Jo Dunkley
_(cropped).jpg) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1979  (44/45 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oxford - Philosophiæ doctor North London Collegiate School |
| Tesi acadèmica | Modern methods for cosmological parameter estimation : beyond the adiabatic paradigm (2005 ) |
| Director de tesi | Pedro G. Ferreira |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cosmologia i astrofísica |
| Ocupació | astrofísica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Princeton |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Renée Hložek |
| Família | |
| Cònjuge | Faramerz Dabhoiwala |
Premis | |
| Lloc web | physics.princeton.edu… |
 | |
Jo Dunkley (1979) (OBE) és una astrofísica britànica i professora de física a la Universitat de Princeton.
Treballa sobre l'origen de l'Univers i el fons còsmic de microones (CMB)[1] mitjançant el Telescopi Cosmològic d'Atacama, l'Observatori Simons i el Gran Telescopi de Sondeigs Sinòptics (LSST).
Educació[modifica]
Dunkley es va formar a la North London Collegiate School[2] i a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 2001 amb un màster en ciències (MSci) en Ciències Naturals (física teòrica). Va ser estudiant de grau al Trinity Hall, Cambridge.[3] Es va traslladar a Oxford per fer estudis de postgrau on va obtenir el títol de Philosophiæ doctor per la Universitat d'Oxford l'any 2005 per la investigació supervisada per Pedro G. Ferreira on va ser estudiant de postgrau del Magdalen College d'Oxford.[4]
Investigació i carrera professional[modifica]
La seva recerca és en cosmologia, estudiant la cronologia de l'Univers mitjançant el Telescopi Cosmològic d'Atacama, l'Observatori Simons i el Large Synoptic Survey Telescope (LSST).[5]
Després del seu doctorat en Filosofia, es va incorporar a la Universitat de Princeton com a investigadora postdoctoral el 2006, treballant amb David Spergel i Lyman Page a la Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) de la NASA.[6][7] En una entrevista a Princeton el 2017, Spergel va dir que ràpidament «va fer grans contribucions a l'anàlisi que va conduir al desenvolupament del que ara pensem com el model estàndard de cosmologia».[6] Poc després va començar a treballar amb el satèl·lit Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA),[8] que va produir una visió de major resolució del fons còsmic de microones (CMB) en comparació amb WMAP.[9]
Dunkley es va traslladar a Oxford el 2007 i va ser ascendida a professora d'astrofísica el 2014.[3] Dunkley va dirigir l'anàlisi per al Telescopi Cosmològic d'Atacama a Xile, utilitzant lents gravitacionals per identificar la matèria fosca.[6] A Oxford, el seu treball incloïa limitacions sobre el nombre de possibles espècies de neutrins al món.[10] Les imatges del fons còsmic de microones, publicades el 2013, mostraven l'Univers amb una edat de només 400.000 anys.[11] La seva recerca combina la física teòrica amb l'anàlisi estadística i utilitza els seus models per entendre l'Univers a partir d'observacions cosmològiques.[12] A més d'estimar quant pesa l'Univers, Dunkley pot identificar les proporcions d'energia fosca i matèria fosca.[13]Va utilitzar lents gravitacionals dins del fons còsmic de microones com a prova de l'energia fosca dins de l'Univers, seleccionada per Physics Today com a punt destacat del 2011.[14]
Dunkley es va tornar a incorporar a la Universitat de Princeton el 2016.[15] La seva nova investigació, utilitzant l'Observatori Simons, busca «nova física, complexitats i partícules addicionals que podrien haver existit quan l'Univers era molt jove».[16]
El 2017, va ser guardonada amb el Premi Breakthrough Prize per a física junt amb 22 membres de l'equip científic WMAP de la NASA.[17]
Compromís públic[modifica]
Dunkley ha donat nombroses conferències i seminaris públics.[18] Ha fet aparicions als programes de ciència Stargazing Live i Dara Ó Briain's Science Club de la BBC.[19][20][21] És mencionada a I Am Because You Are: An anthology of stories celebrating the centenary of the General Theory of Relativity de Pippa Goldschmidt.[22] El 2019 es va publicar el seu primer llibre, Our Universe: An Astronomer's Guide.[2][23] Va impartir una sèrie de tallers i xerrades per als estudiants per donar a conèixer les contribucions de les dones a l'astronomia com de la promoció del seu llibre.[16]
Premis i honors[modifica]
Dunkley ha guanyat diversos premis i honors, que inclouen:
- 2007 – Premi al Assoliment del Grup de la NASA, compartit amb l'equip WMAP.[24]
- 2010 – Beca d'inici del Consell Europeu d'Investigació (ERC).[25]
- 2012 – Premi Gruber en Cosmologia, compartit amb l'equip WMAP.[26]
- 2013 – Medalla i Premi Maxwell.[10]
- 2014 - Premi Fowler per la Royal Astronomical Society (RAS).[27]
- 2015 - Premi al mèrit d'investigació Wolfson de la Royal Society.[28]
- 2015 – Premi Philip Leverhulme pel Leverhulme Trust.[29]
- 2016 - Premi Rosalind Franklin i Conferència.[30]
- 2017 - Premi Breakthrough en Física Fonamental[31] compartit amb 22 membres de l'equip científic WMAP de la NASA.
- 2019 - Nomenada Ordre de l'Imperi Britànic (OBE) als Honors d'Any Nou 2019 pels serveis a la ciència.[32]
- 2020 – Premi Nous Horitzons en Física.[33]
Vida personal[modifica]
Dunkley té dos fills amb la seva parella, l'historiador Faramerz Dabhoiwala.[2][34]
Referències[modifica]
- ↑ Staggs, Dunkley i Page, 2018, p. 044901.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Law, 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Jo Dunkley CV» (
PDF) (en anglès). Princenton University, 2015. Arxivat de l'original el 2018-01-23. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ Dunkley, 2005.
