Jardí del Túria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jardí  | |||
| Arquitecte | Ricard Bofill i Leví | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 167 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | València | |||
| ||||
_1.jpg)
El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València. No solament és un espai verd i lúdic, també té un ús cultural.
El parc va ser creat el 1986, ocupa els darrers 10 km de la llera del Túria, 1.100.000 m². Com a riu que era, se situa molts metres per davall del nivell dels carrers al voltant. Això fa necessaris moltes escales i esgraons que el fan comunicar amb les avingudes que l'envolten. Afronta a l'oest amb el Parc de la Capçalera i el municipi de Mislata, i a l'est amb la mar mediterrània. És de titularitat municipal, dirigit per l'ens anomenat CulTuria.[1]
Història[modifica]
Després de la Gran Riuada del 14 d'octubre del 1957, s'engegà un projecte per a desviar el riu cap al sud de la ciutat, anomenat "Pla Sud". Açò fet, l'antic llit del Túria restà sense aigua però també sense destinació. Es proposaren diverses idees per a l'ús de la llera, entre d'elles una autovia i una estació de ferrocarrils. A la fi fou un moviment cívic, amb el lema "Volem el riu verd", que reeixí a fer que s'utilitzàs com a parc municipal. La subseqüent legislació féu que no es pogués construir a tot l'espai, amb l'excepció del projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Sectors[modifica]
El jardí està dividit en 11 sectors amb distints usos. Podem parlar en termes generals, però, de tres zones, alta, mitjana i baixa. Del Parc de la Capçalera fins al Museu de les Belles Arts, és a dir, el sector alt, hi trobem majorment infraestructures esportives, dividits en dos per una part de bosc. Adossat al riu, però més alt que la caixa del riu, hi ha el passeig de l'Albereda, una passejada petita d'un quilòmetre que antany fou la devesa del riu. D'allí fins al pont de l'Àngel Custodi, el sector mitjà, és un jardí que conjuga bosc a la part alta i fonts, estanys i zones de jocs a la part baixa, l'anomenat riu de xiquets que té com a estrela el Parc Gulliver. A la part baixa, trobem la Ciutat de les Arts, també envoltat de jardins, un riu petit, i estanys, amb l'umbracle, un jardí cobert, adossat a desnivell. Al final hi ha l'Oceanogràfic i l'Àgora.
Ricard Bofill (pare) dissenyà el tram mitjà, aquell que envolta el Palau de la Música. Aquest tram es caracteritza per les palmeres i l'estany al voltant del pont de la Mar, les fonts situades davant del Palau, i pel pati arabesc de fonts i tarongers entre ambdós. L'equip "Vetges Tu - Mediterrània" fou l'encarregat de dissenyar la part més alta, de la Casa de l'Aigua, fins al pont d'Ademús. Aquest és un conjunt d'instal·lacions esportives i fonts ornamentals.
La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram anomenat "Bosc Urbà" que comprén la zona mitjana entre el pont d'Ademús i les Torres de Serrans. És l'única zona del parc que ofereix una orografia més variada, amb tossals i planes, conjugant prats i boscos de milers de pins. Després es construí el jardí al voltant del Parc Gulliver, anomenat "Riu de Xiquets".
A partir de l'any 2000 es va condicionar la zona pròxima a la nova estació d'Alameda i el pont de l'Exposició anomenat també "de Calatrava" pel seu dissenyador o "de la Peineta" ("de la Pinta" en castellà) per la seua forma. S'hi col·locà un arener amb jocs i una zona arbrada útil per a les fires i exposicions (vegeu Usos de parc). A continuació, es construí el pont de les Flors.
Ponts del Túria[modifica]
Un altre distinctiu del parc són els nombrosos ponts que el creuen, 18 en total:
|
|
A més hi ha dos ponts que travessen la part del buc del riu que és, en l'actualitat, exclòs del Jardí, situat a la desembocadura:
|
-
-
-
Pont d'Ademús o de les Glòries Valencianes -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Usos del parc[modifica]
Entre el pont del Real i el pont de l'Exposició hi ha un gran espai obert que s'empra per a diverses activitats. Durant les Falles i el Nou d'Octubre entre altres festes majors, es fan castells de focs d'artifici. La Fira d'Abril i d'altres grans esdeveniments hi tenen lloc; quan ve el circ, es planta la carpa ací. A l'altra banda del pont de l'Exposició, en mig d'una sèrie de passejos enjardinats, s'hi fan diverses fires comercials o culturals com per exemple la Fira de les Nacions, la Fira d'Aliments i la Fira Alternativa. A la zona alta, els camps de fútbol es troben a caramull els diumenges, sobretot per la jovenalla dels barris del nord de la ciutat.
Infraestructura del jardí[modifica]
- Edificis
- Infraestructura esportiva
- 7 camps de futbol
- 4 pistes esportives
- Pistes de tennis
- Pista de patinatge
- Pista de petanca
- Circuit de bici-cross
- Camp de rugbi
- Infraestructura lúdica
- El Parc Gulliver
- Parcs de jocs
- Bars
- Transports
- Estació d'Alameda
- Estació de Túria
- Carril-bici
Fotografies[modifica]
-
Fonts i tarongers del Jardí del Túria. -
Fonts del Palau de la Música. -
Detall de l'escultura monumental al Parc Gulliver. -
Parc de patinatge al Jardí del Túria -
Cultura al Jardí del Túria
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Sorribes, Josep. «El Jardí del Túria en la Agenda Política» (en castellà). eldiario.es, novembre 2015. [Consulta: 27 febrer 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí del Túria |
- Plana de l'Ajuntament sobre els parcs de València
- Jardins del Túria Arxivat 2017-06-16 a Wayback Machine. Visitvalencia.com
- Recorregut del Jardí del Túria Regidoria de Parcs i Jardins. Ajuntament de València
- Plànol dels trams del Jardí del Túria[Enllaç no actiu]
PDF
