, jugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica
Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

James Mason (Kilkenny, 19 de novembre de 1849 - Rochdale, 12 de gener de 1905) fou un jugador d'escacs, periodista i escriptor britànic-estatunidenc d'origen irlandès, que era un dels millors jugadors del món a la dècada de 1880.[1] Mason ha estat classificat com el jugador número 1 del món per Chessmetrics durant 11 mesos discontinus entre l'agost de 1877 i el juny de 1878.[2]

Biografia[modifica]

Mason va néixer a Kilkenny, Irlanda. Va ser adoptat quan era un nen i va prendre el nom de James Mason (el seu nom de naixement original era desconegut) quan la seva família es va traslladar als Estats Units el 1861. Allà va aprendre escacs i finalment va aconseguir una feina al New York Herald.[3]

Mason va deixar la seva primera marca a l'escena dels escacs el 1876 quan va guanyar el quart American Chess Congress a Filadèlfia, el torneig New York Clipper, i va derrotar Henry Bird en un matx per un còmode marge de 13–6. El 1878 es va establir a Anglaterra.[1] Els seus millors resultats de torneig van ser tercers llocs al torneig de Viena de 1882, a Nuremberg 1883 i segon a Hamburg 1885. A Hastings 1895, sovint considerat el torneig més fort del segle xix,[4] hi va acabar empatat als llocs entre el 12è i el 14è amb 9½ punts de 21 possibles.[5]

Mason va escriure diversos llibres sobre escacs, els més populars van ser The Principles of Chess in Theory and Practice (1894), The Art of Chess (1895), Chess Openings (1897) i Social Chess (1900).

El 1903 va emmalaltir greument i va haver de restringir gairebé totes les activitats durant la resta de la seva vida. Va morir el 12 de gener de 1905 a Rochford, Essex, i està enterrat al cementiri proper de Thundersley.

Força escaquística[modifica]

Segons Chessmetrics, en el seu apogeu l'octubre de 1876, la força de joc de Mason equivalia a una qualificació de Chessmetrics de 2715, i ocupava el segon lloc del món, només per darrere de Wilhelm Steinitz.[6] No obstant això, Mason va ser el número 1 del món, encara que amb una qualificació lleugerament inferior, durant 11 mesos separats entre l'agost de 1877 i el juny de 1878.[2] La seva millor actuació individual va ser a Viena 1882, on va fer 15 dels 23 punts possibles (65%) contra l'oposició de 2.622, per a una performance de 2.732.[7]

Llegat[modifica]

El sistema de Londres 1.d4 d5 2. Af4 de vegades s'anomena Variant Mason en honor seu;[8] la va jugar diverses vegades a partir de la dècada de 1880. La variant del Gambit de Rei 1.e4 e5 2.f4 exf4 3. Cc3 (permetent 3... Dh4+) de vegades s'anomena Gambit Mason (o Gambit Keres), malgrat que Mason va perdre l'única partida que va jugar amb la variant (contra Samuel Rosenthal a París 1878). La variant 1.e4 e5 2. Cf3 Cf6 3. Cxe5 d6 4. Cf3 Cxe4 5.d4 d5 6. Ad3 Ae7 7.0-0 0-0 de la defensa Petroff porta el seu nom, així com el Gambit Mason al Piano Giuoco: 1.e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.0-0.[9]

Llibres[modifica]

  • James Mason. The Principles of Chess in Theory and Practice. Horace Cox, Windsor House, Bream's Buildings, E.C., 1894. 
  • James Mason. The Art of Chess. Horace Cox, Windsor House, Bream's Buildings, E.C., 1895. 
  • James Mason and W. H. K. Pollock. Games in the St. Petersburg Tournament, 1895-96. Whitehead and Miller, Printers, 1896. 
  • James Mason. Chess Openings. Horace Cox, Windsor House, Bream's Buildings, E.C., 1897. 
  • James Mason. Social Chess: a Collection of Short and Brilliant Games With Historical and Practical Illustrations. Horace Cox, Windsor House, Bream's Buildings, E.C., 1900. 

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Hooper, David. The Oxford Companion to Chess. 2nd. Oxford, Anglaterra: Oxford University Press, 1992, p. 250. ISBN 0198661649. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Jeff Sonas, Fitxa del jugador a Chessmetrics: James Mason. Consultat el 2 de juny de 2018.
  3. ↑ Upham, John. «Remembering James Mason (19-XI-1849, 15-I-1909)» (en anglès britànic). British Chess News, 15-01-2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  4. ↑ Garry Kasparov calls Hastings 1895 "the most important tournament of the nineteenth century". Garry Kasparov, My Great Predecessors, Part I, Everyman Publishers, 2003, p. 126. ISBN 1-85744-330-6
  5. ↑ Andy Soltis, The Great Chess Tournaments and Their Stories, Chilton Book Company, 1975, p. 76. ISBN 0-8019-6138-6
  6. ↑ Jeff Sonas, octubre 1876 Rating List. Consultat el 2018-06-02.
  7. ↑ Jeff Sonas, Vienna, 1882. Consultat el 2018-06-02.
  8. ↑ «D00, Queen's Pawn, Mason variation - 1.d4 d5 2.Bf4». 365chess.com. [Consulta: 2 juny 2018].
  9. ↑ «Giuoco Piano Game: Center Attack, Mason Gambit». Chess.com. [Consulta: 2 juny 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=James_Mason_(escaquista)&oldid=33076978»