- ↑ «Jo Dunkley - About» (en anglès). Princeton University. Arxivat de l'original el 2021-09-19. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Understanding the universe: Astrophysicist Dunkley shines through her research» (en anglès). Princeton University.
- ↑ Komatsu et al., Gold, p. 330-376.
- ↑ Ade et al., Aumont, p. A13.
- ↑ «New view of Universe from Planck» (en anglès). University of Oxford (Department of Physics).
- ↑ 10,0 10,1 «2013 Maxwell medal and prize» (en anglès). IOP.
- ↑ Morgan, 2013.
- ↑ «Jo Dunkley» (en anglès). voicesfromoxford.org. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Measuring the Universe» (en anglès). Voices from Oxford. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Dark energy spotted in the cosmic microwave background» (en anglès). Physics World, 15-07-2011.
- ↑ «Understanding the universe: Astrophysicist Dunkley shines through her research» (en anglès). Princeton University. Arxivat de l'original el 2018-03-15. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ 16,0 16,1 Zen, 2016.
- ↑ «Princeton scientists share Breakthrough Prize for mapping the early universe» (en anglès). Princeton University.
- ↑ «Talks – Jo Dunkley» (en anglès). Princenton University. Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Our model of the Universe» (en anglès). nam2014.
- ↑ «Before the Beginning, After the End» (en anglès). IAI.
- ↑ Long, Max «BBC brings Stargazing to Oxford» (en anglès). Cherwell.
- ↑ Goldshmidt i Hersman, 2015.
- ↑ Dunkley, 2019.
- ↑ «2007 NASA Honor Awards Ceremony» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2021-09-15. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «European Commission : CORDIS : Projects and Results : Fundamental Physics from the Cosmic Microwave Background» (en anglès). Europa.
- ↑ «NASA's WMAP Science Team Awarded 2012 Gruber Cosmology Prize» (en anglès). NASA.
- ↑ Smith, Keith. «Winners of the 2014 awards, medals and prizes – full details» (en anglès). Royal Astronomical Society. Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Joanna Dunkley» (en anglès). Royal Society, 2015.
- ↑ «Awards Made 2015» (PDF) (en anglès). Philip Leverhulme Prize. Arxivat de l'original el 2017-02-27. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Our window on the Universe» (en anglès). Royal Society, 2016.
- ↑ Qian, 2017.
- ↑ «Professor Joanna DUNKLEY» (en anglès). The London Gazette [Londres], 2018.
- ↑ «Winners of the 2020 Breakthrough Prize in Life Sciences, Fundamental Physics And Mathematics Announced» (en anglès). Breakthrough Prize.
- ↑ Schussler, 2012.
Bibliografia[modifica]
- Ade, P. A. R.; Aghanim, N.; Arnaud, M.; Ashdown, M.; Aumont, J. «Planck2015 results» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 594, 2016. arXiv: 1502.01589. DOI: 10.1051/0004-6361/201525830. ISSN: 0004-6361.
- Dunkley, Joanna. Modern methods for cosmological parameter estimation: beyond the adiabatic paradigm (en anglès), 2005. OCLC 500732473. Arxivat 2019-02-01 a Wayback Machine. Tesi doctoral (Doctor of Philosophy degre)
- Dunkley, Jo. Our Universe: An Astronomer's Guide (en anglès). Pelican Books, 2019. ISBN 978-0-674-98428-8. OCLC 1046067886.
- Goldshmidt, Pippa; Hershman, Tania. I am because you are: a collection of new writing (en anglès), 2015. ISBN 978-1-910-44927-1. OCLC 931161608.
- Komatsu, E.; Dunkley, J.; Nolta, M. R.; Bennett, C. L.; Gold, B. «Five-Year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) Observations: Cosmological Interpretation» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 180(2), 2009. arXiv: 0803.0547. DOI: 10.1088/0067-0049/180/2/330. ISSN: 0067-0049.
- Law, Katie «Astrophysics professor Jo Dunkley on the complexities of the universe and her mission to get women into science» (en anglès). London Evening Standard [Londres], 2019. Arxivat de l'original el 2019-01-31 [Consulta: 7 octubre 2023].
- Morgan, Gregg «New 'Big Bang' image explained: 'This is what the universe looked like'» (en anglès). The Daily Telegraph, març 2013. Arxivat de l'original el 2016-02-13 [Consulta: 7 octubre 2023].
- Qian, Kristin «University scientists share $3 million Breakthrough Prize in Fundamental Physics» (en anglès). The Daily Princetonian, 2017.
- Schussler, Jennifer «This Revolution Was British, Fired by Libidos» (en anglès). The New York Times [Nova York], febrer 2012. Arxivat de l'original el 2018-03-22 [Consulta: 7 octubre 2023].
- Staggs, Suzanne; Dunkley, Jo; Page, Lyman «Recent discoveries from the cosmic microwave background: a review of recent progress» (en anglès). Reports on Progress in Physics, 81(4), 2018. Bibcode: 2018RPPh...81d4901S. DOI: 10.1088/1361-6633/aa94d5. ISSN: 0034-4885. PMID: 29051392.
- Zen, Lillienne «The astrophysicist on a mission to get more women into physics: Soapbox Science» (en anglès). Nature, 2016. Arxivat de l'original el 2018-10-05 [Consulta: 7 octubre 2023].